EL CONEIXEMENT. EPISTEMOLOGIA

La ciència (episteme), que es presenta com a demostració, ha de partir de continguts que provinguin de l'experiència sensible. En aquest sentit, podem considerar Aristòtil com a empirista, en front del racionalista Plató.

Les sensacions revelen, més enllà de la figura o aparença externa, la forma del que observem. Plató creia que els sentits no podien descobrir res més que les aparences, mentre que Aristòtil pensa que en l’anàlisi de les sensacions es posa de manifest l’essència del que observem. Està clar que aquesta anàlisi de l’experiència ha de ser una anàlisi racional, és a dir, que experiència i raó no s’han de dissociar sinó que treballen conjuntament.

Cada un dels òrgans sensorials aporta dades a la nostra ment de tal manera que ens formem una imatge dels objectes del món. L’enteniment actiu (o agent) és capaç de posar de relleu en aquesta imatge el que constitueix la forma de la realitat que representa. Aquesta forma queda arxivada en l’enteniment passiu. Quan reflexionem sobre un tema qualsevol podem recuperar aquestes formes guardades a l’eneniment passiu gràcies altre vegada a l’enteniment actiu (les reactualitza).

Partim del pressupost que L'HOME CAPTA LES ESSÈNCIES DE LES COSES a partir de l’experiència que en tenim. Com que donem això per cert, aleshores és evident que hi ha d'haver quelcom en nosaltres que realitza aquesta funció, un enteniment actiu que capta la forma, encara que no sabem dir exactament com s'ho fa.

Un cop captada l'essència dels individus podem procedir per INDUCCIÓ i ABSTRACCIÓ per tal d’obtenir conceptes generals i proposicions.

• Si deixem de banda les diferències particulars entre individus concrets tindrem el concepte en la seva ESPÈCIE (per exemple: si deixem de banda les particularitats d'en Pere, d'en Lluís, etc. tindrem el concepte de l'espècie humana)
• Si deixem de banda les diferències entre les espècies tindrem els GÈNERES (primat, mamífer, animal...)
• Per abstracció podem obtenir els conceptes que utilitza la matemàtica, la física, la metafísica...
• Per inducció poder plantejar proposicions categòriques sobre la realitat (Tots els mamífers tenen sang calenta...)

Aristòtil diferencia tres tipus de saber:

• SABER TEÒRIC: És un saber especulatiu o contemplatiu que neix de la ignorància i l’admiració. És una mena de saber que no cerca produir res ni respon a cap utilitat, sinó que sorgeix com a desig de contemplar i entendre la realitat, les seves causes i el seu sentit. En són exemples la física, la filosofia primera, les matemàtiques...
• SABER PRÀCTIC: És el saber destinat a orientar i guiar l’acció i el comportament individual (ètica) o col·lectiu (política)
• SABER TÈCNIC: Aquest tipus de saber s’anomena també productiu o poètic. S’ocupa de l’estudi de les produccions o creacions humanes, és a dir, d’aquelles activitats fetes segons unes regles, principis i tècniques. En són exemples la retòrica, la poètica, l’arquitectura...