Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
LA LÒGICA. LES CATEGORIES I LA PREDICACIÓ
La lògica és l’estudi del “logos”, és a dir, de la raó. La lògica, tal com l’entén Aristòtil que n’és el fundador, és un MÈTODE D'ORDENAMENT I ESTRUCTURACIÓ DELS CONTINGUTS INTEL·LECTUALS.
La paraula “categoria” es pot entendre com “concepte fonamental”. Més exactament, en la lògica aristotèlica, les categories són els diversos sentits en què es poden formular PREDICATS (el verb grec “categoreo” significa "dir quelcom"). Les categories són deu:
Aquesta llista ja la coneixem (substància + accidents). De la manera que ho planteja ara, les categories són MODES DEL PENSAR (que es poden deduir d'una anàlisi lingüística de les proposicions del llenguatge). Quan les havien presentat en la Metafísica eren MODES DEL SER, que corresponien a la FORMA SUBSTANCIAL i a les FORMES ACCIDENTALS. Recordem que la FORMA és allò INTEL·LIGIBLE que hi ha en l'individu concret. En conseqüència, ALLÒ QUE ES POT CONÈIXER ÉS ALLÒ QUE ES POT DIR, QUE ES POT PREDICAR.
Per “predicar” s'entén atribuir un predicat a un subjecte de forma categòrica. La proposició categòrica afirma o nega sense condicions (jo sóc un home), a diferència de la proposició hipotètica, que afirma o nega condicionalment (si plou vindré), o de la proposició disjuntiva que planteja diverses alternatives (sóc jove o vell)
La lògica aristotèlica només treballa amb proposicions categòriques. Es poden formular de dues maneres equivalents:
Esta clar que aquest "ser" pot tenir diversos sentits. "L’ÉSSER ES DIU DE MOLTES MANERES". Si confonem aquests diversos sentits el nostre discurs serà il·lògic.
Les diverses CATEGORIES són els sentits en què es diu "ésser" precisament perquè són els MODES DE L’ÉSSER REAL.
La figura més important de la lògica aristotèlica és el sil.logisme. El sil.logisme és una forma de deducció que relaciona dues proposicions per obtenir una conclusió. Per exemple:
Aristòtil analitza les diferents formes vàlides del sil.logisme i les possibles causes d’invalidesa. De tota manera, cal tenir present que el sil.logisme no serveix per a descobrir quelcom desconegut, sinó per demostrar una conclusió a partir d’uns coneixements previs. La lògica analitza com s’ordenen i estructuren els contintguts mentals, però no explica l’origen d’aquests continguts. Cal veure, per tant, com es descobreixen, com s’originen aquests continguts intel·lectuals, i aquesta és la tasca de l'EPISTEMOLOGIA.