POLÍTICA

La virtut no es pot realitzar fora de l'estat. Deia Aristòtil que l’home és un ésser social per naturalesa. Això vol dir que no podem entendre l’home sense la societat en la qual es desenvolupa. Així, doncs, l'ètica ens portarà a la política. Totes dues tenen un mateix objectiu: la felicitat humana.

L'estat, la vida social, ens permet satisfer fàcilment les nostres necessitats. A més, les seves lleis ens donen una NORMA DE VIDA i una EDUCACIÓ.

L'estat es defineix segons la seva CONSTITUCIÓ. La qüestió és trobar la constitució més adequada a cada ciutat. Més que cercar l'estat ideal, com feia Plató a La República, el que cal és cercar un model fàcilment realitzable i adaptable a les circumstàncies particulars. El procediment és empíric, a diferència dels plantejaments idealistes de Plató. Aristòtil va investigar empíricament com funcionaven les constitucions existents: sembla que en va recopilar 158, si bé només conservem la constitució d’Atenes. Després les considerava críticament, observant-ne els avantatges i els inconvenients. No n'hi ha cap d'ideal per si mateixa, però qualsevol pot ser bona si aconsegueix la prosperitat material i la vida virtuosa i feliç dels ciutadans.

Hi ha tres formes de govern acceptables i que cerquen el bé comú:

• MONARQUIA: Un de sol governa en profit de tots.
• ARISTOCRÀCIA: Els millors governen en profit de tots.
• CIUTADANIA (el que nosaltres podríem entendre per democràcia): La majoria governa en profit de tots.

Quan aquestes formes de govern deixen de buscar el bé comú i procuren pel bé particular esdevenen inacceptables i es transformen respectivament en:

• TIRANIA: Un de sol governa en profit seu i perjudici dels altres.
• OLIGARQUIA: Uns quants governen en profit seu.
• DEMOCRÀCIA DEMAGÒGICA: Els escollits governen en profit seu, utilitzant la retòrica i el populisme, i no pas les bones accions, per obtenir vots.

L'estat ha de preocupar-se per l'educació dels ciutadans (no només de les elits dels governants i els guardians), tant per a la vida pacífica com per a la guerra.

Els ciutadans han de ser valents i intel.ligents (és a dir, homes grecs). Les dones les considera inferiors (si bé no cal tractar-les com esclaves, sinó més aviat com si fossin criatures). Considera als grecs més enèrgics i intel.ligents que als asiàtics (pot ser pel clima, diu). Per això és natural que els grecs siguin amos i els asiàtics esclaus (argument clarament pro-Alexandre).

No està d'acord amb la comunitat de dones i fills ni amb la manca de propietat privada que propugnava Plató per als governants i guardians. Considera que els governants han de ser els més ancians perquè hi ha una tendència natural a respectar-los.

EXERCICI:

Compara la teoria política d’Aristòtil amb la de Plató, com si estiguessis contestant la pregunta 4 dels exàmens de selectivitat.