Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
PSICOLOGIA. L'ÀNIMA
L'ànima és la forma dels éssers vius. No és quelcom sobrenatural empresonat al cos sinó la forma de la matèria viva. Com que la forma no pot existir sense la matèria, en principi l'ànima no pot ser considerada immortal.
Tanmateix, els filòsofs musulmans primer, i després els cristians, consideraran que la intel.ligència és d’alguna manera immaterial (com ho és la intel.ligència còsmica a qui anomenem Déu) i que, conseqüentment, pot ser també immortal.
Plató parlava de tres ànimes o tres parts de l'ànima. Ara, en lloc de parts, Aristòtil diferencia tres funcions de l'ànima:
LA POSSIBLE IMMORTALITAT DE L'INTEL.LECTE ACTIU
Com hem dit abans, la funció intel.lectiva és la capacitat d'entendre i és específicament humana. Recordeu que hem parlat d'enteniment ACTIU i PASSIU. L'enteniment passiu conté EN POTÈNCIA tot el que hem après al llarg del temps. L'enteniment actiu té la funció de REACTUALITZAR el continguts POTENCIALS de l'enteniment passiu. Aquest caràcter essencialment ACTUAL (de acte) de l'enteniment actiu donarà lloc a una consideració sobre la immortalitat de l'ànima:
"D'altra banda, la ment activa és separable, impassible i exempta de barreja, per tal com a la seva substància pertany el fet de ser un acte. (...) Un cop separada únicament és allò que és ella en realitat, de manera que només això és immortal i etern (sens dubte, nosaltres no podem recordar-ho, per tal com això és certament impassible, mentre que la ment passiva és corruptible).
De Ànima 430a
Com cal interpretar aquest principi d'immortalitat? Això ja és més complicat. Però a diferència del pensament platònic, aquesta qüestió ja no és un tema central sinó una qüestió autònoma que podem respondre de diverses maneres sense que el conjunt de la filosofia aristotèlica es vegi afectat.