TEOLOGIA

DÉU ÉS SUBSTÀNCIA IMMÒBIL. El cosmos es distribueix en esferes concèntriques. Les esferes celestes inferiors són mogudes per les superiors. Però, qui mou el primer cel? Ha de ser un motor que mogui sense ser mogut, és a dir, motor immòbil. Si s'hagués de moure caldria un motor que el mogués, i així fins a l'infinit. Com que una sèrie infinita de motors no és concebible, Aristòtil accepta la suposició del motor immòbil.

DÉU ÉS FORMA PURA SENSE MATÈRIA. La matèria és potencialitat; si hi ha potencialitat el motor immòbil podria moure o no moure; per tant, passaria a dependre d'un factor extern (motor previ) que el fes passar de la potència a l'acte.

Com que el moviment és etern, cal que el motor immòbil hagi estat sempre movent. El moviment no pot provenir del repòs, perquè el repòs és la fi i no el principi del moviment.

En la metafísica ens diu que el motor immòbil no mou com a causa eficient sinó com a causa final. Déu és la finalitat de la realitat. És per això que Déu és el bé suprem a què tota la realitat tendeix.

També diu que Déu és el creador de l'ordre còsmic. Per això Déu és també pensament. Aristòtil el considera pensament que es pensa a si mateix des de l’eternitat.

Déu és la intel·ligència que mou el cosmos des de sempre i per sempre.

REFLEXIONEU: Com creieu que hauria valorat Plató aquestes idees d’Aristòtil sobre Déu?