VIDA I OBRA

Va néixer a Estagira l'any 384 o 383 a.C. Estagira era una ciutat fundada pels grecs del sud a la península de la Calcídica, prop dels regnes de Tràcia i Macedònia, que tenien una notable influència a la zona. Els tracis i els macedonis eren considerats pobles semi-bàrbars pels cultes i refinats grecs del Peloponès i de l’Àtica.

El pare d’Aristòtil era metge, i la família de la seva mare també tenia tradició mèdica. El seu pare, Nicòmac, era el metge oficial i conseller del rei Amintes de Macedònia, per la qual cosa es traslladaren a Pel.la, capital de Macedònia. Allà Aristòtil es va fer amic de Filip, fill d’Amintes.

Va rebre una educació en consonància amb la tradició mèdica de la família. Això significa que es valorava molt positivament tot el que fos observació i experiència directa. No és estrany que bona part de les obres d’Aristòtil siguin de temes de biologia, principalment de zoologia. Això contrasta amb el tarannà de Plató, molt més afeccionat a l’especulació teòrica (en la línia dels matemàtics pitagòrics) que no pas a l’observació naturalista.

Quan van morir els seus pares, i també Amintes, es va traslladar a Atenes i va ingressar com alumne a l'Acadèmia de Plató. Tenia 17 anys aproximadament. Hi va passar 20 anys, fins que va morir Plató. Al llarg de l'obra d'Aristòtil trobem manifestacions de respecte cap al seu mestre. De tota manera, és crític respecte a les teories de Plató i desenvolupa la seva pròpia filosofia.

Abans de morir, Plató nomenà al seu nebot Espeusip com el seu successor al capdavant de l'Acadèmia. Això sembla que va frustrar les esperances d'Aristòtil i abandonà l'Acadèmia i Atenes. De tota manera tampoc no era convenient que una persona tan propera al poder de Macedònia, com era Aristòtil, es quedés a Atenes. Filip, que havia succeït al seu pare al regne macedoni, aspirava a controlar tota Grècia, i Atenes s’hi oposava amb contundència.

Aristòtil va traslladar-se a Assos (a l’actual Anatòlia, de Turquia), on juntament amb altres deixebles de Plató va fundar una mena de sucursal de l’Acadèmia. A Assos es va casar amb Pítia, filla d'Hermes, el tirà d'Assos i amic de Filip de Macedònia. Quan Hermes va morir a mans dels perses, es traslladà a Mitil.lena, a l’illa de Lesbos. Allà es dedicà principalment als estudis naturalistes i, poc a poc, es va anar apartant de les tesis de la filosofia platònica.

L'any 342 Filip cridà a Aristòtil per a què es fes càrrec de l'educació del seu fill Alexandre, que aleshores tenia 13 anys. Aristòtil tenia l’oportunitat d’educar com a filòsof a un futur rei, el vell somni de Plató! Però no sembla que Aristòtil en quedés massa satisfet dels resultats. Quan Alexandre tenia 16 anys va haver d’ocupar-se del govern de Macedònia, perquè el seu pare era fora fent la guerra. Aristòtil deixa Pel.la i s’instal.la a Estagira, la seva ciutat natal. Allà es va dedicar a posar en ordre i sistematitzar la seva filosofia.

L’any –338, després de guanyar la batalla de Queronea, Filip aconsegueix el domini de Grècia. L’any –336, mentre preparava els seus exercits per atacar Pèrsia, un membre de la seva guàrdia va assassinar a Filip. Les polis gregues van intentar aprofitar l’oportunitat per revoltar-se, però Alexandre, amb només 20 anys, aconsegueix controlar la situació i consolidar-se com a monarca de tots els grecs. A les seves formidables campanyes per Àsia i Egipte, farà totes les conquestes en nom del Grècia, i no només de Macedònia.

L'any 335 Aristòtil torna a Atenes, ple de prestigi filosòfic, diners i influència. No retorna a l’Acadèmia sinó que funda la seva pròpia escola: El Liceu. Estava format per un edifici, un jardí i un passeig porticat. En grec passeig es diu peripatos, i com que feien classe tot passejant, als seguidors d'Aristòtil se'ls coneix també com a peripatètics.

L'any 323 mor Alexandre. Els grecs en general, i molt especialment els atenencs, odiaven el que Alexandre representava, ja que havia desmuntat el seu sistema polític i els havia relegat a un segon terme. Aristòtil s’havia manifestat en desacord amb la política imperialista d’Alexandre, però a Atenes se l’associava directament amb Alexandre. Mort aquest, Aristòtil és acusat d’impietat, la mateixa acusació per la qual havien comdemnat a Sòcrates. Tem per la seva pròpia vida i fuig d'Atenes.

Mor d'una malaltia de l'estómac al cap d'un any (322 o 321) a Calcis, als 63 anys.

OBRES

Ens passa ben bé al revés que en el cas de Plató: els llibres (en forma de diàleg) que Aristòtil va escriure pel públic en general pràcticament han desaparegut. Aristòtil anomenava aquestes obres DIÀLEGS EXOTÈRICS.

Potser si només tinguéssim els seus diàlegs tindríem els mateixos problemes interpretatius que en Plató. Però el que es conserva són els apunts de les seves classes, els seus tractats escolars, per dir-ho d'alguna manera. És el que es coneix amb el nom d'ESCRITS ESOTÈRICS. No van ser publicats fins a la meitat del segle I a.deC. Andrònic de Rodes es va encarregar d'ordenar-los i editar-los. L'estil literari és auster i concís, perquè no anaven dedicats al públic en general, sinó als seus alumnes. Ens presenta unes obres que contenen una filosofia sistemàtica i ordenada, com si no hagués sofert cap evolució.