Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
La metafísica general intenta explicar què significa "ser real” i s'anomena també ontologia (ontos = ésser). Quines són les condicions que ha de complir qualsevol ésser per a poder ser considerat com a real? És el mateix “ésser” que “existir”? Hi ha diversos graus de realitat o bé es tracta de quelcom unitari? Hi ha alguna possibilitat de realitat entre el ser i el no-ser? Totes aquestes preguntes tenen un caire ontològic general, i les respostes s’han d’aplicar a la realitat en general.
Per altra banda, la realitat es pot analitzar de forma parcial, diferenciant certes regions de la realitat. Aleshores diferenciem tres disciplines metafísiques parcials, segons la seva pregunta central:
Respecte a la psicologia racional, cal diferenciar-la de la psicologia experimental que s’estudia a les facultats de psicologia. La psicologia experimental és la ciència que estudia la conducta humana i els processos cognitius (sensibilitat, percepció, imaginació, aprenentatge, memòria, intel·ligència...). La psicologia racional toca temes que no és possible experimentar ni observar (ni directa ni indirectament) com la possibilitat de l’existència d’una realitat interior que podríem anomenar “ànima”, i la possibilitat de la seva transcendència respecte al cos.
Passa el mateix amb la cosmologia respecte de les ciències naturals. És bo que el cosmòleg conegui les teories científiques sobre l’univers, però les dades o teories dels físics o dels químics no poden respondre a preguntes tals com “per què hi ha matèria en lloc de no haver-hi res”, o bé, “quin sentit té que l’univers canviï”... Per exemple, Newton ens explica com s’atrauen els cossos, però no per què s’atrauen, ni per què hi ha cossos. Els científics intenten aclarir l’ordre que segueixen els fenòmens naturals, les lleis de l’univers, però no poden respondre a la qüestió de per què l’univers ha d’estar ordenat d’una o altra manera.
Respecte a la darrera pregunta, la teologia racional, a diferència de les religions, comença per preguntar-se si Déu existeix. Cal doncs distingir la teologia racional de la teologia pura, que és l'estudi de la Bíblia i els Evangelis, en el cristianisme, o del que correspongui en cada religió. Un teòleg és, normalment, un sacerdot. Seria absurd que un sacerdot es qüestionés l’existència de Déu. En canvi, un filòsof que es dediqui a la teologia racional té l’obligació de plantejar-s’ho, i és perfectament lícit arribar a la conclusió que no existeix, que existeix, o bé que no podem pronunciar-nos amb seguretat al respecte (agnosticisme).
Quan el filòsof parla de Déu, normalment no es refereix a cap Déu concret de cap religió concreta, per bé que el filòsof pugui ser fidel de qualsevol religió particular. El concepte filosòfic de Déu equival a “perfecció” o “realitat suprema” i a “principi transcendent de la realitat”.
Què creus que volia dir Einstein amb l'afirmació "Déu no juga a daus" ? Creus que pot tenir alguna cosa a veure amb els problemes que planteja la mecànica quàntica? Repassa el que hem explicat sobre Schödinger.
Hi ha una qüestió fonamental: aquestes preguntes metafísiques es poden respondre de manera satisfactòria? Sobre això hi ha diferents posicions al llarg de la història de la filosofia, i les veurem a l'assignatura d'història de filosofia del segon curs de batxillerat.