EL PRINCIPI DE CAUSALITAT

L’anomenat “principi de causalitat” és el convenciment que tots els humans compartim que en la naturalesa es produeixen casos paral·lels: el que ha succeït una vegada en unes determinades circumstàncies tornarà a succeir si es tornen a donar unes circumstàncies suficientment semblants. Del que succeeix en diem “efecte” i de les circumstàncies en què es produeix en diem “causa”.

A vegades és difícil és saber quines són exactament les circumstàncies en les quals es produeix un esdeveniment i quina de les circumstàncies és més o menys rellevant. Per exemple, imaginem que anem al camp del Barça i ens surt un gra al coll. El primer cop que passi no hi veurem cap relació. Però si això em passa cada vegada que hi vaig acabaré acceptant que existeix una relació causa-efecte entre el camp del Barça i els grans del meu coll. Potser no tinc present que sempre que vaig al camp del Barça faig servir un autobús que té els reposacaps d’un material que em produeix al·lèrgia.

El principi de causalitat ens diu que les coses no passen de qualsevol manera, sinó que la naturalesa segueix unes lleis constants i necessàries que, potser, podrem arribar un dia a descobrir. Aquest és l’objectiu de la investigació científica.

El principi de causalitat és una idea intuïtiva, a priori, és a dir, que no prové de l’experiència. Penseu que si deixo anar una pedra, necessàriament (segons el principi de causalitat) farà el que fan totes les pedres quan se les deixa anar: caure. Si no cau, dubtareu del principi de causalitat o dubtareu de mi? No pensareu que faig alguna mena de joc de mans per enredar-vos? L’experiència no fa trontollar la nostra creença innata. El món seria incomprensible per a nosaltres si perdéssim la confiança en el principi de causalitat.