INADAPTACIÓ I OBERTURA AL MÓN

L’ésser humà és un desastre com a animal: no té pèl per protegir-se del fred, no té dents potents per defensar-se o per atacar les seves preses, no té velocitat per fugir, no neda gaire bé i encara menys pot fer salts o volar. A més té poca capacitat procreativa.

Els humans actuals no tenim un medi concret, un hàbitat al qual estiguem específicament adaptats. Efectivament, l’ésser humà no té “medi específic”, però en canvi està “obert al món” o “obert a la realitat”. Som capaços d’analitzar les característiques d’un medi per tal de modificar-les o trobar els recursos necessaris per a poder-lo habitar i fer-ne “el nostre propi món”. L’ésser humà no és un animal restringit a un medi, sinó capaç de fer-se seu el món gràcies a la tecnologia.

Una de les primeres grans tecnologies va ser la del foc: no cal tenir un cos fort o especial per a encendre’l i permet tenir llum i escalfor, pot ser utilitzat com a arma, permet cremar boscos per a poder guanyar terreny per a l’agricultura i la ramaderia i, principalment, permet coure els aliments. La cocció dels aliments implica una millor conservació i la reducció del temps i l’energia que cal per a mastegar i pair. De retruc, permet tenir més energia disponible per a mantenir el nostre enorme cervell. Possiblement, sense la cuina no haurien pogut sobreviure les espècies humanes de cranis gegants com els neardentals o nosaltres.

L’homo sàpiens ha aconseguit arribar al cim de la cadena alimentària amb una rapidesa excepcional (uns pocs milers d’anys). De fet, aquesta velocitat és un problema tant per al medi com per a nosaltres. Per exemple, les gaseles i els seus depredadors han evolucionat lentament, de tal manera que cada vegada corren més però es manté l’equilibri entre elles i els guepards que les persegueixen. En canvi, quan nosaltres vam aprendre a caçar grans animals, vam aconseguir extingir les espècies que caçàvem al cap de poc temps. I potser per a nosaltres també és un problema. Fixeu-vos com ho explica Yuval Noha Harari al seu magnífic llibre “Sàpiens”:

“La majoria dels grans depredadors del planeta són criatures majestuoses. Els milions d’anys de domini les han omplert de seguretat. El sàpiens, per contra, és més aviat com el dictador d’una república bananera. Atès que fa molt poc temps érem els més desvalguts de la sabana, estem plens de pors i angoixes respecte a la posició que ocupem, cosa que ens fa doblement cruels i perillosos. Moltes catàstrofes històriques, des de les guerres devastadores fins als desastres ecològics, deriven d’aquest salt precipitat.”

L’animal es limita a habitar el seu nínxol ecològic. En aquest nínxol l’animal està preparat anatòmica i instintivament per a sobreviure sense especial dificultat. L’humà no té un nínxol ecològic específic, però està obert a coses tals com anar a la lluna, viatjar, construir un món nou, preservar el món actual... Això, però, té un preu: la persona, sigui on sigui, està obligada a comportar-se de forma intel.ligent, ja que si no ho fa no sobreviurà.

UN VIDEO AMB HUMOR PERÒ QUE CAL RESPONDRE SERIOSAMENT:

COM ENS AFECTA ACTUALMENT LA SELECCIÓ NATURAL?