plantilla

Conformitat (influència de la majoria) és la submissió de l’individu a la majoria, un canvi de comportament com a resultat de la pressió dels altres.

És molt difícil sostreure’s a l’opinió de la majoria. Els membres del grup comparteixen creences, percepcions i comportaments, la qual cosa els manté cohesionats i evita el conflicte intern.

Influència informacional: considerar que les informacions dels altres són millors que les meves
Influència normativa: mostrem acord amb el grup per no ser-ne exclosos
Segons la teoria discursiva: la conformitat és una forma de resoldre un conflicte entre normes.

El conformisme és l’actitud d’acceptació passiva de la normalitat. Els media tendeixen a crear conformisme difonent un discurs aparentment consensuat i objectiu. La por a l’aïllament potencia el conformisme.

Innovació (influència de la minoria) és la modificació dels discursos i accions de la majoria per influència d’una minoria.

La influència no és un procés unidireccional. La determinació de qui és majoria o minoria depèn de qui, quan i com un grup percep que un altre és majoritari o minoritari. Segons el grup que sigui rellevant en una situació específica serem part de la majoria o de la minoria (ja que formem part de diferents grups). No és una qüestió estrictament numèrica. Per exemple, el fet que els valors dominants siguin masculins no vol dir que hi hagi més homes que dones.

Les minories, com que no tenen poder, només poden convèncer. Les característiques que fan convincent a la minoria innovadora, activa, són:

Fer visible el conflicte. Un conflicte obert és sempre un espai on es reflexiona i es desenvolupen arguments, mentre que si el conflicte no és visible és com si no existís.
Mantenir la consistència, és a dir, no caure en contradiccions.
Mostrar-se autònom i generar confiança.
Estil de negociació flexible (no dogmàtic) a vegades, però també enèrgic i decidit.
Efecte “bola de neu” de les defeccions. Quan algú canvia de bàndol pot arrossegar seguidors.
Resistències de la majoria: La resistència a la influència directa produeix un efecte d’influència indirecta (latent, que es manifestarà posteriorment). La majoria no produeix mai una influència indirecta, però la minoria sí. Pot ser conseqüència del fet que la nostra societat menysprea els individus dèbils i influenciables, mentre que la influència de la majoria es justifica pel discurs dominant.

Denegació: negar la validesa de les opinions de la minoria, desqualificar-les. Fa que hi pensem i que ens acabi influint indirectament.
Censura: prohibir-ne la difusió. Genera efecte d’interès.
Psicologització: desqualificar les persones que defensen la minoria, estereotipant-los o atribuint-los interessos ocults egoistes.

Perspectiva discursiva: La innovació no pot néixer en el buit social, ha de reflectir les contradiccions d’una època, les polèmiques i divisions ideològiques d’una societat, els discursos que hi circulen en el camp de batalla social. Cal donar més pes al conflicte social i a les relacions de poder que a la validació i al conflicte cognitiu.

Foucault considerava que el poder és una relació, no una cosa que és té. Així el poder de la minoria és el del desafiament a la majoria. Tots els membres del sistema són emissors i receptors d’influència.

Segons el Dr. Ibáñez, les minories actives no són altra cosa que l’instrument d’un canvi que ja s’està produint en la majoria. El canvi només es difon gràcies a la majoria.

La pel.lícula 12 Angry Men (traduïda al castellà com a 12 Hombres sin Piedad) és un exemple magistral de com es pot introduir una idea innovadora i convèncer la majoria. És la història de la deliberació d'un tribunal format per 12 homes que han de decidir si envien o no a un jove a la cambra de gas (és a dir, si el declaren culpable d'assassinat). Com a treball d'ampliació voluntari, pots intentar detectar els mecanismes que hem esmentat abans en diferents moments del film.