Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
DEMOCRÀCIA EN UN MÓN GLOBALITZAT.
DESIGUALTATS. ELS NO-CIUTADANS
La globalització de l’economia és una realitat evident des de fa uns quants anys. Les relacions econòmiques entre països diferents i allunyats és un fenòmen antic. Però el grau d’interrelació de tots els fenòmens econòmics d’arreu del món que es produeix en l’actualitat té un caràcter molt diferent. Quelcom que passa a Nova York pot afectar la bona marxa del meu pla de pensions, els preus dels productes que habitualment consumeixo o fins i tot la meva estabilitat laboral.
En un món d’economia globalitzada, la desigualtat econòmica també està globalitzada. En tant que la desigualtat econòmica genera conflicte social, els conflictes actuals no són només de caire local, sinó global.
Els sociòlegs i economistes actuals treballen en la línea de descobrir les especials característiques i els mecanismes de la societat globalitzada: les noves desigualtats, les noves relacions de poder, els nous esquemes polítics, la importància de la transmissió d’informació, els fenòmens migratoris, l’evolució de les cultures...
Un dels temes que genera més controvèrsia és la regulació dels fluxos migratoris de persones. Aquests fluxos donen lloc a noves situacions de desigualtat entre ciutadans, ciutadans nacionalitzats, no ciutadans amb “papers” i no ciutadans “sense papers”.
Hi ha països d’on la gent tendeix a marxar (potser seria més exacte en alguns casos dir “fugir”) i països on la gent tendeix a voler anar. Això topa amb dos problemes fonamentals:
Aquests dos problemes, tot i ser diferents, estan estretament lligats. Se suposa que si no hi hagués fronteres per controlar els fluxos de persones, aleshores augmentarien els problemes econòmics i socials. De tota manera, això no està tan clar. Per exemple, a la Unió Europea, tot i que hi ha fronteres entre els estats membres, aquestes fronteres es poden creuar amb total llibertat no només per fer turisme, sinó per anar a treballar. Un palafrugellenc pot anar a treballar a München amb la mateixa llibertat que pot fer-ho a Pals o a Càceres. Això era inimaginable a l’època dels vostres avis. Potser podríem dir que era utòpic. Però ara és una realitat. Això no ha augmentat la conflictivitat social ni ha generat empobriment econòmic, sinó tot el contrari. Penseu en una economia forta com la dels Estats Units. Seria impensable que algú de Texas no pogués anar a treballar a Florida. Podríem dir el mateix si pensem en les autonomies espanyoles. De fet, a Espanya els fluxos migratoris interiors van ser molt destacats durant els anys 60 i 70 del segle passat. Penseu vosaltres mateixos: quin territori va sortir més beneficiat econòmicament de les migracions internes del sur d’Espanya cap a Catalunya? Catalunya o els pobles del sur d’Espanya?
Si ho analitzem lògicament, l’única manera que no hi hagi immigració il.legal és que no sigui il.legal emigrar. El que sí que hauria de perseguir-se legalment amb contundència és l’economia submergida, el diner “negre”, les empreses que tenen treballadors sense contracte… I de forma internacional, caldria lluitar contra la desregulació laboral de determinats països que atrauen inversions de grans empreses oferint mà d’obra barata i sense cap exigència de condicions laborals dignes.
Els problemes econòmics d’un país no estan lligats a un excés de població. Penseu, per exemple en Japó. El 2018 eren 126.434.565 japonesos en un país relativament petit (amb una densitat de població de les més altes del món). Per què funciona l’economia japonesa? Perquè hi ha molts japonesos treballant organitzadament.
Pensem ara en Espanya. Potser el problema no és que hi hagi molta immigració. És segurament més greu que molts joves amb bona formació universitària busquen feina a altres països.
Per altra banda, hi ha una clara associació d’idees entre immigració i conflictivitat social. Tanmateix, les persones no són conflictives pel fet de ser immigrants, sinó per les condicions econòmiques en què viuen i per la percepció que tenen de les oportunitats reals de què disposen. Si visc en condicions econòmiques molt precàries i penso que mai podré sortir de la pobresa, és molt previsible que reaccioni de forma conflictiva. Això serveix per a immigrants i per a no immigrants, però és més probable que aquesta precarietat afecti més als immigrants donades les condicions socials en què vivim. Penseu vosaltres mateixos, si algun dia emigreu a un altre país de la Unió Europea sereu conflictius?, sereu un perill públic? El que genera conflictivitat és la desigulatat d’oportunitats, no pas l’origen de les persones.
Tanmateix, es planteja el problema del xoc cultural entre els grups d’immigrants i els ciutadans autòctons quan aquests grups d’immigrants viuen relativament tancats en les seves pròpies comunitats i són prou nombrosos. Sobre això en parlarem en el proper apartat.
Sembla clar que per a resoldre els problemes globals calen solucions globals. I aquestes solucions les han de promoure institucions globals.
Alguns exemples d’institucions polítiques de caire global i aliances internacionals poden ser:
Es planteja aquí quin és el control democràtic d’aquestes institucions. Efectivament hi ha eleccions democràtiques al Parlament Europeu, però no es pot dir el mateix de les altres institucions. En tot cas, se suposa que hi ha un control democràtic indirecte a través dels governs dels estats membres. Es podria pensar en algun sistema de democràcia més global?
EXERCICIS:
1.Qui composa el G20? En forma part Espanya?
2.Quins països formen part actualment de la UE?
3.Què és l’OTAN? Quins països en formen part?
4.Quins estats formen part del Consell de Seguretat de la ONU? Quin problema, des del punt de vista de la democràcia, és crucial en aquest Consell de Seguretat?
