Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
LA DEMOCRÀCIA
LES FORMES DEMOCRÀTIQUES DEL PODER
Democràcia significa poder dels ciutadans. Els ciutadans d’un estat, són els únics que poden legitimar el poder. Els ciutadans no poden governar directament: seria inviable en estats densament poblats com el nostre. Però només els ciutadans poden decidir qui té dret a governar i quins límits s’imposen al govern. Això es coneix com a sobirania popular.
Per a definir una societat com a democràtica cal que posseeixi un mínim d’institucions democràtiques en funcionament, independentment de com s’autoproclami. Per exemple, el franquisme s’autoanomenava “democràcia orgànica”, però això no significava que es pogués considerar un sistema democràtic. Cal doncs veure:
Les societats democràtiques no són perfectes. Es mantenen certes desigualtats socials injustes, apareixen polítics corruptes, s’intenta manipular la població...
Ara bé, la democràcia és l’únic sistema polític que potencia la crítica i la pluralitat d’opinions. Aquesta és la seva superioritat respecte als altres sistemes i el motor del seu perfeccionament. No és un sistema perfecte, però sí que és susceptible de constant perfeccionament.
El pitjor enemic de la filosofia, de la cultura i de la dignitat humana, és la manca de llibertat. Lliurement, la filosofia posa de manifest les possibles disfuncions de la democràcia, no per a minar-la, sinó per ajudar a construir-la. La democràcia, com la llibertat, és quelcom que cal construir socialment.
Els dos conceptes fonamentals en la democràcia són la participació i la representativitat.
PARTICIPACIÓ.
La participació consisteix en el dret, que en principi tenen tots els ciutadans, a participar en la vida política, ocupar càrrecs de responsabilitat, expressar les seves opinions i prendre part en els debats públics.
De fet, l’exercici de la participació queda en realitat restringit a la classe política (formada principalment pels polítics professionals), als periodistes i a grups que decideixen invertir temps i energies en els processos democràtics (intel.lectuals, grups socials d’opinió...).
El fet de l’existència d’una classe política professional, que no es dedica a cap altra cosa que a fer política, fa que els canals d’accés al poder no siguin oberts per a tots els virtuals bons governants. Per entrar a formar part de la classe política cal posseir les connexions adequades o saber buscar-les. De fet, a la democràcia la política esdevé una professió com qualsevol altra.
Per a la major part de la població, la participació queda limitada a l’acte de votar, si és que no se n’abstenen, i aleshores és inexistent.
Exercici: Quina diferència hi ha entre el vot en blanc i l’abstenció? Què implica cada una d’aquestes opcions?
LA REPRESENTATIVITAT
El poder, en democràcia, s’exerceix sempre “en-representació-de”. Dit d’una altra manera, la sobirania és dels votants, que escullen a uns representants per a què l’exerceixin en nom seu. Evidentment governen els que aconsegueixen la majoria dels vots (amb majoria absoluta o bé en una coalició de diversos partits polítics si cap partit té una majoria suficient per a governar), però això no implica que pugin governar només en favor dels que els han votat. Hi ha una obligació, que en el nostre cas està expressada en la Constitució, de respectar els grups no majoritaris i de governar en profit de tots.
Un partit polític és una associació organitzada per aconseguir vots i obtenir representació en les institucions de govern, per la qual cosa realitzen promeses als electors (per escrit en els anomenats “programes electorals”). Les democràcies es defineixen com a sistemes pluralistes, és a dir, hi ha d’haver una pluralitat de partits polítics.
Pots trobar exemples de programes electorals clicant damunt cada imatge
En principi cada partit polític es defineix per unes idees, però també sol anar associat a un determinat grup o classe social, ja que és inevitable que determinats grups socials siguin més afins a determinades idees en determinats moments. A vegades, el partit polític es defineix directament per al·lusió a un grup social. Per exemple la O de PSOE significa “obrer”, i per tant se suposa que representa els interessos dels treballadors.
A més dels partits polítics, en les democràcies hi ha grups de pressió més o menys declarats, tals com sindicats, gremis professionals, associacions diverses, grups d’interès (que actualment s’anomenen “lobbies”)... Es tracta de grups d’individus que intenten influir sobre governs, partits o diputats per assolir les seves finalitats particulars. Per aconseguir-ho poden fer servir sistemes de persuasió o negociació legítims, o xantatge i suborns. En el segon cas s’arrisquen els subornats a ser castigats per la justícia o pels electors.
Exercici: Què és un sindicat? Quins són els dos tipus fonamentals de sindicats? Pots anomenar algun sindicat destacat del nostre país?
És natural que en tota democràcia hi hagi grups amb interessos contraposats que competeixen per accedir a les institucions de govern. L’important és que en una democràcia pluralista els diversos interessos organitzats estiguin disposats a negociar i pactar entre ells. A més, els conflictes d’interessos s’han de resoldre públicament i no de forma encoberta o secreta.
Cada sistema democràtic pot presentar diversos sistemes de representativitat en funció dels sistemes de votació i de valoració dels vots.
Exercici: Intenta investigar pel teu compte les següents qüestions (cal una resposta amb una descripció detallada per a cada pregunta):
1.Com s’escullen a Espanya els senadors?
2.Com s’escullen a Espanya els membres del Congreso de los Diputados?
3.Com s’escullen a Anglaterra els membres del seu Parlament?
4.Com s’escull a l’Alcalde de Palafrugell?
5.Com s’escull al President de la Generalitat?
6.Com s’escull a Espanya el Presidente del Gobierno?
7.Com s’escull el President dels USA?
8.Com s’escull el President de la República Francesa?
9.És possible a Espanya o a Catalunya que un partit que obtingui la majoria dels vots no obtingui la majoria dels diputats i no pugui formar govern per si sol?
ESTAT DE DRET I ESTAT DE PRIVILEGI
Els estats democràtics es defineixen com a estats de dret. Això vol dir que:
El contrari d’un estat de dret és un estat de privilegi. Aleshores, les lleis no són iguals per a tots, sinó que depenen de l’estament social al qual hom pertanyi. Per exemple, en el sistema feudal, els plebeus no tenien els mateixos drets reconeguts que els nobles o els clergues, i a cada estament s’aplicaven criteris legals diferents. Els nobles eren privilegiats respecte als plebeus, independentment de la fortuna econòmica que poguessin tenir. Aquest va ser un dels elements principals que expliquen la Revolució Francesa, que va significar la fi del sistema feudal.
És clar que en un estat de dret no tothom té les mateixes oportunitats reals. La posició social és un factor important en la realització personal de cadascú. Qui neix en una família rica té oportunitats que no tenen els pobres. Però el que diferencia l’estat de dret del de privilegi és que les lleis no fan referència a les desigualtats i tracten a tothom igual sense tenir en compte el seu origen (sempre que parlem de persones amb la ciutadania oficialment reconeguda, perquè els que tenen la consideració d’estrangers no tenen reconeguts els mateixos drets).
DIVISIÓ DE PODERS
En els sistemes absolutistes no hi ha divisió de poder. El líder, el rei o el dictador poden fer i desfer segons la seva exclusiva voluntat. El mateix que fa les lleis les aplica i en jutja el compliment, de tal manera que mai no es jutjarà negativament a si mateix. Això és sinònim de corrupció i degeneració política, a menys que el governant sigui un sant i un savi al mateix temps. Sempre hi ha gent que es pensa que aquesta mena de persones existeixen, i aleshores els segueixen cegament. Per exemple, els franquistes idolatraven Franco com si fos un enviat diví, o els nazis adoraven Hitler...
Els governs democràtics estan, com tots, subjectes al perill de la corrupció dels seus membres. Però la democràcia genera els mecanismes per a perseguir i evitar en la mesura del possible la pròpia corrupció. D’entrada, la divisió de poders contribueix de forma decisiva a què els governants s’hagin de sotmetre a l’acció de la justícia, és a dir, al compliment de les lleis en condicions d’estat de dret. A més, el poder de l'opinió pública fa que les sospites de corrupció tinguin un efecte gairebé tan devastador com la pròpia corrupció provada.
La divisió de poders és una idea que s’ha anat imposant progressivament en totes les societats democràtiques. Montesquieu (S.XVIII) en va ser el principal teòric. |
 |
Es tracta de separar el poder en tres àmbits de tal manera que entre els tres s’estableixin sistemes de control i de limitació. El principi que inspira la divisió de poders és que la concentració de tot el poder en una sola institució la fa procliu a l’abús d’aquest poder.
La distinció clàssica és la següent:
-Poder legislatiu: És el poder d'aprovar o derogar lleis. A Espanya el tenen els diversos parlaments.
-Poder executiu: És el poder de governar, és a dir, d’aplicar les lleis per al bon funcionament de l’estat. A Espanya el tenen els governs municipals, autonòmics i el govern estatal.
-Poder judicial: És el poder de fer complir la llei i castigar als que la infringeixen. A Espanya el tenen els jutges, amb els òrgans policials al seu servei, i el cos de fiscals.
EXERCICI:
Fins a quin punt creus que són independents els tres poders a Espanya?
DEMOCRÀCIA I EDUCACIÓ
Democràcia vol dir que no hi ha res que no es pugui canviar si el poble ho vol canviar. Els ciutadans poden analitzar críticament l’organització de la societat i votar als polítics que vulguin fer els canvis corresponents.
Per criticar quelcom s’ha d’entendre. Per entendre les coses cal una educació. L’estat democràtic potencia l’educació per a tothom. Afavorir l’educació per a tothom és un sistema de regeneració i potenciació del desenvolupament social.
Plató, al S.-V, es queixava de la democràcia i la considerava un sistema polític nefast. Creia Plató que només pot governar qui coneix el “bé veritable”, és a dir, que els millors governants són els més savis (els filòsofs). Però de filòsofs n’hi ha molt pocs. En realitat la major part de la societat és tant ignorant que ni s’adona de la seva ignorància (com deia Sòcrates). Si la majoria és ignorant i la democràcia dóna el poder a les majories, aleshores la democràcia és el “govern dels ignorants”. A més, els ignorants són molt més manipulables. Per això escolliran els governants que tinguin millor oratòria, en lloc dels que tinguin millors coneixements.
Nosaltres podríem preguntar a Plató:
Qui sap veritablement el que està bé i el que està malament?
Com se sap que algú és realment savi i no pas que ho fa veure?
Com que aquestes preguntes no tenen respostes clares, l’únic camí per evitar els perills que assenyalava Plató és l’educació dels ciutadans per a la democràcia.
Reflexioneu: creieu que l’educació que heu rebut us prepara realment per a un exercici ple i responsable de la democràcia?
DEMOCRÀCIA I DRETS HUMANS. HOMES I DONES.
En un sistema democràtic s’imposa l’interès de la majoria. Això es basa en la idea de Rousseau de què la voluntat de la majoria expressa la voluntat general, i que la voluntat general és la màxima expressió de la racionalitat.
Però a la pràctica els individus tenen una sèrie de drets inalienables, ni que sigui en favor de la voluntat general. Si pensem en la democràcia només com a govern de la majoria popular no tenim una idea completa de què ha de ser la democràcia. Si la majoria no respecta els drets humans d’una minoria, no es pot parlar d’autèntica democràcia.
Aquests drets inalienables que tot sistema que es vulgui considerar democràtic ha de respectar estan contemplats en la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el dia 10 de desembre de 1948.
Exercici: Busca a la Declaració Universal dels Drets Humans un article que et sembli que no es compleix suficientment i comenta’l.
Exercici: La Declaració Universal dels Drets Humans planteja clarament la igualtat de dret entre homes i dones. De tota manera, aquesta igualtat no és encara real. La desigualtat entre homes i dones es manté en diversos graus en els diversos països i cultures d’arreu del món. Busca exemples actuals d’aquesta desigualtat.
Exercici: Hi ha dos invents que han contribuït substancialment a la superació de les desigualtats entre homes i dones: la llet en pols per a nadons i la píndola anticonceptiva. Per què creus que són tan importants aquests descobriments?
.
