ELS DRETS

Un dret és quelcom que hom pot exigir dels demés. Parlem de molts tipus de drets:

1.Drets econòmics: Poden ser reals o personals:

• Drets reals: són drets sobre les coses. L’exemple més clar és el dret de la propietat.
• Drets personals: són drets sobre les persones. Solen comportar una reciprocitat, és a dir, drets i obligacions per les dues parts. Per exemple, el meu cap té dret a dirigir el meu treball i jo tinc dret a cobrar.

2.Drets civils o polítics: són drets que fan referència a les relacions de poder en una societat. Per exemple, el dret a vot, el dret a expressar-se lliurement, el dret a ser jutjat amb garanties de justícia...

A quina pel.lícula correspon aquesta escena?

Clica al damunt i recordaràs la cançó

3.Drets humans: són drets que fan referència al ple desenvolupament com a persona. Per exemple, el dret a l’educació, el dret a la vida..

Podríem trobar també tota una sèrie de termes que fan referència a parts d’aquests drets: drets laborals, drets mercantils, drets procedimentals, etc.

La filosofia del dret és planteja quin és l’origen i fonament dels nostres drets, és a dir, per què podem exigir el que exigim.

Està clar que no tots els drets tenen el mateix origen:

-Hem vist que l’exercici d’un rol genera un status determinat, és a dir, l’observació d’unes normes genera uns drets determinats (com que segueixo les normes del rol “professor” tinc dret a cobrar a final de mes). Així, podríem dir que hi ha drets que neixen de l’esforç personal.

-Hi ha drets que es transmeten de pares a fills. Per exemple, els drets del rei es transmeten al seu hereu, o bé les propietats de la meva tieta passaran a ser meves si me les cedeix en herència.

-Hi ha drets que s’adquireixen a canvi d’una contraprestació. Per exemple, adquireixo el dret a la propietat de la meva llar a canvi de pagar una determinada quantitat de diners.

-Hi ha drets que s’adquireixen per delegació. Per exemple, els parlamentaris dels estats democràtics tenen uns drets que els hi han delegat els ciutadans que els han votat.

-Alguns drets depenen de la societat en la qual vivim. Per exemple, el dret a divorciar-se depèn de la legislació del país on es visqui.

-Hi ha drets que es fonamenten en el fet de ser reconegut com a ciutadà d’un determinat estat. Per exemple, al nostre país, els ciutadans espanyols tenen uns drets que no tenen els turistes o els immigrants estrangers.

Tot això posa de manifest que els drets de cada individu són molt variables i depenen de qui és fill, què fa, on ha nascut, on viu, en quina època viu... A més, aquests drets poden ser més o menys respectats en funció de diverses variables. Les institucions judicials d’un país tenen com a finalitat vetllar perquè es respectin els drets reconeguts dels individus. Però ens podem preguntar: tots els drets que un individu té, són reconeguts per la resta de la societat?

Hom podria contestar que només es té un dret quan la societat el reconeix. Però també podem pensar que, independentment de la societat on es visqui i de la posició que s’ocupi en la societat, hi ha una sèrie de drets que hom té pel sol fet de ser persona, independentment de si la societat els reconeix o no. Per exemple, és possible que la societat on visc m’obligui a casar-me amb algú que jo no vull, però això va contra el meu dret de casar-me amb qui jo decideixi lliurement. D’aquests drets se n’ha dit tradicionalment “drets naturals” i, més modernament, “drets humans”. Tenen un sentit més ampli que el que li hem donat a la paraula “drets humans” al començament d’aquest apartat.

Malgrat que no és fàcil determinar quins són exactament aquests drets, l’ONU va acordar una Declaració Universal dels Drets Humans (aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el dia 10 de desembre de 1948) que intenta servir com a eina per tal que es reconeguin i es respectin tot un seguit de drets fonamentals a totes les persones del món. Està clar que encara hi ha molts d’aquests drets que no són efectivament reconeguts, però el fet de comptar amb la Declaració permet tenir-los com a meta de l’acció política, i són un marc de referència per als homes d’arreu del món.

Segurament coneixeu Pau Casals, i la seva obra més coneguda: "El Cant dels Ocells", que va ser escollida com a himne de Nacions Unides. Escolteu el seu discurs davant l'Assemblea General de Nacions Unides al 1971.