LIBERALISME

Adam Smith (1723-1790) és considerat com el pare de la ciència econòmica moderna. Les seves idees van constituir el marc teòric del capitalisme en els seus estadis inicials.

L’obra més important d’Adam Smith va ser “La Riquesa de les Nacions”.

El treball i no pas la terra és la base de la riquesa de les nacions. La divisió del treball és la base que permet augmentar la producció i, per tant, la riquesa.

Una altra idea fonamental és que el mercat s’autoregula sense necessitat de la intervenció de lleis reguladores. Està totalment en contra de la interferència de l’estat en l’economia. El lliure mercat produeix la quantitat i diversitat justa de productes. Si, per exemple, hi ha escassetat d'un producte, el preu augmenta, i això n’incentiva la producció i fa que deixi de ser escàs. La competència entre els productors portarà el preu del producte a la baixa cap al seu preu adequat, que ell anomena "preu natural". Tot i que les motivacions humanes són sovint egoistes, la lliure competència beneficiaria a tota la societat en el seu conjunt.

“Cap individu no vol promoure l'interès públic ni sap fins a quin punt el promou [...] en dirigir la seva indústria de manera que la seva producció tingui el major valor possible, només busca el seu benefici personal. En això, com en moltes altres circumstàncies, el condueix una mà invisible per a promoure un objectiu que no formava part de les seues intencions [...] En buscar el seu propi interès, amb freqüència promou el de la societat de manera més eficaç que quan es proposa fer-ho de forma conscient. Mai no he vist fer tant de bé als que diuen dedicar-se al bé públic.”

Les idees d'Adam Smith són el nucli sobre el que s'edifica l'economia clàssica. Però aquesta teoria econòmica va deixar de ser dominant després de la Gran Depressió de 1929, quan coincideixen en un llarg període de temps preus i salaris baixos i atur en augment, en contra de les prediccions d'ajust automàtic. En aquest moment va aparèixer la macroeconomia moderna que tingué com a principal ideòleg a John Maynard Keynes.

Keynes (1883-1946) considerava que l’Estat juga un paper fonamental en l’economia en tant que pot promoure el consum i actuar ell mateix com a consumidor. En un moment de crisi, l’Estat es pot endeutar per invertir en carreteres (per posar un exemple), amb la qual cosa reactiva l’economia. Si hi ha més activitat econòmica també es generen més impostos, amb la qual cosa l’Estat pot alliberar deute.