MULTICULTURALITAT

LA POLÈMICA ENTRE LÉVI-STRAUSS I GEERTZ

És un fet que al món hi ha un munt de cultures que han de conviure d’alguna manera. Això ha portat als antropòlegs culturals a preguntar-se si cal preservar la puresa cultural, evitant la contaminació de les cultures equivocadament anomenades “primitives”. Preservar la diversitat cultural seria per a Claude Lévi-Strauss com preservar la biodiversitat, és a dir, conservar una de les grans riqueses d’aquest món. La diversitat garanteix la possibilitat de renovació de la humanitat.

Però, realment té sentit aquest esforç de conservació? I, a més, és realment possible mantenir aquesta “puresa” en un món globalitzat? Com podem mantenir l’aïllament cultural en el món de la informació? Per altra banda, la mescla i la influència mútua de les cultures portarà realment a una uniformitat cultural?

Clifford Geertz proposa una via completament diferent a la de Lévi-Straus: el diàleg intercultural com a camí de progrés. El diàleg implica, naturalment, una voluntat recíproca que sovint és inexistent. Per això reivindica el paper del que anomena “fronterers”, és a dir, persones que viuen en la seva pròpia pell la pertinença a cultures diferents i sovint enfrontades d’alguna manera.

Dialogar vol dir ser capaç d’admetre que altres cultures tenen coses positives que puc assimilar, i que la pròpia cultura també té coses positives que val la pena de defensar. Vol dir admetre que tots podem millorar, i ser també capaç de valorar la pròpia particularitat com a quelcom que convé conservar. No totes les diferències són conflictives (per exemple, no hi hauria d’haver conflicte en el fet de seguir una determinada manera de vestir, o una determinada religió). I quan apareixen conflictes que cal resoldre, aleshores és quan cal posar-hi voluntat per les dues parts, dialogar, raonar, explicar-se obertament i escoltar sense prejudicis. Tot això pot semblar utòpic, però possiblement és l’únic camí que veritablement pot portar a un progrés real de la convivència global.

Geertz es fixa especialment en la necessitat dels emigrants de fer un esforç d’integració en la societat d’acollida. Només si els emigrants respecten i valoren la societat que els acull, els membres d’aquestes societats d’acollida estaran disposats a escoltar-los i entendre’ls. Si construeixen una mena de gueto cultural, aleshores la confrontació i el conflicte són inevitables a curt o llarg termini.

Si us interessa el tema, hi ha un còmic extraordinari, titulat Persèpolis, escrit per una noia iraniana, Marjane Satrapi, que va a viure a Àustria i després torna al seu país. Us asseguro que us sorprendrà veure el que feia i pensava aquesta jove i les peripècies que va passar.

També és molt interessant l’obra “Identidades Asesinas” de Amin Maalouf, un escriptor francès, nascut a Líban, que té l’àrab com a llengua materna, fill de pare protestant i mare catòlica.

Els dos casos corresponen al que Geertz anomena “fronterers”.

Intenteu endevinar qui representen aquests personatges de quan la protagonista de Persèpolis és a Àustria.