EL NOU CAPITALISME

L’ESTAT DEL BENESTAR

Tal com hem vist a l’apartat anterior, la societat occidental actual ha assumit molts dels postulats que Marx atribuïa a una societat progressista.

El que entenem per “estat del benestar” significa una societat en la qual l’organització estatal garanteix uns mínims de qualitat per a la vida dels seus ciutadans, un accés generalitzat a la formació i a la sanitat, promoció pública de l’art i la cultura, prestacions socials per a persones amb problemes econòmics, discapacitats, ancians... Tot això, naturalment, finançat amb els impostos que paguen els contribuents i que són una part important dels ingressos, molt especialment de les anomenades “classes mitges”.

Aquesta forma de societat va lligada a un sistema democràtic en les institucions de poder i a un capitalisme regulat per l’estat a través d’una política fiscal activa i d’una regulació dels mercats comercials i laborals.

En aquest nou sistema, les classes mitjanes tenen un poder estalviador que els converteix en actors capitalistes a través de les entitats financeres que gestionen els fons d’estalvi (fons d’inversió). Continuen havent-hi grans fortunes, però molts petits estalviadors poden constituir fons de capital d’una enorme influència.

Per altra banda, les classes mitjanes juguen un altre paper crucial en el capitalisme modern en tant que consumidors de bens i, per tant, dinamitzadors del mercat.

Tanmateix, la crisi econòmica ha representat una retallada important dels drets dels treballadors europeus. La precarietat laboral ha esdevingut una realitat quotidiana i les expectatives laborals per als joves europeus són cada vegada més incertes. Però Europa continua essent un pol d'atracció per als joves dels països més pobres. Les noves desigualtats econòmiques no són ja entre capitalistes i proletariat, tal com plantejava Marx. És cert que en els països del primer món hi ha bosses de pobresa (ancians sense recursos, aturats de llarga duració i sense formació, grups marginats...), però la desigualtat fonamental es dóna entre el primer món i el tercer món. Aquesta situació no és desitjable ni sostenible. Cal que trobem solucions raonables per a millorar la situació dels països pobres per tal d’arribar a un món on les fronteres no siguin barreres i totes les persones tinguin accés a unes condicions de vida dignes.

EXERCICIS

1.Quines diferències hi ha entre la noció europea d’estat del benestar i la concepció de les funcions de l’estat als Estats Units? Pensa en temes com l’educació o la sanitat públiques.

2.Quines són les característiques fonamentals de l’organització econòmica i social xinesa?

3..Hi ha altres països en els quals el desenvolupament econòmic no va associat a un progrés en els drets polítics dels ciutadans, com poden ser els casos de Qatar o Singapur. Què en saps d’aquests països?

4.Creus que Europa podrà recuperar o millorar el model d’estat del benestar després de la crisi econòmica?