plantilla

Entenem per revolució industrial el pas d’una economia productiva basada en l’agricultura i la manufactura artesana a la producció mecanitzada en grans fàbriques on es concentren els treballadors.

INNOVACIONS TECNOLÒGIQUES: El disseny de maquinària especialitzada i, molt especialment, la màquina de vapor (perfeccionada per Watt l’any 1784) que va permetre sistemes de fabricació i transport (locomotora de vapor) molt més eficients que els basats en la tracció animal o en els corrents d’aigua.
CREIXEMENT DEMOGRÀFIC: Gràcies a la millora de l’agricultura i al progrés de la medicina i els hàbits higiènics de la població, es va produir un augment demogràfic. La població no pot trobar mitjans de vida al camp i migra cap a la ciutat nodrint una classe social de mà d’obra barata.
EXISTÈNCIA I ACUMULACIÓ DE CAPITAL: Cal capital inicial per posar en marxa les fàbriques. La gran rendibilitat de la indústria fa que s’acumuli capital per a reinvertir en més indústria.
COLONIALISME: Les colònies permetien l’obtenció de matèries primeres a baix cost i constituïen un mercat on col·locar el producte.
LIBERALISME: Cal un estat no intervencionista (laissez faire) que no entorpeixi la iniciativa dels burgesos i que mantingui una política d’expansió colonial.

La revolució industrial es va iniciar a Gran Bretanya a finals del segle XVIII i es va anar estenent per França, Bèlgica i Holanda. Va comportar la formació d’un sistema econòmic i social capitalista que caracteritza el món contemporani (juntament amb el seu antagonista, el sistema comunista, que es presentà com una reacció en front del capitalisme).

Els tres estaments del sistema feudal van transformar-se en les dues classes socials del sistema capitalista: burgesia i proletariat. Evidentment, aquestes dues etiquetes no reflecteixen la complexitat del sistema ja que posen al mateix sac el gran accionista, el petit empresari, el botiguer de la cantonada, l’obrer especialitzat, el pagès i la mà d’obra barata. A més, si mirem el món en el seu conjunt, cal veure què passa encara amb els esclaus a Amèrica, amb els serfs a Rússia, amb les castes a la Índia, les relacions entre els països colonialistes i les seves colònies...

Està clar, però, que ens movem en un nou ordre social i això quedarà reflectit en les teories filosòfiques sobre l’home, la societat i la història.

La investigació científica i el desenvolupament tecnològic van cada vegada més lligats. Per exemple, gràcies a l’estímul de la recerca de noves fonts energètiques, es desenvolupà la teoria física de l’electricitat. Els investigadors són cada vegada més especialitzats en petites parcel·les d’investigació amb resultats admirables. Podem destacar els treballs de Faraday (1791-1867) en electroquímica, o els de Maxwell (1831-1979) en electromagnetisme.

Des d’un punt de vista filosòfic, el científic més destacat del segle XIX va ser Charles Darwin (1809-1882).

La seva teoria estableix un mecanisme de selecció natural que reforça la tendència moderna a prescindir del finalisme en les explicacions científiques sobre la naturalesa. Però la idea més transcendental és la que considera l’home com un animal integrat en els processos naturals i no pas com a un ésser privilegiat en la creació divina. Que hi hagi una progressió gradual des d’espècies més primitives fins a nosaltres té una enorme importància en la comprensió de la naturalesa humana. Aquesta idea encara no ha estat assimilada per els anomenats creacionistes, que sostenen que la idea de Darwin és incompatible amb les religions bíbliques. Tanmateix, els filòsofs cristians del segle XX, com Teillard de Chardin, tendeixen a sostenir que Déu és prou poderós per crear l’home utilitzant els mecanismes de l’evolució. L’home seria així la finalitat de l’evolució, però la ciència es limita a descriure’n els mecanismes i les dades històriques.

Auguste Comte (1798-1857), davant de la precària situació social de les classes treballadores de la revolució industrial es va proposar com a objectiu la reforma social. Però per transformar la societat i portar-la cap a la pau i el benestar cal conèixer la societat, entendre’n l’estructura i la dinàmica. La filosofia positiva o Positivisme serà el nom que donarà a la seva concepció de la societat i la història.

La història consisteix en un procés de progrés que portarà l’home cap a un estadi on les necessitats es resoldran racionalment i imperarà la pau i l’ordre. L'única filosofia que pot contribuir realment a aquest progrés és la filosofia positiva, és a dir, una filosofia centrada en fets concrets i reals (positius) dels quals es té una experiència i que poden ser explicats mitjançant lleis. La història passa per tres estadis, que culminen en l’estadi positiu:

També estableix una jerarquia de les ciències en funció del grau de complexitat i especialització. L’ordre és el següent

La Revolució Francesa a Europa i la Revolució de la Independència als Estats Units havia demostrat la possibilitat d’un govern liberal amb participació i llibertat ciutadana. Napoleó havia estès aquestes idees arreu d’Europa amb les seves conquestes. El 1815, el Congrés de Viena restitueix les fronteres polítiques europees i estableix la Santa Aliança entre França, Prússia, Àustria i Rússia per tal de defensar les monarquies absolutistes europees en un intent de restaurar l’antic règim.

La Santa Aliança, però, no podia frenar el moviment liberal que anava lligat a la puixança del poder social de la burgesia industrial. Els burgesos exigien més llibertat i participació política dels ciutadans. El model britànic de monarquia parlamentària i constitucional, amb un sistema de sufragi restringit era l’ideal de la burgesia europea. El proletariat també tenia les seves aspiracions: exigien el sufragi universal i millores socials. Burgesos i proletaris començaren lluitant junts, però es van anar allunyant, fins a produir-se un total antagonisme entre els partits i sindicats obrers i els partits burgesos i associacions patronals. Els moviments revolucionaris van tenir l’epicentre a França: