Estructura dels continguts:

La matèria de filosofia i ciutadania ha d’acostar l’alumnat de batxillerat a alguns dels grans problemes als quals s’ha enfrontat la reflexió filosòfica universal: el coneixement, l'ésser humà, l'acció moral, la societat i la política, i fer-ho amb una metodologia activa, reflexiva i crítica, que ensenyi a pensar i ajudi a orientar la pròpia vida.

Els continguts de caràcter metodològic i actitudinal s’expliciten en un primer apartat de continguts comuns que, en la pràctica, es treballen articulats en la resta de blocs. En segon lloc, s’analitza la problemàtica del coneixement humà, presentant la filosofia com un model de racionalitat teòrica i com una aspiració a la veritat. Alhora, cal mostrar el potencial de la filosofia en la vida pràctica, com a reflexió sobre interrogants relacionats amb els valors, el bé i la política, i formular respostes personals raonades als problemes plantejats.

El tercer nucli temàtic està dedicat a l’estudi de l’ésser humà, com a realitat intermèdia entre la natura i la cultura, subratllant la seva condició d’animal simbòlic que, per mitjà del llenguatge, es representa el món, pensa i es comunica. Aquest tema permet un acostament científic a l’ésser humà (biologia, psicologia, antropologia) i, també, una reflexió crítica sobre la seva naturalesa social i la seva condició de persona, revisant algunes concepcions filosòfiques sobre l’ésser humàque formen part del nostre bagatge cultural.

El quart bloc de continguts estudia la dimensió activa de l’ésser humà i la seva capacitat per obrar amb consciència i llibertat. L’anàlisi de l’acció humana permet introduir-nos en les peculiaritats de l’acció moral i política, parlant dels ideals i valors que l’orienten, així com dels principis i normes per mitjà dels quals s’expressa. Per donar-hi contingut i fonamentar-los es dedica un dels apartats a revisar algunes teories ètiques.

Finalment, el currículum contempla l’anàlisi de la dimensió política dels éssers humans: la vida col·lectiva i les estructures de poder que la fan possible, en especial, les idees de l’estat de dret i democràcia, on adquireix sentit la noció de ciutadania. En aquest apartat, doncs, s’estudien els fonaments filosòfics de l’estat de dret, els arguments que legitimen el poder polític en democràcia, les raons que donen suport a la idea de ciutadania activa, participativa i responsable, i la necessitat de complir els compromisos quan la relació entre drets i deures és, com en qualsevol societat democràtica, una relació recíproca.

 

Continguts comuns a tots els blocs:

• Obtenció, processament i anàlisi crítica d’informació.
• Expressió argumentada, oral i escrita, d’idees.
• Participació en espais de reflexió i intercanvi d’informació, cerca, contrast i expressió d’idees, aprofitant les tecnologies de la informació i comunicació.
• Participació en debats mitjançant l’exposició raonada del pensament propi.
• Comentari de textos filosòfics o que suscitin problemes filosòfics, emprant amb propietat els corresponents termes i conceptes.
• Racionalitat, empatia i respecte crític envers els plantejaments aliens, individuals i col·lectius.
• Autonomia personal i sentit de la responsabilitat a l’hora de prendre decisions i actuar, assumint una visió crítica vers qualsevol forma d’injustícia i discriminació.
• Posició crítica envers els valors, normes i actituds contràries als drets humans, la convivència pacífica i la defensa de la natura.

El saber filosòfic:

• Caracterització de la filosofia com a activitat de coneixement, diferent de la ciència, la religió i el coneixement ordinari.
• Reconeixement i valoració de la racionalitat teòrica i pràctica de la filosofia en relació amb el coneixement, la veritat i els valors.
• Identificació i plantejament d’alguns problemes fonamentals de la filosofia i de les seves principals solucions, com ara qüestions relatives a la realitat, el coneixement, la veritat, l’ésser humà o el seu comportament.

 L’ésser humà: persona i societat: 

• Descripció de la dimensió biològica i sociocultural de l’ésser humà, entenent que les nostres capacitats naturals es desenvolupen en societat i es modelen culturalment.
• Caracterització de la relació lingüística i simbòlica de l’ésser humà amb el món.
• Explicació d’algunes concepcions filosòfiques sobre l’ésser humà i la polèmica que comporten, i plantejament crític del concepte de persona i les seves implicacions d’àmbit legal i moral.

 L’acció: llibertat i responsabilitat: 

• Descripció de l’acció humana, tipus i característiques. Reconeixement del problema de la llibertat i el determinisme.
• Caracterització de l’acció moral i de l’acció racional, i anàlisi dels seus fonaments. Plantejament de la responsabilitat en contextos normatius, legals i morals.
• Explicació d’algunes teories ètiques en relació amb els ideals de felicitat i justícia, i de la polèmica que comporten.

 La política: democràcia i ciutadania: 

• Reconeixement de la dimensió política i ciutadana de l’ésser humà, de les diferents interpretacions de la ciutadania i de la seva dimensió moral. Explicació de l’origen i la fonamentació filosòfica de la ciutadania.
• Caracterització del poder polític, l’estat de dret i la democràcia i reconeixement dels arguments filosòfics en què es fonamenten. Plantejament crític de les relacions entre la idea de justícia, la llei i el poder polític.
• Anàlisi i reflexió crítica sobre alguns conflictes latents i emergents de les societats actuals, com el problema mediambiental, els moviments migratoris, les desigualtats econòmiques, la globalització o les formes de participació democràtica per mitjà de les noves tecnologies.

 

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Aprofitant l’enfocament competencial dels continguts, el professorat ha de procurar que l’alumnat vagi adquirint més autonomia i criteri en el pensament, i millori la seva capacitat de diàleg, empatia i argumentació. L’adquisició d’aquestes competències es pot afavorir col·locant l’alumnat en situacions en què hagi de resoldre tasques significatives, complexes i, preferiblement, en contextos d’incertesa, en les quals pugui aplicar allò que sap i adonar-se de com s’hi enfronta i les resol.

D’altra banda, com que la competència es manifesta per mitjà de l’acció, la qual es dóna sovint en un context social, cal potenciar la reflexió de l’alumnat sobre la dimensió moral i cívica de les accions, així com el seu compromís amb els valors i normes en què es fonamenta la convivència i el civisme. També cal afavorir la interacció entre els alumnes i, per tant, proposar la resolució de qüestions en contextos on calgui aplicar els propis recursos en col·labora­ció amb altres companys i companyes i intercanviar experiències.

Aquesta funcionalitat educativa que la filosofia i ciutadania comparteix amb la resta de matèries del currículum aconsella, doncs, formular preguntes que facin pensar, que convidin a l’anàlisi i la crítica, que comportin la identificació i definició de problemes i el plantejament d'hipòtesis resolutives; així com estimular la manipulació ordenada i crítica de materials informatius -lectura, interpretació i contrast de textos filosòfics, entre altres-; la realització de treballs escrits i la preparació i participació en debats; la comunicació i avaluació de resultats; i les actituds del rigor, creativitat intel·lectual, cooperació i solidaritat.

Aquestes recomanacions han de servir també per a les activitats d’avaluació, que haurien de ser coherents amb l’enfocament dels aprenentatges. Per tant, i seguint els criteris d’avaluació que apareixen més endavant, caldrà mesurar el progrés de l’alumnat mitjançant activitats integradores, en què s’hagin de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, en què l’alumnat hagi de construir la seva pròpia resposta i, fins i tot, explicar el procés que ha emprat en la resolució.

 

Connexions amb altres matèries

La matèria de filosofia i ciutadania comparteix alguns temes i espais de reflexió amb la resta de matèries del currículum, especialment amb les ciències per al món contemporani, les llengües i les matèries de la modalitat d’humanitats i ciències socials, qüestionant els seus fonaments, reflexionant sobre tot allò que sabem o creiem saber i cercant una visió global i integrada dels diferents enfocaments científics sobre la condició humana.

Aquest horitzó integrador fa possible que l’aprenentatge d’aquesta matèria serveixi de marc a altres disciplines humanístiques, ja que l’objectiu últim del coneixement d’una matèria com la filosofia i ciutadania és la interdisciplinarietat. En altres paraules, aquesta forma de coneixement proporciona el marc adequat perquè els aprenentatges assimilats en el conjunt de les disciplines adquireixin sentit i es configurin com una xarxa competencial que ens permeti desenvolupar una vida activa i crítica en l’actual context de lasocietat del coneixement.

• Història de la filosofia: Les concepcions sobre l’ésser humà, l’ètica, la política i la societat al llarg de la història.
• Ciències per al món contemporani: Comprensió i valoració de l’ésser humà en la seva interacció amb la natura i l’univers. Avenços cientificotècnics, societat de consum i impacte mediambiental.
• Àmbit de llengües: Comprensió i producció de discursos orals i escrits. Participació en interaccions orals i en formes de comunicació virtuals interactives.
• Història. Història del món contemporani: Anàlisi crític del nou ordre mundial, identificant els reptes de les democràcies actuals i de les diverses formes de participació ciutadana. Anàlisi i valoració argumentada del fenomen de la globalització.