LA CIÈNCIA DELA NATURALESA HUMANA

Hume es proposa com a tema i objectiu de la seva filosofia l'estudi científic de la naturalesa humana. Vol construir una ciència tan exacta i raonable com han fet Galileu i Newton en les ciències de la naturalesa.

Les parts més importants d'aquesta ciència seran la teoria del coneixement (en diu "lògica"), i la teoria del sentiment (en diu "moral" o "crítica").

”Però val la pena, si més no per una vegada, de sotmetre a prova la ciència de l’home per veure si pot admetre la mateixa precisió que han aconseguit diverses parts de la filosofia natural. Sembla que ens assisteix tota la raó del món si imaginem que aquesta ciència pot ser enlairada al màxim grau d’exactitud. Si, mentre examinem diversos fenòmens, trobem que tots ells es resolen en un principi comú i podem reduir aquest principi a un altre, arribarem a la fi a uns pocs principis simples dels quals depèn tota la resta. I encara que mai podem assolir els principis últims, és una satisfacció poder avençar tan lluny com ens ho permetin les nostres facultats. (...)

Juntament amb la satisfacció d’haver-nos familiaritzat amb allò que ens toca més de prop, es pot afirmar, amb tota seguretat, que gairebé totes les ciències estan incloses en la ciència de la naturalesa humana i depenen d’ella. L’única finalitat de la lògica és explicar els principis i les operacions de la nostra facultat de raonament i la naturalesa de les nostres idees; la moral i la crítica s’ocupen dels nostres gustos i dels nostres sentiments, mentre que la política considera els homes units en societat i dependents els uns dels altres. Aquest tractat de la naturalesa humana sembla, doncs, haver estat concebut pensant en un sistema de les ciències. L’autor ha arribat al final en relació amb la lògica, mentre que, pel que fa a les altres matèries, només en posa els fonaments allà on parla de les passions.”

HUME, Compendi del Tractat de la Natura Humana