HUME I DESCARTES

Hume és hereu de la tradició empirista anglesa, però és també directament hereu de Descartes, si bé no és pas gens racionalista. En el text següent podeu veure clarament el tarannà cartesià de Hume. Primer de tot critica el dubte metòdic i ens diu que si alguna criatura humana el pogués assolir, seria incurable. Però en el segon paràgraf defensa un “escepticisme moderat” com a preparatiu per a l’estudi de la filosofia. En aquest segon paràgraf es posa de manifest que el mètode de Hume està en sintonia amb el de Descartes.

Hi ha una classe d’escepticisme, anterior a tot estudi i filosofia, que inculquen Descartes i altres, com a primer pal en les rodes de l’error i el judici precipitat. Recomana un dubte universal, no solament de totes les nostres antigues opinions i principis, sinó també de les nostres mateixes facultats, la veracitat de les quals, diuen, hem de garantir mitjançant un seguit de raonaments deduïts d’algun principi originari que no pot ésser ni fals ni enganyador. No existeix, però, un tal principi originari amb una prerrogativa sobre els altres, els quals són evidents per ells mateixos i convincents; i si existís, no podríem anar més enllà sinó amb l’ajut d’aquestes mateixes facultats , que hom suposa que no són ja de gaire confiança. El dubte cartesià, doncs, si alguna criatura humana el pot assolir (i, evidentment, no pot pas), seria de totes passades incurable, i cap argument no podria dur-nos mai a un estat de seguretat i convicció sobre qualsevol tema.

Tot i així, hem d’admetre que hom pot entendre en un sentit ben raonable aquesta classe d’escepticisme quan és més moderat, i que és un preparatiu necessari per a l’estudi de la filosofia, en salvaguardar una adequada imparcialitat en els nostres judicis i en desempallegar-se la nostra ment de tots els prejudicis que podem haver xuclat de l’educació o de l’opinió sense solta. Els únics mètodes pels quals podem esperar d’abastar la veritat i d’atènyer en les nostres resolucions una adequada fermesa i certitud són: començar amb principis clars i evidents per ells mateixos; avançar amb passos cautelosos i segurs; revisar sovint les nostres conclusions; i examinar-ne adequadament totes les conseqüències, encara que amb aquests mitjans farem progressos curts i petits en els nostres sistemes.

HUME, Investigació sobre l’enteniment humà. Secció XII

EXERCICI:

1.Busca en el segon paràgraf del text les expressions que fan pensar en la coincidència entre Hume i Descartes, i comenta en què et fan pensar concretament.

2.Intenta aclarir perquè seria incurable el dubte cartesià, segons Hume, basant-te en el primer paràgraf del text.