DE LA POLIS ALS IMPERIS

Alexandre el Gran (356 - 323 a.C.) és, possiblement, l’home que més va influir en la transformació política i social de l’època antiga.

De la societat grega organitzada en polis independents, en les quals el ciutadà tenia un paper protagonista, un paper de centralitat en el seu entorn social, passem a una societat extensa, impersonal, sota els designis de les voluntats d’homes poderosos i llunyans.

Amb només 20 anys, després que el seu pare fos assassinat, va esdevenir rei de Macedònia i inicià la conquesta d'un dels més grans imperis de la història. Als 32 anys va morir, probablement també assassinat. Alexandre se sentia grec i actuava en nom de la cultura grega. El procés d’hel.lenització del seu imperi no s’aturà amb la mort d’Alexandre. El grec es va convertir en la llengua culta i de relació oficial dels territoris de l’imperi, malgrat que la unitat política s’havia desmembrat immediatament després de la mort d’Alexandre. De fet, malgrat la transformació dels antics territoris en part de l’imperi romà, la llengua culta d’orient continuà essent el grec. El cristianisme es desenvolupà en un ambient més grec que no pas llatí. I la preponderància del grec continuà quan es va dividir l’imperi romà i es va desenvolupar l’imperi bizantí.

Podem esquematitzar les transformacions que implicà l’imperi d’Alexandre en els següents punts:

• Difusió de la llengua i la cultura grega.
• Més facilitat per als viatges i la comunicació en un idioma comú.
• Les polis perden identitat.
• Els ciutadans no són protagonistes polítics, sinó individus aïllats.
• Neix el cosmopolitisme (ciutadans del món).
• Influència de les religions orientals en la cultura grega.
• Fusió dels coneixements científics, especialment astronòmics, de les cultures gregues i orientals.
• Desplaçament de la capitalitat cultural d’Atenes a Alexandria.