LES CIÈNCIES NATURALS

A L’ÈPOCA MEDIEVAL

La ciència natural a l’Edat Mitja va ser una qüestió completament secundària en la tasca dels filòsofs. Els temes centrals eren de caire teològic i ètic.

Es mantingué l’interès per l’astronomia, però els estudiosos d’aquesta ciència no van fer cap aportació transcendental al sistema ben establert per Claudi Ptolomeu.

Els monestirs s’encarregaven de mantenir uns coneixements antics, normalment ignorats per la majoria, totalment analfabeta. La major part dels nobles del món cristià no sabien ni tan sols llegir. El món islàmic era certament més refinat, i així mateix el món dels jueus, però sense que això els fes radicalment diferents pel que fa als temes d’estudi.

En els monestirs s’agrupaven les ciències (arts liberals) en dos blocs: el “trivi”, que comprenia la gramàtica, la dialèctica i la retòrica, i el “quadrivi”, que comprenia la música, l’aritmètica, la geometria i l’astronomia.

En el terreny de la física es mantingueren les tesis aristotèliques sense variacions.

El que realment és interessant d’aquesta època és el que es coneix com “alquímia”. L’alquímia és l’estudi experimental dels fenòmens químics. La “gran obra” dels alquimistes medievals consistia en la recerca de la “pedra filosofal” i de l’”elixir de la llarga vida”. La pedra filosofal era una substància que havia de permetre transmutar els metalls en or i argent, i l’elixir de la vida havia de ser capaç de fer recuperar la joventut i de fer durar la vida indefinidament. De fet, les dues coses podien ser la mateixa, ja que els alquimistes consideraven els metalls baixos (plom, ferro...) com a malalts, i la pedra filosofal els guaria i purificava, transformant-los en argent o en el puríssim or, de la mateixa manera que purificava i guaria l’home, retornant-li la joventut.

Els alquimistes barrejaven fonaments filosòfics, creences místiques i treballs experimentals. Com podeu imaginar mai no es va trobar la pedra filosofal ni l’elixir de la vida. Però els esforços experimentals dels alquimistes van preparar les bases sobre les que s’edificaria la química moderna.