pàgina principal

Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS

 

 

 

 

 

 

pàgina anterior

 

UN PROFESSOR D’UNIVERSITAT:

ST.TOMÀS, L’ESPLENDOR ESCOLÀSTIC

L’escolàstica és la filosofia cristiana que es va desenvolupar a partir dels ensenyaments que s’impartien en les escoles dels monestirs. Els filòsofs escolàstics no intentaven descobrir la veritat, ja que la veritat era clarament a la Bíblia i als textos sagrats, que constituïen el dogma de fe cristià. L’objectiu era aprofundir en les veritats de la fe utilitzant els recursos de la raó. La raó ofereix un sistema, un mètode de demostració, però el criteri de veritat és la revelació divina que és l’objecte de la fe.

Els segles XII i XIII van ser el moment de la creació de les grans universitats, hereves de les escoles monàstiques i de les catedrals. Destaquen la universitat de Bolonya (especialitzada en dret), la Sorbona de París (especialitzada en teologia), Òxford (especialitzada en ciències de la natura), un xic més antiga que Cambridge, i a Castella la de Salamanca (1200). La més antiga dels països catalans fou l’Estudi General de Lleida (1300).

Aula de la Universidad de Salamanca on impartiren classes Fray Luís de León i Miguel de Unamuno

Estudi General de Lleida

Sant Tomàs (1225-1274) es considerat com el més important filòsof escolàstic. Va ser professor a la Universitat de París i és “venerat” com a sant patró de professors i estudiants.

 

PROVES DE L’EXISTÈNCIA DE DÉU. LES CINC VIES

Sant Tomàs és el cristianitzador d’ Aristòtil, com Agustí ho havia estat de Plató.

No accepta el dualisme antropològic típic del platonisme. La idea aristotèlica d’unió substancial d’ànima i cos és compatible amb la tradició evangèlica de la resurrecció completa en cos i ànima (la resurrecció de la carn).

Va utilitzar els conceptes de la metafísica aristotèlica per plantejar cinc camins per demostrar racionalment l’existència de Déu.

PRIMERA VIA: Argument del primer motor immòbil (argument ja present en la metafísica aristotèlica).

  1. En el món hi ha moviment (pas de la potència a l’acte).
  2. No hi ha moviment sense un motor, és a dir, un ésser en acte que sigui la causa de l’actualització d’una determinada potencialitat. Tot motor mou movent-se, per la qual cosa necessita un motor que mogui el motor.
  3. No és possible una sèrie infinita de motors. Si no hi hagués un primer motor, tampoc no hi hauria un segon, un tercer o un últim moviment actual.
  4. És necessari un primer motor que no necessiti ser mogut, que doni moviment sense moure’s ell mateix: un primer motor immòbil.
  5. Aquest primer motor necessari és l’ésser perfecte, o sigui, Déu.

La segonai tercera vies s'assemblen molt a la primera

QUARTA VIA: Argument dels graus de perfecció.

  1. En el món hi ha criatures més o menys perfectes (Tomàs parla de bondat, veritat i noblesa. Sembla que el més clar és que hi ha éssers amb diferents graus de bondat, amb més valor intrínsec, com per exemple un ésser humà, que és millor que un bròquil –l’exemple és meu).
  2. La causa que valorem quelcom en un determinat grau és el fet d’aproximar-se més o menys a un màxim.
  3. Així, ha d’existir necessàriament quelcom que sigui el màxim de bo, el màxim de veritat i el màxim de noblesa.
  4. Aquest ésser màximament perfecte és Déu.

CINQUENA VIA: Argument de l’ésser intel·ligent o argument teleològic.

  1. Tots els cossos naturals actuen d’acord amb un fi (teleologisme aristotèlic), fins i tot els que no són intel·ligents.
  2. No pot ser casual que els objectes busquin el que és òptim (la seva finalitat), sinó que ha de ser intencional, és a dir, ha de respondre a una causa final, a una intenció.
  3. Les coses que no són intel·ligents no es poden dirigir a si mateixes (aquest punt és diferent de l’esquema de les tres primeres vies).
  4. Es necessari un ésser intel·ligent que dirigeixi la naturalesa, que l’orienti cap a l’òptim.
  5. Aquesta intel·ligència necessària, aquest ésser intel·ligent que ordena la natura, és Déu.

EXERCICIS

1.Quina de les cinc vies aconsegueix més fortalesa en el punt 5? Per què?

2.Quin és el problema principal de la cinquena via, vist des de la perspectiva moderna de les ciències naturals?

 

 

 
torna amunt
torna a la pàgina principal
envia un email