Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
LA IL·LUSTRACIÓ FRANCESA
L'ENCICLOPÈDIA
L’Enciclopèdia és tot un símbol de l’esperit il·lustrat. El primer volum va aparèixer l’any 1751 i el darrer l’any 1772. Es titulava ENCICLOPÈDIA O DICCIONARI RAONAT DE LES CIÈNCIES, DE LES ARTS I DELS OFICIS. El seu director va ser Diderot, conjuntament amb D’Alembert els primers anys. Hi col·laboraren la majoria dels pensadors il·lustrats amb diversos articles. La seva eficàcia cultural va ser molt remarcable. Penseu que avui tothom té a l’abast enciclopèdies, però la francesa va tenir el mèrit de ser la primera. Les més prestigioses internacionalment van ser la Britànica, la Larouse i la Gran Enciclopèdia Catalana.
Tanmateix, l'enciclopèdia més usada a l'actualitat és la Wikipèdia. La Wikipèdia té dues característiques que la fan completament diferent a les altres i que tenen conseqüències que potser no estan prou clares:
En un treball acadèmic, citaríeu un article de la Wikipèdia com a font?
MONTESQUIEU (1689-1755)
La seva obra principal fou L’Eperit de les LLeis. És una obra cabdal per a comprendre el fonament dels sistemes polítics d’occident. En aquesta obra combatia l’absolutisme polític i religiós. El més important en un sistema polític és que garanteixi la llibertat política del ciutadà. Això no és inherent a cap tipus concret de governper si mateix, ni tan sols a la democràcia. La llibertat és pròpia dels sistemes de govern moderats, i un govern és moderat si el poder està limitat. Per aconseguir aquesta limitació cal que els poders estiguin separats. Així, cal que hi hagi tres poders independents:
Si tots tres poders es concentren en un de sol, els ciutadans resten indefensos en front de l’abús de poder.
Aquest ideal de la separació de poders el va portar a la pràctica la Revolució Americana amb notable resultat, i avui és comunament acceptat en els sistemes democràtics.
Turgot (1727-1781) afirmava que el progrés consisteix en el desenvolupament de les arts mecàniques per tal de controlar la naturalesa. Ara bé, malgrat que l’home adquireixi més llibertat respecte a la naturalesa, els homes sempre són iguals des d’un punt de vista moral. No hi ha progrés moral; només hi ha progrés material.
Condorcet (1743-1794), al contrari de Turgot, afirmava que l’esperit humà pot perfeccionar-se indefinidament. Hi ha tres línies de progrés:
Això s’aconseguirà quan triomfi la raó, quan la raó sigui la única reina i senyora dels homes.
VOLTAIRE (1694-1778)
És el més popular dels il·lustrats pel seu caràcter polèmic i la seva vida agitada. En realitat es deia François Marie Arouet. Va ser empresonat, exiliat, els seus llibres van ser cremats... Va ser un filòsof compromès en la lluita política (aquesta és una figura pròpia de la modernitat filosòfica, però de fet podríem dir quelcom semblant de Plató).
Se’l considera una mena de “menjacapellans”. Fou furiosament contrari al cristianisme perquè el considerava la font principal de la intolerància. Per ell religió és sinònim de fanatisme i intolerància. Com Locke, va defensar la tolerància política i religiosa.
El cristianisme vol un domini espiritual i temporal, i no tolera interferències (no tolera Galileu, per exemple, ni a ningú que no sigui fidel a l’església). Les seves crítiques a l’església eren càustiques: no paga impostos, frena la ciència, els seus membres no treballen... Certament, no es pot dir el mateix de l’església actual.
Els seus atacs al cristianisme no impliquen que fos ateu. No negava l’existència de Déu. Ell era partidari del DEISME (postura molt estesa a la seva època). Afirma el deisme que no podem negar l’existència d’un Déu que hagi ordenat l’univers i que el regeixi, però la filosofia només pot arribar fins aquí i ha d’abandonar qualsevol pretensió de conèixer la naturalesa divina en la seva essència.
JEAN JACQUES ROUSSEAU (Ginebra 1712- París 1778)
Les seves obres principals són El Contracte Social i L'Emili.
Va ser sempre individualista, crític i polèmic amb les idees dominants a la seva època. Se’l considera un precursor del romanticisme. És també un dels inspiradors de la pedagogia moderna. Va ser molt important la seva aportació a l’esperit de la Revolució Francesa (Robespierre anava a meditar sovint prop de la tomba de Rousseau).
RAÓ I SENTIMENT
Rousseau es declarava anti-filòsof, perquè pensava que la filosofia, tal com s’entenia en el seu temps, portava a l’escepticisme.
Rousseau es va fer cèlebre en guanyar un premi de l’Acadèmia de Dijon sobre el tema de: “El restabliment de les arts i de les ciències ha contribuït a millorat els costums”. La resposta de Rousseau és més propera al romanticisme que no pas a la il·lustració. Considerava que el progrés de la ciència ha portat a la degeneració dels sentiments. El progrés científic l’únic que ha aportat són necessitats noves i noves esclavituds. Rousseau ataca la raó que permet desenvolupar noves tecnologies que ens esclavitzen, però no ataca la racionalitat en si mateixa. El món és racional i l’home ha de ser racional. Però abans que cap altra cosa cal que l’home purifiqui els seus sentiments, cal que retorni a la puresa primordial. Si els homes fossin com han de ser, no caldria cap ciència per aprendre a comportar-se. Aquí tenim una idea de progrés molt propera a la de Diderot i que Rousseau desenvoluparà més plenament.
El sentiment arriba on no arriba la raó. Per exemple, en contemplar la natura sentim la presència divina, la seva grandesa. I no hi ha millor prova de l’existència de Déu que aquest sentiment. La religiositat ha de sorgir dels sentiments més purs (la Verge, els àngels, el Nen Jesús són bons símbols d’aquesta puresa).
ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LA SOCIETAT:
L’home en la seva evolució ha passat per tres moments:
PRIMER MOMENT: L’HOME NATURAL
L’home és lliure, innocent i pur. No hi ha aquí res de l’avidesa natural de què ens parlava Hobbes. Més que un llop, l’home seria un xaiet. Aquest és l’estat de felicitat completa. Es l’estat d’harmonia amb la naturalesa.
Ha existit mai l’home natural? Antropològicament, i segons elsconeixements actuals sobre la prehistòria, més aviat podríem dir que no ha existit mai. De tota manera, tant se val, perquè aquí l’home natural juga aquí el paper d’ideal ètic.
SEGON MOMENT: L’HOME SALVATGE
Degut a circumstàncies adverses, l’home s’agrupa en tribus. És en aquest moment que apareixen les tensions, l’odi, l’avidesa... L’home pot, però, viure encara separat de la tribu en harmonia amb la naturalesa.
TERCER MOMENT: L’HOME CIVILITZAT
Neix a partir del descobriment del ferro i de la consolidació de l’agricultura. Això implica l’aparició de la propietat privada i el repartiment de la terra. L’home no pot ja viure al marge de la societat.
La civilització corromp l’home. Perquè això no sigui així, caldrà cercar un sistema educatiu que ens permeti guardar tota la innocència i les virtuts de l’estat natural malgrat viure en societat (tema central de L’Emili). De fet, el nen neix innocent i pur. És l’educació que el malmena. Cal cercar una educació basada en l’evidència de les coses més que no pas en l’autoritat del mestre. El coneixement serà així concordant i harmònic amb la naturalesa.
Caldrà també cercar una forma de societat que ens permeti guardar la llibertat i la igualtat que teníem en l’estat natural (tema central de El Contracte Social). Aquesta idea d’igualtat i llibertat ens fa pensar en el lema de la Revolució Francesa: Liberté, Egalité et Fraternité.
La societat s’ha de fonamentar en un contracte en el qual les parts renuncien a la voluntat individual (fins aquí, com Hobbes). Però no es tracta de cedir la nostra llibertat a un sobirà absolut sinó d’acceptar el desenvolupament de la voluntat general. Aquesta voluntat general es realitza gràcies a un govern i a uns legisladors, però aquests no són sobirans. La sobirania és exclusivament popular.
Acceptar la voluntat general és acceptar la racionalitat i la moralitat, que adquireixen la seva validesa en la universalitat de la voluntat general. Això s’assoleix gràcies a la democràcia. L’ideal democràtic s’aconsegueix en les ciutats, en els petits estats, més que no pas en les grans nacions, però cal lluitar per estendre-la.