pàgina principal

Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS

 

 

 

 

 

 

pàgina anterior

 

EL GIR COPERNICÀ

El segle XVII havia generat dues posicions filosòfiques contraposades:

RACIONALISME: Negaven el valor gnoseològic de l'experiència sensible i buscaven una forma de coneixement "a priori" que donava com a resultat posicions dogmàtiques. Malgrat que els racionalistes no volien ser dogmàtics (seguint el mandat cartesià), acabaven tots afirmant l’evidència de temes tals com l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima.

EMPIRISME: Només admetien l'experiència com a font del coneixement, negant el valor del coneixement "a priori", amb la qual cosa queien en l'escepticisme filosòfic.

Kant no vol ser ni empirista ni racionalista. La seva filosofia, tal com ell mateix deia, representa un gir copernicà en la tradició filosòfica. Normalment hom creu que quan algú coneix quelcom, aquest algú, és a dir, el subjecte, intenta captar aquest “quelcom”, és a dir, l’objecte tal com és en sí mateix, tot i que alguns pensen que només en captem l’aparença.

La proposta de Kant és radicalment diferent: conèixer consisteix a donar estructura i forma a les impressions. És el subjecte qui aporta aquestes estructures formals (espai, temps i categories tals com “substància” o “causa” o “identitat”), que són, per tant, a-priori. La realitat aporta les impressions. I entre les impressions i la forma a-priori es conforma l’objecte de coneixement. Per tant, el subjecte no s’adapta a l’objecte sinó que el configura, i l’objecte no és cap ficció, però tampoc no és la realitat en sí mateixa, ja que està configurat pel subjecte. Això no vol dir que l’objecte sigui “subjectiu”, ja que la forma del coneixement no és exclusiva d’un individu. Tots els subjectes racionals compartim aquesta mateixa estructura formal de coneixement (per això Kant parla de “subjecte transcendental” i no pas de persona individual subjectiva). És com dir que no és en Xavier Vilaseca qui coneix un objecte, sinó que la Raó i la Sensibilitat compartides per tots els éssers racionals configuren els objectes del coneixement d’una forma objectivament vàlida per a tots (per tant, científica, si es vol dir així).