Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS
EL PROBLEMA KANTIÀ
Hume va encertar de ple quan afirmava que si només disposem de les sensacions és impossible arribar a coneixements totalment segurs, (el que tècnicament s’anomena “lleis necessàries “). Ens quedem només en creences.
Per a Hume això no era pas cap desgràcia. Les creences científiques són útils i fonamentades en l’experiència. Les creences morals són útils i fonamentades en els sentiments. Les creences metafísiques i religioses són perilloses i basades en la fantasia. Des d’un punt de vista lògic (filosòfic) no podem obtenir veritats totalment segures: la postura de Hume és l’escepticisme;però tant se val, perquè l’escepticisme científic i moral és pels rars moments de reflexió, i no afecta a la pràctica de la vida quotidiana, mentre que l’escepticisme metafísic i religiós és prou saludable per a una societat lliure.
Per a Kant aquestes conclusions de Hume no són pas del tot satisfactòries. Es planteja dues paradoxes:
1. Per una banda, Hume té raó quan diu que l’experiència no pot fonamentar un coneixement necessari sobre la naturalesa. Però per altra banda, Kant està convençut que Newton ha descobert una sèrie de lleis científiques "necessàries".
2. Hume també va encertar de ple en la seva crítica a la fal·làcia naturalista: del coneixement de “com són les coses” no se’n dedueix “com haurien de ser”, del coneixement d’”el que fem els homes” no se'n dedueix “el que hauríem de fer els homes” (és a dir, els deures). Certament Kant creu que Hume té raó en això, però al mateix temps Kant està segur que qualsevol ésser racional pot descobrir quin és el seu DEURE MORAL (lleis morals universals), prescindint dels sentiments i de les simpaties.
Com és possible tot això?
1.Com s'ho ha fet Newton en el terreny científic, si Hume té raó? És a dir, com ho fa el científic per assolir coneixements “necessaris” (totalment segurs) sobre la naturalesa?
2.Com ens ho fem cadascú en el terreny de la moral, si Hume té raó? Es a dir, com ho fem per estar segurs que una norma moral és realment un “deure universal” (una obligació per a qualsevol home) i no només quelcom relatiu als costums d’una societat concreta en una època històrica concreta?
3.I encara hi afegirà una altra reflexió: Com ens ho fem per dir que quelcom és “bell” d’una forma objectivament vàlida? És a dir, com puc jutjar la bellesa del que veig d’una forma que hagi també de ser acceptada per a qualsevol altre persona?
Kant farà un tipus de filosofia anomenada crítica transcendental. Transcendental, en el llenguatge kantià, significa: "allò que és condició de possibilitat de". Criticar significa "examinar", "analitzar". La crítica transcendental consistirà en fer una anàlisi de les condicions que fan possible:
Aquestes tres qüestions representen les tres dimensions fonamentals de l’ésser humà (noètica, ètica i estètica) i posen de manifest l’interès profund de la filosofia kantiana, la pregunta fonamental: QUÈ ÉS L'HOME?
De tota manera, aquesta és una pregunta metafísica (i també religiosa), i ja veurem com Kant valora els límits de les possibilitats humanes en aquest terreny.
Per fer la seva investigació, Kant seguirà el següent esquema demostratiu:
O bé: