CRÍTIQUES A L’UTILITARISME

Els principals arguments que s’han plantejat contra l’utilitarisme són els següents:

·Els tipus de felicitat no són comparables ni compatibles. No hi ha cap raó per suposar que el em produeix plaer a mi en produeixi també als altres. Si tots tenim desitjos diferents, es fa difícil posar-se d’acord en què produeix el més gran plaer al màxim nombre, especialment quan el problema està entre poques persones i els seus desitjos són incompatibles.

·Qualsevol càlcul de plaers és una hipòtesi de futur. No hi ha cap raó per suposar que el que jo calculo avui que demà em produirà plaer, realment me’l produeixi. Les conseqüències futures (plaents o no) d’un acte només poden ser imaginades. És sempre un càlcul d’incertesa, que es fa amb informacions parcials i, per tant, amb resultats possiblement poc fiables.

·Es planteja també el problema del que succeeix quan el que és útil no és just. Per exemple: pot ser útil matar un innocent per apaivagar una massa, o matar algú que està en bona salut per salvar set malalts? (al cap i a la fi, seria el màxim bé per al màxim nombre?). Aquest problema porta a Mill a suposar la dignitat humana com a major bé.

·També ha estat acusat de caure en "fal·làcia naturalista". Moore, als Principia ethica, va insistir molt en aquest punt: Mill hauria confós "ser desitjat" (que és un fet) amb "ser desitjable" (que és un valor).

L’utilitarisme és una ètica hedonista, que identifica el bé i la felicitat amb el plaer. Això, segons MacIntyre representa una degeneració del concepte de plaer que podríem trobar en Plató. Per a Plató, el plaer va associat a la consecució del bé, però no s’hi identifica. El bé és valuós per si mateix, i no pas en funció del plaer que se’n deriva.

En l’hedonisme, el plaer com a concepte d’una certa espècie de meta es transforma en el concepte de qualsevol tipus de meta. Els conceptes de plaer i felicitat es dilaten i s’estenen en totes direccions fins que s’utilitzen simplement per a designar qualsevol meta dels homes, i amb aquesta amplitud deixen de ser útils per als propòsits valoratius i morals. En la valoració moral no es tracta d’escollir entre diverses opcions que ja desitgem, sinó de conrear diferents desitjos perquè els valorem moralment.

Segons MacIntyre, el manament utilitarista “busca la felicitat” es redueix a “Intenta aconseguir el que desitgis”. Aquest és un manament buit de contingut que no diu res respecte als objectes rivals del desig o a desitjos contradictoris. I la idea del major nombre no soluciona pas el problema.

De tota manera, Mill hauria intentat defugir aquesta conseqüència. En realitat no admet qualsevol plaer com a finalitat, sinó que busca una regeneració de l’home a través de la potenciació d’uns sentiments d’unióque considera naturals i d’una experiència estètica de la naturalesa que doni contingut positiu a la pròpia vida des de la interioritat de l’individu.