JOHN STURART MILL

John Stuart Mill i Harriet Taylor Mill

J.Sturart Mill (1806-1873) era fill de James Mill, un entusiasta col.laborador de Bentham. Ell mateix es va cuidar de la seva formació. Als tres anys va començar a estudiar grec, als vuit llatí, als dotze lògica i als tretze economia política. En lloc de tenir amics d’infantesa, l'única distracció que li permetia el seu pare era passejar amb ell tot discutint de temes filosòfics o erudits i fer experiments científics. No va anar mai a cap escola ni universitat excepte quan tenia catorze anys, que va passar un any a França a casa d’un germà de Bentham. Va aprofitar aquest any per aprendre francès i anar a alguns cursos de la Universitat de Montpellier.

Va ser el representant més destacat de l’empirisme anglès al seu temps, continuador de la tradició de Locke i Hume.

Va ser el filòsof anglès més important de l’època victoriana. El seu “Sistema de la lògica” va ser el llibre de text més usat en l’especialitat a les universitats angleses durant el segle XIX. De tota manera, es va capficar en la solució dels problemes de la inducció i no va ser sensible al desenvolupament de la lògica deductiva que pren força amb la publicació de les “Lleis del pensament” (1854) de George Boole.

La Reina Victòria va protagonitzar el regnat més llarg, fins aleshores, de la història britànica, de 1837 a 1901 (ara la supera Elizabeth II, que va començar el seu regnat al 1952). Va ser un període d prosperitat econòmica basada en la industrialització i el colonialisme.

Evidentment, la prosperitat de les classes mitjana i alta contrasta amb la situació d’explotació de les classes treballadores, la pobresa, l’explotació infantil.

També és l’època de la reivindicació dels drets de la dona. J.S.Mill va ser un dels primers defensors del dret a vot de les dones al parlament britànic. Identifiqueu de quina pel·lícula és aquesta escena?

En l’àmbit de la filosofia política, va ser crític amb la idea de Rousseau sobre la prevalença de la voluntat general com a màxima expressió de la racionalitat i la democràcia. Mill va ser un defensor convençut dels drets de les minories i de la llibertat individual.

Als 17 anys va llegir les obres de Bentham es va proposar com a objectiu de la seva vida reformar el món. A més, creia que la seva pròpia felicitat s’identificava amb aquest objectiu. Als vint anys es va preguntar si ell mateix seria feliç si tots els seus projectes es realitzessin, i es va adonar que no. Aleshores va caure en una profunda depressió fins que un dia, llegint poesia, es va posar a plorar emocionat. En adonar-se que pot plorar, descobreix els seus sentiments, reprimits durant tants anys i comença a interessar-se per la poesia i per l’art.

A partir d’aquesta crisi, l’objectiu de Mill ja no serà la felicitat en si, a través de la reforma social, sinó que cercarà el gaudi de les petites coses que la vida ens presenta a cada instant, sense renunciar als seus ideals superiors.

La seva relació amb la pensadora feminista Harriet Taylor (1807-1858) va ser molt fructífera. Era una dona casada, i el seu marit no permetia que John i Harriet es veiessin. Tanmateix, van mantenir una intensa relació per carta. Quan va morir el marit, l’any 1852, es van casar. Ella va morir 6 anys més tard.

Va ser un fidel seguidor de l’economia política liberal d’Adam Smith i David Ricardo, en una època en que aquesta era qüestionada per part del marxisme incipient.

De tota manera, no es pot considerar un pensador políticament conservador. Va ser diputat al Parlament Britànic i va defensar-hi una posició a favor del socialisme i del feminisme.