GIORDANO BRUNO

Giordano Bruno (1548-1600) va ser un frare dominic que va tenir problemes constants de confrontació amb el seu propi orde i amb la Inquisició que el van acabar conduint a la foguera (després d’un judici que durà set anys).

Bruno no era un científic, però va treure conclusions filosòfiques a partir de la reflexió sobre la teoria copernicana. Estava preocupat per entendre la relació entre Déu i el cosmos. Si definim a Déu com a ésser infinit (sense límits), cal admetre que res no pot ser-li aliè, res no pot estar fora d’ell, ja que això el limitaria. Així, el món forma part de Déu. Però Bruno va encara més enllà i identifica Déu i el cosmos o la natura. Això s’anomena panteisme. D’aquesta manera, la natura és divina i infinita. No és estrany, per tant, que la distància de la Terra a les estrelles sigui tan gran com havia suposat Copèrnic. Bruno afirma que es tracta d’una distància infinita, i que el sistema solar és part d’un sistema més ampli, que és també part d’un sistema encara més ampli i així fins a l’infinit. En aquest sistema infinit, cada estrella és com un sol, cada punt pot ser considerat el centre i, per tant, no hi ha pròpiament cap centre privilegiat.