pàgina principal

Xavier Vilaseca i Bañeras
FILOSOFIA PER A JOVES ESTUDIANTS

 

 

 

 

 

 

pàgina anterior

LA REVOLUCIÓ COPERNICANA

Nicolau Copèrnic (1473-1543)va ser un sacerdot polonès que va revolucionar l’astronomia. Havia estudiat a Bolonya amb el platònic Novara. Plató, a La República, comparava el paper del Sol en el món sensible amb el de la idea de Bé en el món intel.ligible. La llum del Sol fa visibles les coses i la idea de Bé fa intel.ligibles les idees. Per això, si el Bé ocupa el lloc més alt de la jerarquia de les idees, el Sol també ha d’ocupar el rang més alt en el món sensible. La posició del Sol no pot estar subordinada a la Terra, sinó que ha de ser ell mateix el centre del cosmos. Per altra banda, el paradigma tolemaic havia derivat cap a un sistema excessivament complex de deferents i epicicles que necessitava més de setanta esferes per explicar els moviments de 5 planetes, la Lluna i el Sol. Aquesta complexitat no satisfà els ideals de simplicitat i ordre que caracteritzen l’esperit renaixentista.

La lectura d’Aristarc de Samos el va acabar d’empènyer cap a la postulació de la teoria heliocèntrica en la seva obra De Revolutionibus Orbitum Celestum, que es va publicar precisament l’any de la seva mort.

El sistema heliocèntric situava el Sol com a centre immòbil de l’univers. LaTerra esdevenia el sisè planeta, entre Venus i Mart. Els planetes continuaven descrivint òrbites circulars, però ara al voltant del Sol. Només la Lluna continuava girant al voltant de la Terra. La Terra donava una volta sobre si mateixa cada dia, la qual cosa explicava el moviment aparent del Sol i de la volta celest de les estrelles fixes.

La teoria copernicana va topar amb serioses dificultats de tota mena:

Els científics posteriors intentaran resoldre aquests inconvenients.