JOHANNES KEPLER

Kepler (1571-1630) estava convençut que Déu havia creat l’univers amb harmonia i bellesa matemàtica, actuant com un gran geòmetra capaç de construir un univers matemàticament perfecte. Disposava de les dades astronòmiques de les Taules Rudolfines de Tycho Brahe, les millors de tota la història abans de l’invent de telescopi. Però les dades no concordaven amb prou exactitud amb el sistema teòric de Copèrnic. L’òrbita circular és la més bonica i simple, però les dades la desmenteixen. La genialitat de Kepler va ser assajar (a contracor) la hipòtesi de les òrbites el.líptiques, i la va encertar, si bé va haver d’afegir-hi la llei de la variació de velocitat dels planetes en funció de la seva proximitat al Sol: els planetes escombren àrees iguals en temps iguals (per això van més ràpids quan son més a prop de Sol, i més lents quan se n’allunyen). La no uniformitat del moviment planetari no s’havia d’entendre com una imperfecció perquè seguia una regla lògica i constant.