És interessant tractar també el canvi afectiu que es
produeix a partir
de la pubertat: El nen que privilegiava la seva afectivitat en la
relació vertical, amb els pares i els adults en general, tendeix
ara a l'horitzontalitat de les relación amb companys i amics.
Es pot incidir en això per camins oblicus, fomentant l'assertivitat
i les habilitats socials, en general. Es pot treballar
l'autoestima i l'acceptació del propi cos. Evitant el
discurs directe i magistral sobre aquestes qüestions que, per raons
obvies, es rebutjat.
Es pot treballar sobre les diferents relacions socials: Companyonia, amistat, fraternitat, enamorament,... Que aprofundeixin en l'especificitat de cada relació. Resulta especialment interessant el tractar la amistat. De totes maneres, interessa per damunt de tot tractar el component afectiu de les relacions, i la repercusió de l'afectivitat en tot l'altre (en el desenvolupament de la personalitat, en la cohesió del grup,...).
Aquest treball ha d'anar recalant en
l'enamorament: ¿ Què és el que em passa quan m'enamoro
? Existeixen moltes maneres d'abordar la qüestió, tant des de
la seva pròpia realitat o la del seu ambient, com des de la
projecció que aquesta passió humana ha tingut en l'art i en
les lletres. Acostuma a ser especialment
productiu
l'enllaçar l'un amb l'altre. Moltes vegades, en matèries com
Literatura, treballen el tema de l'enamorament de forma descontextualitzada
de les seves vides... Aquí tenim una oportunitat de treballar aquests
temes remuntant-nos des del que és més vivencial per als nois
i noies d'aquesta edat. Prodem treballar també sobre i amb
producción culturals més properes a ells: Música, cinema,
TV,...
Es poden desenvolupar activitats de tipus més pràctic, que de vegades englobem sota un títol risible i a la vegada suggerent: "Taller de lligue". Es tracta de desenvolupar activitats que ajuden a prendre consciència de les pròpies possibilitats o a perdre complexes que bloquejen a molts. No es tracta en absolut de donar receptes, i molt menys infalibles. Però sí d'adornar-se'n de que existeix una cosa anomenada llenguatge no verbal, que no ens estimaran si no ens estimem una miqueta, que lligar no és agredir, però sí que és prendre iniciatives, que lligar és comunicar-se i crear interés i confiança, etc. En suma, que es lliga quan un/una menys s'ho espera, però que cal estar-hi obert. També cal estar obert a la possibilitat de la frustració amorosa i presentar-la com l'altra cara de la moneda, treient allò tan vell però tan cert de que el temps és la millor teràpia (per al desamor) i l'inexorable diluient (per a l'amor).
Algunes WEBs que ens poden
ser d'utilitat