|
1-
Extensió de l'ús de Moodle als centres
|
- La major
part de les iniciatives per començar a utilitzar Moodle
han estat individuals i han partit de professorat que podrien qualificar
d'innovador i inquiet en aspectes relacionats amb la incorporació
de les TIC a l'aula i no han estat fruit d'una reflexió de claustre
o per incentius dels equips directius. Això no obstant, l'efecte
"taca d'oli" és molt important: si bé la major
part dels projectes van començar com a projectes personals, una
part important del professorat es va engrescar a partir d'iniciatives
del departament didàctic o d'altres companys del centre. D'altra
banda, cal tenir en compte que la via principal per a conèixer
la plataforma són els companys de professió, més
que no pas la recerca activa (a internet o jornades sobre educació,
per exemple).
Fins al moment, les iniciatives "de centre" (equips directius
i departaments didàctics) es reparteixen la responsabilitat pel
que fa a les iniciatives de projectes en centre amb Moodle. És
d'esperar, però, que les iniciatives de centre vagin prenent
més protagonisme d'ara endavant, un aspecte que caldria preveure
a l'hora de planificar la formació i l'assessorament.
- Una bona
part dels usuaris treballen amb l'alumnat a una plataforma pròpia,
no del centre, i aquesta plataforma està instal·lada,
majoritàriament, al servidor phobos que el Departament
d'Educació posa a l'abast del professorat i dels centres. Podríem,
doncs, concloure, que el fet de poder accedir a un servidor de pàgines
web dinàmiques, ha propiciat que el professorat amb inquietuds
explorés noves eines TIC de suport a la docència, i això
malgrat les dificultats que suposa haver d'instal·lar i administrar
la plataforma. Així doncs, seria recomanable mantenir oberta
la possibilitat que el professorat tingués iniciatives i explorés
les eines que apareixen a una xarxa en constant evolució donant-li
facilitats i suport tècnic, tal i com s'ha fet amb el servidor
phobos.
Els centres, quan opten per utilitzar aquesta eina o posar-la a l'abast
del professorat del claustre, tendeixen a instal·lar-la al servidor
propi més que no pas a phobos ja que això els dóna
més flexibilitat a l'hora d'administrar el lloc. Tanmateix, als
casos en els quals el manteniment tècnic des del centre és
complicat (canvis en la plantilla, coordinació d'informàtica
amb manca de temps o de formació,...) seria interessant l'opció
de disposar d'un entorn Moodle a l'abast i amb una administració
mínima.
Així doncs, pel que fa al lloc més convenient per a instal·lar
la plataforma per a ús dels centres, haurien de conviure dues
possibilitats: que el professorat (o els centres) poguessin demanar
cursos ja creats a una plataforma Moodle centralitzada de manera que
la gestió dels cursos els requerís poc esforç tècnic
i d'administració, juntament amb la instal·lació
i gestió de la plataforma d'una manera completament autònoma
per part dels centres, al servidor propi.
- Fins al
curs 2006-2007 l'ús de Moodle estava restringit a molts pocs
centres i, dins d'aquests, a un grup de professorat molt interessat.
A partir d'aquest curs s'ha observat un creixement molt gran tant en
el nombre de centres com de professorat i alumnat implicat. El professorat
usuari ha manifestat que les seves previsions són ampliar l'ús
que n'està fent i intentar estendre-ho al centre, de manera que
és previsible que aquest increment sigui més gran a partir
del curs 2007-2008, especialment si hi ha factors que ho facilitin (formació,
accés a espais Moodle, infrastructures i suport divers).
- La manca
d'infrastructures, especialment d'una dotació suficient d'ordinadors
a l'aula, és un dels factors que limita l'ús d'aules virtuals
com a recurs didàctic complementari. Les aules d'informàtica
no son una bona solució en aquest sentit ja que no garanteixen
que s'hi pugui accedir amb el grup classe sencer en matèries
que no tenen desdoblament i limiten l'ús de l'aula virtual a
una o poques sessions setmanals. Fóra convenient incorporar ordinadors,
canons de projecció i connexió a internet a les aules
ordinàries.
Amunt
|
2-
Moodle i el professorat
|
- La major part del professorat que no utilitza Moodle
(o altres entorns virtuals) ho fa per desconeixement o manca de formació,
i no pas perquè consideri que no aportaria un valor afegit a
la seva tasca. Seria convenient incloure les aplicacions didàctiques
de les aules virtuals en els cursos que ofereixen una visió general
de l'aplicació dels recursos disponibles a internet pera la docència.
- El professorat utilitza Moodle bàsicament per
al treball amb l'alumnat, i no per a tasques organitzatives o
de gestió.
Les motivacions inicials per a utilitzar Moodle
estan molt relacionades amb metodologies de treball que incideixen directament
en l'activitat de l'alumnat, així com en el paper que assumeix
el professorat. Això és indicatiu d'una inquietud d'una
part del professorat per actualitzar les seves metodologies didàctiques,
un aspecte en el qual haurien d'incidir els cursos de formació.
- És cert que hi ha molts "nivells d'ús"
de la plataforma educativa Moodle però s'ha mostrat molt versàtil:
Moodle serveix tant per al professorat que es vol iniciar a l'ús
de les TIC com per aquell que només vol organitzar els recursos
dispersos que tenia i també per qui vol fer un ús didàctic
de l'eina. I, fins i tot en aquest cas, serveix tant per a qui el vol
utilitzar com a eina de suport a les classes presencials, amb enllaços
a recursos complementats amb exercicis autocorrectius per a l'alumnat
o fins per a qui vol treure tot el potencial del treball col·laboratiu
a l'aula virtual gràcies a les seves eines de comunicació.
- El professorat està fent un ús molt
inicial de la plataforma: molts usuaris són novells i encara
no coneixen ni utilitzen una bona part del potencial de Moodle, tot
i que en general manifesten que tenen previst millorar el seu coneixement
de Moodle amb la finalitat de treure'n un major rendiment. La necessitat
de formació més clara està relacionada amb el desenvolupament
d'estratègies didàctiques efectives en entorns virtuals
d'aprenentatge.
Seria recomanable fer una previsió d'accions formatives
per cobrir aquesta necessitat que el professorat està manifestant.
A banda dels cursos generals d'introducció a l'ús de la
plataforma, que poden oferir una visió general dels diferents
recursos i activitats, es podrien programar activitats de durada més
curta però més focalitzades en l'ús didàctic
d'algunes de les eines concretes de Moodle així com en les bones
pràctiques. Convindria que els cursos fessin un bon ús
de les funcionalitats de comunicació i per a l'aprenentatge col·laboratiu
per tal que els participants aprenguessin d'una manera vivencial les
seves potencialitats.
Paral·lelament, oferir cursos sobre altres temes que tinguin
lloc a la plataforma és una bona estratègia per tal
que el professorat la conegui i s'animi a utilitzar-la. Els cursos presencials
o semipresencials són una modalitat formativa de preferència
que, a més, permetrien aprendre d'una manera vivencial metodologies
i estratègies didàctiques efectives en entorns virtuals.
En aquest sentit, però, caldria formar un equip de formadors
en entorns virtuals d'aprenentatge,
- Una de les mancances detectades és l'accés
a materials didàctics de qualitat. Seria recomanable oferir materials
didàctics utilitzables amb Moodle, preferentment en forma
d'unitats didàctiques específiques que es poguessin combinar
i restaurar al sistema. També resultaria molt útil per
al professorat poder consultar els cursos i materials disponibles i
fer-ho d'una manera que fos segura, és a dir, sense tenir accés
a dades sensibles d'alumnat. Una possibilitat seria crear un espai de
cursos disponibles per a restaurar, elaborat a partir dels materials
fet pel professorat; una altra, recomanar als usuaris que fessin còpies
obertes dels cursos com a mostra per al professorat interessat.
|
3-
Incidència en la tasca docent
|
- L'ús de Moodle està tenint una incidència
important en les pràctiques docents del professorat, que
tendeix a utilitzar metodologies més col·laboratives amb
els alumnes. No és només que el professorat que ja utilitza
aquestes metodologies a l'aula sigui qui està incorporant Moodle,
sinó que l'ús d'una eina, en aquest cas una plataforma
virtual dissenyada per a l'aprenentatge social està modificant
les pràctiques d'una part del professorat. En aquest sentit Moodle
es revela com una possible eina per a la introducció d'aquestes
metodologies d'aprenentatge més dinàmiques als centres.
- L'alumnat se sent motivat per utilitzar aquest tipus
d'entorns que, a més, faciliten la incorporació a la pràctica
docent de recursos diversificats (animacions, activitats autocorrectives,
espais de comunicació, etc.) i una millora en el seguiment de
la seva activitat per part del professorat, un aspecte que l'alumnat
valora positivament.
Moodle pot tenir un paper especialment motivador en agrupaments "especials"
d'alumnat com les aules d'acollida o els grups de reforç. En
els cursos de formació del professorat s'hauria de tenir en compte
aquest aspecte i fer un recull de bones pràctiques i recomanacions
per utilitzar l'entorn i adaptar-lo a les característiques específiques
de l'alumnat.
- Malgrat estar fent un ús molt inicial de les
eines que ofereix Moodle, la valoració general del treball amb
l'alumnat és positiva o molt positiva. Aquesta valoració
positiva està molt relacionada amb la facilitat per a organitzar
i estructurar recursos diversos i amb una millora en la motivació
i en la comunicació amb l'alumnat. Aquests tres eixos, organització
i estructuració de recursos, estratègies de comunicació
a l'aula i utilització d'elements motivadors per a l'alumnat
s'haurien de tenir en compte en els cursos de formació del professorat.
Amunt
|
|
- A banda de la seva participació en la formació
i la dotació d'infraestructures és necessària una
capacitat de liderat que tingui en compte els projectes i les experiències
pioneres que estan naixent als centres i que no es limiti a identificar-los
sinó que els potenciï i els doti de recursos. Seria important
que entre el professorat (i també entre els estaments de gestió)
s'estengués la cultura del "benchmarking" que, en essència,
tracta d'identificar qui està realitzant bones pràctiques
en un camp concret per anar a estudiar-lo amb la finalitat d'adaptar,
cooperar i col·laborar, aprendre participant. Les jornades d'intercanvi
d'experiències serien un bon marc per a la identificació
dels centres que fan aquestes bones pràctiques.
Amunt
|