En aquesta família d'instruments hi incloem aquells que fan vibrar les cordes mitjançant un arc. En la música occidental hi destaquen dues famílies. |
Violes de gamba |
Es van utilitzar en els estils reneixentista i barroc, és a dir entre els segles XV i XVIII. Van ser desbancades per les violes de braç, de sonoritat més penetrant i amb més intensitat. Hi havia tota la família: soprano, contralt, tenor i baixa. |
|
Una de les seves característiques més visibles és que la part de les clavilles és presidida per un cap que tant pot ser d'animal com de persona. |
|
|
Altres característiques són que les obertures de la tapa són en forma de C, que tenen sis o més cordes, que aquestes s'afinen en intervals de quarta, que tenen trastes movibles i altres.
Clicant a les imatges del costat, pots escoltar un parell d'exemples de peces per viola de gamba sola. |
|
Violes de braç |
Els instruments que anomenem violes de braç tenen la seva forma actual des del segle XVI. Al capsal hi tenen una voluta.
Són la base de l'orquestra La família completa està formada per quatre instruments de l'agut al greu. |
|
El més agut és el violí |
|
A continuació ve la viola |
|
En la següent imatge podeu veure la diferència de mides entre el violí i la viola.
També podeu veure altres característiques d'aquests instrumetns que els diferencien de les violes de gamba. Així, l'obertura de la caixa és en forma de f, tenen quatre cordes, aquestes s'afinen en quintes i al batidor no hi ha trates. |
|
L'instrument d'aquesta família que adopta el doble paper de tenor i baríton és el violoncel. Per qüestions de comoditat es toca posant-lo entre les cames, el qual no vol dir que provingui de les violes de gamba |
|
Compareu la mida del violoncel i del violí |
|
El més greu de tots és el contrabaix. El contrabaix, de fet, és una barreja amb la viola de gamba baixa. |
|
|
|
|
|
|
|