• Predomini de la pinzellada per damunt del dibuix.
• L’obra Enterrament a Ornans és un llenç de grans dimensions en forma apaïsada i de composició tancada amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre.
• El quadre presenta una composició bastant estàtica, gairebé sense acció. Courbet mostra l’escena sense cap mena d’idealització.
• La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap mena de jerarquia.
• L’únic element que s’eleva sobre la resta és la creu que trenca la uniformitat del paisatge del fons.
• El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric. A l’esquerra, hi apareixen la majoria de les autoritats civils i eclesiàstiques, recognoscibles pels seus vestits, i a la dreta, la resta del poble, familiars i veïns.
• La gamma cromàtica és reduïda. L’artista utilitza una paleta de tonalitats fosques i sòbries que mostra una clara influència del cromatisme de la pintura holandesa i espanyola del segle XVII, que havia contemplat al Museu del Louvre. El protagonisme del negre desafia les normes acadèmiques de l’època i evidencia la gravetat de l’escena. Tons ocres, verds i grisos dominen en el paisatge del fons.
• La possible monotonia cromàtica es trenca amb els blancs i vermells que apareixen en diferents parts del quadre.
• La llum no busca atorgar dramatisme a l’escena, sinó que utilitza els efectes del clarobscur per donar corporeïtat a les figures. Contrasta la banda esquerra, més lluminosa, amb una banda dreta enfosquida per les vestidures negres de les dones. La llum del capvespre accentua la solitud del paisatge.
• El tractament de la llum reflecteix l’estudi de les obres de Caravaggio i Rembrandt.