• Abolició dels furs bascos, necessitat d'uniformitzar legalment el país.
• Llei sobre l'elecció de Municipis i Diputacions (desembre 1876). 1 diputat per cada 30.000 habitants.
• Llei electoral (1878). Sufragi censatari molt restringit (5%).
• Control de les eleccions a través del control caciquil.
• Aprovació entre altres lleis del Codi de Comerç, de la Llei d'Enjudiciament Criminal i del Nou Codi Civil.
• Llei d'impremta (1879), delictes, crítica a la Monarquia o al sistema polític i social, tancaments de periòdics de l'oposició. Censura, disturbis i protestes, vaga de tipògrafs madrilenys, secundada ja pel recentment fundat Partit Socialista. Les llibertats de reunió i associació van quedar sotmeses a interpretació del govern.
2- Govern de Sagasta (Partit liberal- fusionista 1881-84) Orientació liberal tímida pel temor d'alarmar als grups socials dominants.
• Mesures per a acabar amb les restriccions de la llibertat d'expressió
• Va limitar delictes d'impremta, va retornar les seves càtedres als professors represaliats i va permetre que les associacions obreres i republicanes tornessin a actuar amb llibertat.
• Recessió econòmica i timidesa de les reformes
• Onada de disturbis i protestes contestades amb duresa.
• Recessió econòmica de 1882 a 1884, actuació de la Mà Negra (Grup terrorista d'orientació anarquista en el camp andalús).
• Pronunciament republicà del general Villacampa en 1883, que va acabar en fracàs.
3- Segon govern de Cánovas (gener 1884-1885)
• Control premsa i mesures repressives (tancament de la Universitat de Madrid).
• Conflicte amb Alemanya per les illes Marianes en 1885
• Memorial de Greuges (1885) carta dirigida al rei Alfons XII, en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, a l'estil dels memorials de greuges de les antigues Corts catalanes. El document es lliura en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu de l'acord comercial entre Espanya i la Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en la política espanyola.
Text: Memorial de Greuges
• Mort del rei: En 1885 es va deslligar una epidèmia de còlera a València que es va anar estenent cap a l'interior del país. Quan la malaltia va arribar a Aranjuez, el monarca va expressar el seu desig de visitar als afectats, el Govern de Cánovas del Castillo es va negar pel perill que això comportava.
El rei va partir sense previ avís cap a la ciutat i va visitar als malalts i els va repartir ajudes. Quan el Govern va conèixer el viatge del sobirà, va enviar al ministre de Gràcia i Justícia, al capità general i al governador civil perquè li portessin de tornada a Madrid. En arribar a la capital, el poble, assabentat del gest del rei, li va rebre entre aclamacions i, retirant als cavalls, va conduir al carruatge fins al Palau Real de Madrid.

• El 25 de novembre, Alfons XII va morir de tuberculosi en el Palau Real del Pardo.