LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)

A.- EL REGNAT D'ALFONS XIII (1902 - 1931)

1.- CONTEXT HISTÒRIC:

En iniciar-se el segle XX, Espanya és fins i tot un país fonamentalment agrari, amb una oligarquia de terratinents i burgesos que dirigeix el país. El creixement de les ciutats, l'augment de les classes mitjanes i populars urbanes i de les organitzacions obreres va accentuar la fractura entre una societat de masses i un sistema polític de naturalesa oligàrquica. Després de la crisi del 98 els projectes regeneracionistes van acabar fracassant i van provocar la crisi del sistema de la Restauració. La inestabilitat política, el creixent protagonisme dels militars, l'augment de conflictivitat social, el problema colonial –Marroc-, van crear el clima en el qual es va produir la solució autoritària del general Primo de Rivera. El fracàs de la dictadura donaria lloc finalment a la implantació de la república a l'abril de 1931.Comença el seu regnat en 1902. (Alfonso León Fernando María Jaime Isidro Pascual Antonio de Borbó y Habsburgo-Lorena). En complir els 16 anys, Alfons XIII, popularment sobrenomenat a Catalunya "en Cametes" (perquè tenia cames molt primes), va ser declarat major d'edat i va assumir les funcions constitucionals de Cap d'Estat.

“En este año me encargaré de las riendas del estado, acto de suma trascendencia tal como están las cosas, porque de mí depende si ha de quedar en España la monarquía borbónica o la república; porque yo me encuentro el país quebrantado por nuestras pasadas guerras, que anhela por un alguien que lo saque de esa situación. La reforma social a favor de las clases necesitadas, el ejército con una organización atrasada a los adelantos modernos, la marina sin barcos, la bandera ultrajada, los gobernadores y alcaldes que no cumplen las leyes, etc. En fin, todos los servicios desorganizados y mal atendidos. Yo puedo ser un rey que se llene de gloria regenerando a la patria, cuyo nombre pase a la Historia como recuerdo imperecedero de su reinado, pero también puedo ser un rey que no gobierne, que sea gobernado por sus ministros y por fin puesto en la frontera. (...) Yo espero reinar en España como Rey justo. Espero al mismo tiempo regenerar la patria y hacerla, si no poderosa, al menos buscada, o sea, que la busquen como aliada. Si Dios quiere para bien de España.” Del diario de Alfonso XIII, 1 de enero de 1902.

- Primer atemptat.
Durant la primera visita a França, Alfons XIII i el president de la República, Émile Loubet, van ser objecte d'un atemptat als carrers de París, del qual van sortir il·lesos.

El 31 de maig de 1906, es va casar amb la princesa britànica Victoria Eugenia de Battenberg (1887–1969), filla d'Enrique de Battenberg i la princesa Beatriz del Regne Unit. Victoria Eugenia era neboda del rei Eduardo VII i néta de la reina Victòria del Regne Unit.

- Atemptat del carrer Major
Quan Alfons XIII i la reina Victòria Eugenia tornaven al Palau Real, després de les noces, van sofrir un atemptat mitjançant una bomba amagada en un ram de flors, llançada per l'anarquista Mateo Morral a la seva carrossa, enfront del número 88 del carrer Major de Madrid, del qual van aconseguir sortir il·lesos miraculosament. A conseqüència de l'explosió van morir 28 persones i més de 100 van resultar ferides, en la seva majoria espectadors i membres del seguici real.

 

Atemptat del carrer Major	Monument a les víctimes

2.- ALFONS XIII. FRACÀS DELS PROJECTES DE REGENERACIONISME (1902-1914)

Caiguda successiva dels pilars del sistema polític de la Restauració: torn pacífic dels dos partits dinàstics, Corts, Constitució de 1876 i Rei.

- Crisi política i inestabilitat (1902 fins a 1923, fins a 32 governs).
- Personalitat del propi rei: va participar activament en política i es va envoltar del sector més conservador del generalato.
- Divisió dels partits de torn, en desaparèixer Cánovas i Sagasta. Enfrontaments (Maura i Dato en el P. Conservador; Canalejas i Romanones en el P. Liberal).

Antonio Maura	José Canalejas

- El creixement de la població urbana dificulta la manipulació electoral. Més força dels partits d'oposició al règim.
- Quatre grans problemes socials:

– El primer era la conflictivitat social amb una gran onada de vagues a Barcelona, la mineria bilbaïna i la pagesia andalusa, alhora que va créixer l'afiliació a la UGT i el PSOE anava aconseguint més vots.
– El segon va ser la reaparició de la qüestió religiosa, els sectors progressistes es queixaven del domini que exercia l'Església sobre l'ensenyament i reclamaven que es retallés el seu poder i es disminuís la seva influència social.
– El tercer va ser el problema militar generat per les conseqüències morals del Desastre i per la degradació de l'Exèrcit, plagat d'oficials i sense recursos materials.
– El quart problema va ser l'assentament del moviment nacionalista. El Desastre va produir al País Basc un creixement del sentiment nacionalista especialment a partir de que Sabino Arana suavitzés els seus plantejaments. A Catalunya la pèrdua de les colònies suposava un perjudici per al desenvolupament econòmic el que va fer créixer el sentiment nacional.

- Els partits del torn realitzen projectes de “revolució des de dalt” (canvis des del govern, per a propiciar neteja electoral):
- De 1903 a 1905 es van succeir diversos governs conservadors (reforma financera de Fernández Villaverde, superàvit econòmic)
- 1905 governs liberals d' Eugenio Montero Rios,  Francisco Silvela i Segismundo Moret:

- Assalt per part d'oficials de l'exèrcit espanyol de la redacció i els tallers de la revista satírica catalanista Cu-Cut! i els del diari La Veu de Catalunya que va tenir lloc a Barcelona el 25 de novembre de 1905

- Llei de Jurisdiccions (1906) dubte sobre la supremacia del poder civil sobre el militar. Conseqüència: va unificar les forces nacionalistes catalanes (Fundació de Solidaritat Catalana). En vigor fins 1931.

Manifestació contra la llei de jurisdiccions, Barcelona 1906

- Coferència d'Algesires (1906) Repartiment del Marroc entre Espanya i França - Les aventures colonials van començar novament en la zona nord del Marroc, que havia estat adjudicada a Espanya en els repartiments internacionals, la qual cosa conduiria a la sagnia de la Guerra del Rif.

- 1907 govern del conservador Antonio Maura: - Llei de Protecció de la Indústria Nacional, Pla de reconstrucció naval. Llei Electoral no va tenir l'efecte desitjat de sanejar les eleccions. Llei de l'Administració Local per a acabar amb caciquisme: major autonomia local (Llei de Mancomunitats). No es va aprovar per caiguda del govern després dels successos de la “Setmana Tràgica” de Barcelona

3.- LA SEMANA TRÀGICA DE BARCELONA I EL FINAL DEL REGENERACIONISME (1909 - 1914)

1909 Edificis de Barçelona cremant

Context: Des dels últims anys del segle XIX la presència espanyola en el regne del Marroc havia anat augmentant. Èxit del nacionalisme, creixement del moviment obrer (predominava anarquisme), nous partits: Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux. (anticlerical, anticatalanista i revolucionari). Creixement de sentiments anticlericals i antimilitaristes, guerra del Marroc. Detonant: treballadors de companyia de ferrocarril espanyola atacats per cabilas pròximes a Melilla.  Maura mobilitza reservistes de Madrid i Barcelona: Desastre militar al Barranco del Llobo. Al juliol de 1909 els membres d'algunes càbiles properes a Melilla van atacar als treballadors d'una companyia de ferrocarril espanyola. El govern de Maura va decidir traslladar soldats per a defensar els interessos espanyols i per a això va mobilitzar als reservistes i va ordenar la incorporació d'aquests a Madrid i Barcelona. Protestes i convocatòria de vaga per Solidaritat Obrera a Barcelona. Radicalització de vaguistes. Desordres a Barcelona crema d'esglésies i centres religiosos. Repressió brutal: execució de Ferrer i Guàrdia. Registres, 1500 detencions, 1700 processos i 17 condemnes de mort de les quals es van executar 5. Conseqüències: dimissió de Maura, creació del sindicat anarquista CNT (1910), i coalició entre republicans i socialistes.

• Governs liberals de Canalejas i  el Comte de Romanones (1910 - 1913)

- Època de relativa estabilitat. Llei del Cadenat, reformes socials per a millorar les condicions de vida i de treball dels treballadors.
- Servei militar obligatori en cas de guerra sense distincions.
- Al Marroc tractat en 1912, base del protectorat franc-espanyol al Marroc.

• Canalejas és assassinat en 1912.

4.- LA CRISI DEL PARLAMENTARISME (1914-1923)

Desintegració del sistema del bipartidisme, més diputats de partits d'oposició (especialment republicans i catalanistes).

• Govern del conservador Eduardo Dato. (1913 – 1915)

- El 18 de desembre de 1913, el rei va signar el Decret de Mancomunitats Provincials. Aprovació de la Mancomunitat de Catalunya

- 1a Guerra Mundial (1914-1918). Espanya neutral. Es van crear dues tendències, la dels “aliadòfils” partidaris dels aliats les idees dels quals s'identificaven amb el sistema liberal i parlamentari i la dels “germanòfils” partidaris de les potències centrals als quals s'atribuïa el model “prussià”, valors d'ordre, disciplina, eficàcia i conservadorisme.
- Conseqüències: Expansió econòmica des de 1915 (més exportacions i creixement d'indústria) guanys empresarials, però repatriació d'emigrants - augmento de l'atur i els salaris creixen per sota dels preus.

• Govern del Comte de Romanones (liberal). (1915 – 1917)

- Postura favorable als aliats. Malestar dels militars majorments germanòfils.
- Bloqueig legislatiu de la Lliga Regionalista, retards en el desenvolupament de la Mancomunitat.
- Canvi econòmic per l'entrada dels EUA en la guerra mundial.
- Les centrals sindicals, UGT i CNT, convoquen una vaga general per a agost de 1916 amb reivindicacions laborals, peticions d'instauració d'un govern republicà.
- Des de 1916 crisi de superproducció (la guerra s'acaba). Empresaris s'han enriquit, les classes populars sofreixen la crisi, atur i sous baixos. - Fam, tensions en algunes zones pageses i obreres.
- El 18 de desembre de 1916 vaga general que va paralitzar el país durant 24 hores.

- La crisi de 1917 - Crisi política, militar i social.

• CRISI POLITÍCA: L'ASSEMBLEA DE PARLAMENTARIS.

• Des de febrer estaven clausurades les corts.
• Francesc Cambó, líder de la Lliga, convoca a tots els senadors i diputats espanyols a una Assemblea de Parlamentaris per al 19 de juliol per a formar un govern provisional i celebrar Corts constituents que reformessin la constitució en sentit descentralitzador i d'autonomia per a les regions.
• Detenció de parlamentaris, després llibertat. Els militars no els van secundar per recel cap als nacionalistes, republicans i esquerrans.
• L'Exèrcit, davant la violència provocada per la vaga general, es va posar del costat del govern. Repressió generalitzada i dimissió d' Eduardo Dato.
• Solució a la crisi política: governs de concentració, no va donar resultat, i es van continuar amb governs curts i febles.

 

Álvaro Figueroa, conde de Romanones	Eduardo Dato	Francesc Cambó

• CRISI MILITAR – LES JUNTES MILITARS DE DEFENSA.

• Després del desastre del 98 i la radicalització del nacionalisme, reaparició de l'exèrcit en la vida política, (salvadors de la nació).
• Protestes militars per els problemes socioeconòmics i d'ascensos (peninsulars enfront de africanistas)
• Les Juntes de Defensa - En el Manifest de les Juntes de l'1 de juny de 1917 es donava un ultimàtum al govern perquè acceptés les seves reivindicacions professionals i econòmiques.
• Les juntes militars reconegudes com a òrgans representatius de l'Exèrcit. El 25 de juny exigeixen “regeneració” de la vida política. Eduardo Dato va suspendre les garanties constitucionals i va tapar el problema mitjançant la censura.
• Esclaten les altres dues crisis i l'exèrcit participarà en la repressió.

• CRISIS DE GOVERN CONTINUADES: (1918 – 1922) Governs de concentració amb Eduardo Dato i Antonio Maura (conservadors) amb recolçament dels liberals de Romanones i nacionalistes de Cambó.

• CRISI OBRERA – LA VAGA GENERAL I EL TRIENNI BOLXEVIC.

• El dia 19 de juliol de 1917 una vaga de ferroviaris a València. Repressió amb la declaració de l'estat de setge. Vaga ferroviària el dia 10 d'agost que es va convertir en una vaga general.
• Trienni revolucionari o bolxevic (1818-1920).
• Revolució Bolxevic (octubre 1917) - entusiasme en classe obrera i pànic en burgesia.
• Conflictivitat social en augment en el context de crisi + mortaldat per grip de 1918.
• El moviment obrer, especialment anarquista, es radicalitza (congrés anarquista a Sants).
• La burgesia utilitza procediments violents i il·legals per a frenar-ho: (“somatens”, contracte de pistolers i guardaespatlles).
• En 1919 els anarquistes van aconseguir mobilitzar als jornalers andalusos i extremenys en reclamació de terres.
• Creació a Barcelona el Sindicat Lliure finançat pels sectors més durs de la patronal i que amb el suport de la policia va assassinar als principals líders del moviment obrer barceloní.
• Vaga de la Canadenca (1919) a Barcelona - desproveïment de llum.

  • La Vaga va començar el 5 de febrer de 1919 a Barcelona i al llarg dels quaranta-quatre dies que va durar va paralitzar la ciutat i el 70% de tota la indústria catalana en una de les vagues més importants de la història d'Espanya.
  • Va constituir un gran èxit del moviment obrer català i espanyol i de la CNT en particular perquè es van aconseguir millores salarials, la readmissió d'obrers acomiadats, l'alliberament de milers de detinguts durant el temps que van durar els aturs i la implantació per llei de la jornada laboral de vuit hores amb la sanció del Decret de la jornada de vuit hores de treball.

• Govern conservador d'Antonio Maura (1919 – 1922)

- 1921, Assassinat d'Eduardo Dato.
- Creació del Partit Comunista.
- Enfrontaments sagnants entre pistolers de la patronal i els anarquistes.
- El govern declara l'estat de guerra, “llei de fugides”.

- El desastre de Annual (1921)

-La recrudescència de la guerra del Marroc va acabar per causar la fi del règim parlamentari.
- França i Espanya reprenen l'ocupació sobre el Marroc. El general Berenguer, l'Alt Comissari, s'encarrega del control. Formació de la Legió.
- 1921, després d'una acció militar en el Rif del general Fernández Silvestre, Abd-el-Krim ataca Annual (12000 morts i pèrdua de la zona ocupada durant anys)

- L'opinió pública reclamava responsabilitats per la derrota.
- Investigació militar, Expedient Picasso, dificultats per l'oposició del govern i pels interessos de la companyia que controlava les mines. Implicació de general Silvestre, el cap militar Dámaso Berenguer i el mateix rei.
- En les casernes es parla de cop militar.
- Ambient de descontentament amb la guerra del Marroc.
- El PSOE i els republicans van obtenir un significatiu ascens electoral en defensar l'abandó del Marroc.