L'art gòtic |
Introducció |
Arquitectura |
Escultura |
Pintura |
Índex general d'obres |
|
|
|
Enllaços d'interès
|
|
|
L'art gòtic
1. Introducció
-
Art desenvolupat entre el període anomenat romànic i el Renaixement (ss XIII-XIV en uns països i XIII-XV en uns altres).
-
Geogràficament ocupà tota l'Europa del nord, la central i l'occidental, i arribà fins al Pròxim Orient i, molt més tard, fins a l'Amèrica hispana.
-
La denominació de gòtic fou deguda als acadèmics, com a sinònim de barbaritzant i equivalent a un estil no subjecte a cànons.
-
Arquitectura:
- Comença a la capella de Saint-Denis (1144) i finalitza amb la construcció de la catedral de Segòvia (1525).
- Característiques comunes, l'arc i la volta d'ogiva.
- Evolució estructural des del sentit de masses romànic a una visió etèria de l'espai.
- Esquelet de pedra format per columnes, contraforts i arcbotants, on cada part és perfectament diferenciada amb vista a l'acompliment de la seva funció.
- Arquitectes i mestres molt reconeguts com ara Pierre de Montereau i Jean des Champs, a França, el mestre Mateo, a Compostel·la, i Guillem Sagrera, a la Corona d'Aragó.
- Períodes: En línies generals poden considerar-se en l'evolució de l'arquitectura gòtica en quatre períodes, que presenten anàlogues característiques en els diversos països d'Europa.
- Primer període de transició, en el qual s'inclouen temples començats en estructura romànica i acabats en gòtic. Presenten gruixuts pilars amb columnes semicirculares adossades en els fronts, i en els diagonals. Contraforts com sistema de contraresto i mai boterells.
- Al segle XIII, pilars de nucli cilíndric amb columnetes corresponents una a cada nervi de la volta, bases i capitells individuals amb decoració vegetal aquests. Volta de crucería de nervis fins i motlures. Ventanascon tracerías basant-se en arcs apuntats i rosasses trifoliados i cuatrifoliados. Boterells.
- Al segle XIV comença la subdivisió excessiva de columnetes, les voltes multipliquen els seus nervis. L'arc apuntat equilàter. Es compliquen les tracerías dels ventanals.
- L'últim període correspon al segle XV; en ell la decoració domina a les línies arquitectòniques. És la fase barroca de l'estil gòtic. Apareixen i es difonen, les formes de l'arc de tipus conopial, carpanell i escarser; les tracerías adopten formes curvilínies, amb tendència a les formes, en S; es prodiguen les voltes estavellades, calant-se de vegades suplementària, els capitells desapareixen o adopten la disposició
-
Arts figuratives, com la pintura, l'escultura, l'orfebreria, els vitralls, la tapisseria, etc, evolució del coneixement progressiu de les lleis de la perspectiva i de l'anatomia.
- Períodes:
- Italogòtic. El s XIII és de clara superioritat italiana: pintors com ara Duccio, Simone Martini, els germans Lorenzetti i, Giotto, i escultors com Niccolò Pisano, transformen el concepte de pintura i d'escultura, encara amb regusts bizantins, i li donen per primera vegada un caire occidental; i França recull les experiències italianes a través de la cort papal d'Avinyó.
- Internacional. Jean Pucelle, els germans Limbourg, el polifacètic André de Beauneveu i Jacquemard de Hesdin, constitueixen dues escoles que, influeixen sobre les corts europees durant el darrer quart del s XIV i el primer del s XV; a Borgonya, treballa l'escultor Claus Sluter, i la ciutat d'Arràs arribà a ésser el primer centre productor de tapissos amb Jean de Bandol i Jean de Bruges.
- Flamenc. Als Països Baixos J.van Eyck, des dels primers anys del s XV, i més tard R.van der Weyden i H.Memling imposen en la pintura tot un canvi, temàtica ( pintura més humana) i tècnica (amb la utilització de l'oli com a aglutinant).
Arquitectura
L’estil gòtic fou predominant al segle XIII en la construcció d’un gran nombre de catedrals. Al segle XV l’arribada d’arquitectes centreeuropeus va importar el gust per l’ornamentació molt recarregada.
- La Corona de Castella rebé la influència dels models del gòtic francès, caracteritzat per la verticalitat i per l’ornamentació.
- L’arquitectura civil gòtica va deixar edificis importants a Castella, com el castell de Peñafiel, a Valladolid, i el Palacio del Infantado a Guadalajara.
- L’arquitectura gòtica catalanoaragonesa es caracteritza per l’ús de pilars i torres octagonals, i l’existència d’espais interiors amplis i unitaris, amb una sola nau o tres naus de la mateixa alçada.
- El creixement econòmic de les ciutats als segles XIII i XIV va afavorir la construcció d’edificis relacionats amb el comerç, com les llotges i les drassanes.
|
|
Escultura
L’escultura gòtica hispànica va tenir un gran desenvolupament. Una mostra n’és la Puerta del Sarmental de la catedral de Burgos i la Virgen Blanca de la catedral de Lleó.
- Als segles XIV i XV es va accentuar el sentit decoratiu, que queda palès al sepulcre de Don Alfonso, de Gil de Siloé.
- A Catalunya el desenvolupament de l’escultura gòtica va anar força deslligat de l’arquitectura.
- Va créixer l’ús d’escultures als retaules religiosos i als monuments funeraris.
- L’esplendor de l’escultura gòtica a Catalunya començà al segle XIV amb la construcció dels panteons reials al monestir de Poblet i de Santes Creus. Es va mantenir al segle XV gràcies a Pere Joan.
|
|
Pintura
La pintura és l’art que exemplifica millor la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval.
- Durant el segle XIII la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura.
- Al segle XV els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal.
- Va tenir el focus d’irradiació a Barcelona i després, al segle XV, a València.
- Els artistes catalans van seguir la tendència de les escoles europees.
- Primer va predominar la pintura lineal i al segle XIV Ferrer Bassa i els germans Jaume i Pere Serra reberen la influència italiana.
|
|
2. Índex general d'obres
Arquitectura
• Monestir de Poblet
• Catedral de Chartres
• Catedral de León
• Santa Maria del Mar
• Una llotja (València o Mallorca)
Escultura
• Pou de Moisès de Claus Sluter. Cartoixa de Champmol (Dijon)
• Una Marededéu gòtica com “la Verge i
l’infant” (Sallent de Sanaüja, MNAC) o
la Verge blanca de les catedrals de
Toledo o Burgos)
Pintura
• Giotto: Programa de La Capella Scrovegni o de l’Arena
• Jan van Eyck: Matrimoni Arnolfini
• Hieronymus Bosch: El jardí de les delícies
• Ll. Dalmau: La Marededéu dels Consellers
• Ferrer Bassa: Pintures de la cel·la de
Sant Miquel (Pedralbes).
• P. Serra: retaule de l’Esperit Sant
(Manresa)
|
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021
|