Material
Els
prismàtics:
Imprescindibles.
L'ideal són prismàtics de 10 augments
(es consideren adequats entre 8 i 12) i el màxim
de lluminosos possibles.
Els
augments venen indicats pel primer nombre dels
dos que porten escrits els prismàtics.
El segon nombre es refereix al diàmetre
dels lents que determinarà la lluminositat
i el camp d'observació.
Exemple:
10 X 42, indicaria 10 augments i un diàmetre
de l'objectiu de 42mm.
|

|
Un
bon truc per adquirir uns prismàtics prou útils
serà dividir el diàmetre de l'objectiu
entre els augments. Si el resultat està entre
4 i 6 serà satisfactori.
En
l'exemple anterior: 42/10 = 4'2, per tant: correcte.
També
han de ser lleugers i manejables. La distància
mínima d'enfocament (punt més proper al
que podem enfocar) hauria de ser el més baixa
possible i el camp d'observació (espai que veiem
a través dels binocles) el màxim d'ampli.
Fugim
dels models amb lents tenyides (alteren el color dels
ocells) o amb zoom (encareixen molt el binocle, n'augmenten
el pes i la fragilitat).
Els
models poden ser tipus "porro" o tubulars
(més resistents, però molt més
cars) i el seu preu és molt variat. En podrem
trobar de qualitat acceptable a partir dels 60 €.
(A tall de curiositat, els models més perfeccionats
superen els 1.500 €...).
La
guia d'ocells de butxaca:
Imprescindible per a identificar
els ocells que observem. Han de ser completes
(tenir tots els ocells de la zona), però
manejables (no són pràctics els
llibres pesats i/o grossos).
Per
norma general són més efectives
les que contenen els ocells dibuixats que les
que tenen fotografies, sempre, però, que
els dibuixos siguin de qualitat. |

|
És especialment recomanable per
començar la "Guía
de la Aves de España" (Autors:
E. de Juana y J.M. Varela; Ed. Lynx) que conté
només els ocells de la Península Ibèrica.
Per aficions més consolidades hi ha la "Guía
de las Aves, la Guía de Campo de Aves de España
y Europa más completa" (Autors: K.Mullarney,
L.Svensson, D.Zettrerström i P.J.Grant. Ed. Omega.
2001.) que tot i ser força més
cara és, amb diferència, la que té
uns dibuixos més fidels de les guies de butxaca
europees actuals.
Quadern
de camp:
Llibreta
de mida petita on anotarem les observacions que anem
realitzant. Després, si ho creiem convenient,
podem passar aquestes dades a suport informàtic
utilitzant des de processador de textos a bases de dades,
tenint present que podem trobar programes especialment
dissenyats per a ornitòlegs (l'Institut
Català d'Ornitologia
en subministra gratuïtament
als seus col·laboradors i socis).
Telescopis:
Són
cars i, de fet, només són interessants
per a ornitòlegs experimentats o per a
l'observació d'aus en grans espais oberts
(aiguamolls, platges, prades, etc.). Val la pena
assegurar-nos de què ens serà útil
abans de fer la inversió. Si ens interessa
la fotografia és bo tenir present que amb
un telescopi amb òptica de qualitat acoblat
a una càmera digital es poden fer filigranes
(tècnica de digiscoping). |

|
Vestimenta:
Per
no espantar els ocells és preferible vestir roba
de colors discrets (ni cridaners, ni molt clars), però
tampoc fa falta anar amb roba paramilitar o especial
de camuflatge. |
|
Consells
Els
ocells tenen una oïda i una vista molt desenvolupades,
pel que no hem de fer sorolls ni moviments sobtats mentre
els observem.
Si
anem en grup intentem mantenir-nos junts, si l'ocell
ha d'estar pendent de diversos enemics potencials estan
més intranquils i fugen abans..
|
|
La
sortida i la posta de sol són hores de molta
activitat pels ocells, serà interessant aprofitar-les
per a fer observacions. Les hores centrals del
dia, en canvi, les acostumen a passar protegint-se
de la calor (excepte en èpoques de molt fred,
a l'hivern, en
què es poden invertir els horaris).
|
Sovint
és més efectiu quedar-nos aturats en un
lloc i esperar que hi vagin apareixent els ocells, que
anar "perseguint-los" d'un costat a l'altre.
La
tardor i la primavera són èpoques de migració
en què podem fer observacions d'ocells poc habituals
a la nostra zona, cal aprofitar-ho.
Durant
la temporada de caça haurem d'estar alerta i
no camuflar-nos excessivament si sortim a fer observacions
els dijous o els diumenges perquè podríem
tenir algun ensurt amb els caçadors de caça
menor. Si hi ha batuda de porc senglar serà millor,
i d'entrada, canviar de zona.
Per
identificar un ocell serà bo fixar-nos en el
seu aspecte general (caracterísitiques del bec
i potes, mida, colors, postura,...) i també en
els sons que emet. Un bon observador d'ocells identifica
més ocells amb l'oïda que amb la vista.
A
l'hora de calcular la mida d'un ocell és molt
important prendre algun objecte dels voltants o alguna
espècie d'ocell molt comuna (pardals, coloms,
ànecs coll-verds, etc.) com a referència.
El
comportament de l'ocell també pot ser útil
a l'hora d'identificar. La forma de caçar, caminar,
capbussar-se a l'aigua o de volar són, a vegades,
característics d'una espècie.
|
|
Actitud
L'observació
dels ocells mai ha de comportar molèsties per
als ocells observats.
Els
ocells permeten l'aproximació dels observadors
fins a certa distància (és el que es coneix
com a distància de fugida) que dependrà
de l'espècie, de l'època de l'any i de
les experiències que hagi tingut amb els humans
(lamentablement a casa nostra els ocells encara associen,
i amb raó, la presència dels humans amb
el perill). Hem d'evitar sobrepassar aquesta distància
que provocaria la fugida immediata de l'au i, per tant,
molèsties innecessàries.

Hem
de ser especialment curosos en el moment de la reproducció:
No ens hem d'apropar als nius i, en cap cas, hem de
manipular ous o cries d'ocell.
S'ha
demostrat que la utilització de reclams (imitacions
dels cants) provoca molèsties als ocells. S'ha
d'evitar el seu ús.
En
el cas d'ocells molt sensibles (principalment els rapinyaires
diürns) extremarem les precaucions per no destorbar-los
(observant-los a distància i no freqüentant
les zones en què viuen). |
|
©
Jordi Cerdeira i Ribot (any
4, 2006) |
|