ALGUNS
EXPLEMPLES DE CONFLICTES
-
L’Anna
i el Xavier són molt amics, però quan juguen,
el Xavier, que és un nen molt baixet i grassonet,
fa trampes, sempre, tant si juguen al parxís
com si juguen a basket. L’Anna no entén
per què el Xavier s’ha de portar d’aquesta
manera i està empipada.
-
El company que seu al teu costat t’està
empipant a l’hora de classe. Tota l’estona
t’està dient coses mentre la mestra està
parlant i tu estàs intentant sentir el que
diu la mestra.
-
Si
et desapareix material de la teva cartera
i el diuen que ho ha fet un alumne de l'altra
classe.
-
A
l’hora d’esbarjo tenim contínues baralles,
què és el que podem solucionar?
-
Si
quan anem d’excursió tohom vol els seients
del darrera de l’autocar i això porta baralles.
-
La
teva millor amiga ara no vol jugar mai amb
tu i això et causa tristesa.
-
La
Maria porta una cua molt llarga i sempre
l’hi estiren. Què pot fer la Maria?
-
El
Lluís ha de dur unes ulleres molt gruixudes
i els companys se n’hi enriuen. Què pot
fer el Lluís?
-
El
Ramon i la Teresa s’han trobat un bitllet
de 10 euros al mig de la vorera. Tots dos
creuen que l’han vist primer que l’altre
i que per això es seva. Cap dels dos està
d’acord en què l’altre es quedi el bitllet.
-
El
Joan va amb bicleta per la vorera. De cop
surt un nen petit d’un portal i el Joan
dóna un cop amb la bicicleta. La mare del
nen petit s’enfada molt. Què pot fer en
Joan?
-
La
Júlia i l’Ester són germanes i han anat
a jugar a casa d’un amic. Els pares els
han dit que a les vuit han de ser a casa.
Quan se n’adonen ja són dos quarts de nou.
Els pares s’enfadaran molt.

GUIA PER A UNA PLUJA D’IDEES “Brainstorming”
La
majoria de problemes no se solucionen automàticament
amb la primera idea que ens ve al cap ,
per aconseguir la millor solució és important
considerar moltes solucions possibles. Una
de les millors maneres de fer el que s’anomena
una reunió de reflexió brainstorming o pluja
d’idees.
Es
tracta de definir un problema o idea
i es va dient tot allò que fa referència
al tema, no importa el què. Totes
les idees s’anoten i s’avaluen després d’acabar
la pluja d’idees.
Procediment:
1.-
Cal seleccionar un membre del grup
per a que anoti les idees i un altre que
doni els torns de paraula.
2.-
Cal que tothom tingui la informació necessària
i que tothom entén les normes de la sessió
3.-
Tothom pot dir-hi la seva, però ningú pot
insultar, ni burlar-se del que diguin
els altres.
4.-
Cal deixar clar que no hi ha respostes incorrectes
i s’han d’anotar totes ( menys les
repetides).
5-.
Cal no avaluar, ni criticar cap resposta
fins al final .
6-.
Cal limitar el temps i quan el donem per
acabat reprenem totes les respostes i les
comencem a valorar.
7-.
Si hi ha moltes respostes és poden agrupar
les que presenten conceptes semblants
8-. Aleshores es van discutint en grup .

CONSELLS
SOLUCIONAR UN CONFLICTE
Passos
per a transformar un conflicte de forma
noviolenta:
1. Recuperar la calma: En un conflicte es mobilitzen emocions, sovint
surt ràbia i ira, emocions que ens dificulten
molt expressar-nos respectuosament i
escoltar amb calma. Per tant el primer
pas és assegurar-nos que no estem enfadats
per estar en condicions de poder dialogar.
2. La meva història: En un conflicte apareixen percepcions molt personals
que ens porten a tancar-nos en postures
divergents. Sortir d’aquestes postures
és un dels punts més difícils. Per aconseguir-ho
el primer pas és deixar temps a cada
una de les parts perquè s’expressi amb
tranquil·litat. Explicar “la meva/teva
història” permet descarregar emocions,
donar explicacions i recopilar molta
informació. És important que ho
facin les dues parts amb la mateixa
qualitat de temps i escolta per anar
construint una història conjunta.
3. La nostra història: Seguidament cal construir una història conjunta
a partir de les dues versions amb l’objectiu
d’identificar els interessos i les
necessitats en joc, la clau del
conflicte. Un cop clarifiquem les necessitats,
podrem veure les que són compartides
i les que no i a partir d’aquí buscar
solucions favorables als dos.
4. Buscar solucions: És important, un cop identificades les necessitats,
imaginar el ventall més ampli possible
de solucions per tal de trobar la més
òptima, per això cal donar espai a la
creativitat.
5. Arribar a acords: és important separar la fase d’imaginar solucions
de la d’analitzar-les per veure’n la
viabilitat, si no ho fem així fàcilment
ens reprimirem algunes idees i perdrem
oportunitats de solucions. Però un cop
tenim la llista de propostes cal analitzar-les,
valorar si són realitzables i si responen
a les necessitats de les dues parts
–almenys les fonamentals i innegociables-
i decidir quina escollim.

DOCUMENT
DE TREBALL
Es
pot definir el conflicte com a la
discrepància entre els interessos de dues
o més parts. Cal saber-ne l’orígen per a
poder-los tractar.
Davant
d’un conflicte podem reaccionar de diferents
maneres: de forma evasiva,
culpabilitzadora, competitiva, transigent,
col.laboradora.
-
evasiva
és la que no admet el conflite,
es defuig o es nega la seva existència
per
incapacitat de fer-hi front.
-
culpabilitzadora és la reacció
que busca determinar un culpable, ja
sigui un mateix o algú
altre.
-
competitiva té com a objectiu
el véncer l’altre.
-
transigent facilitarà la solució
del conflicte, o bé perquè conscientment
es considera que és el millor, o bé
perquè no es veu cap importància en
el fet de guanyar o perdre.
-
col.laboradora
es dóna des de la posició de confiança
en l’altre i en un mateix, tot intentant
comprendre’s un mateix i comprendre
els altres.
Amb aquesta actitud, menada per valors de
justícia i solidaritat, es treballa per
aconseguir aquell acord que beneficïi les
diferents parts implicades. L’actitud necessària
per buscar solucions als conflictes és la
col.laboradora. En les altres formes d’actuar
trobem que no hi ha una implicació personal,
que no s’assumeixen el problemes o bé que
la solució del conflicte pot comportar més
conflictes ja que crea hostilitat en la
part derrotada.
Un
mètode és ajudar a desenvolupar l’hàbit
de pensar diferents maneres de solucionar
problemes.A través d’aquest treball es busca
no només encarar els conflictes quan sorgeixen
sinó la seva prevenció. Proposem cinc passos
per arribar a resoldre un problema:
1r.-
Identificació del conflicte.
2n.-
Buscar les causes que l’han provocat.
3r.-
Buscar solucions.
4t.-
Valorar les diferents alternatives i
triar la millor.
5è.-
Acordar la seva aplicació.
.
RECORDA:
-
La pregunta fonamental no és «on és el
problema i qui és el culpable?», sino
«on és la solució i cóm podem arribar-hi
entre tots?»
-
Les solucions en les que «guanyo jo i
perds tú», o «guanyes tú i perdo jo»,
o «perdo jo i perds tú» no són finalment
bones solucions. Convé orientar la solució
cap a el criteri «guanyo jo, guanyes tú».
 |