Biografia
Antoni Munné-Jordà
(Barcelona, 1948) és llicenciat en Història de lArt
per la Universitat de Barcelona. Des de 1976 té a càrrec
la correcció lingüística de la revista «Serra
dOr», feina que ara compagina amb la de redactor. Ha publicat
Damunt un blanc així com el del paper (Robrenyo, Mataró,
1978), Ofici de torsimany (Moll, Palma, 1985) i Demà
serà un altre dia (La Magrana, Barcelona, 1987), trilogia novel·lística
en què es planteja explorar respectivament els recursos literaris
de lespai, el temps i el moviment. Amb Llibre de tot (Pagès,
Lleida, 1994) guanya el premi Juli Verne de ciència-ficció
1993, a Andorra. Amb Entre Sant Peters i Sant Pau (Edi-liber, Barcelona,
1999) havia quedat finalista al premi Sant Jordi 1995, i amb Veus de
boira des del pont (Proa, Barcelona, 2000) hi va tornar a quedar finalista
a ledició de 1999. Amb La paciència del mar
(El Bullent, Picanya, 1994) i Lúnica mort (El cep
i la nansa, Vilanova i la Geltrú, 1999) va iniciar una trilogia
de fantasia i ciència-ficció centrada a Vilanova. Ha publicat
novel·la juvenil com La Laia dels titelles (Publicacions
de lAbadia de Montserrat, Barcelona, 1995) i contes infantils com
Terrossos de sucre (Publicacions de lAbadia de Montserrat,
Barcelona, 1995) o El fontaner de Vilanova (Ajuntament, Vilanova
i la Geltrú, 1996), a més de contes esparsos i algunes sèries
principalment a la revista «Tretzevents». Té publicat
lassaig Temps Obert de Manuel de Pedrolo entre les dues cultures
(Ajuntament de Tàrrega, 1995), en què analitza les relacions
entre ciència i literatura a lobra de Pedrolo, autor sobre
el qual ha publicat articles, ha escrit la lliçó per a la
Universitat Oberta de Catalunya i ha dictat conferències. Com a
estudiós de la ciència-ficció, ha publicat les antologies
Narracions de ciència-ficció (Edicions 62, Barcelona,
1985, refeta el 1997 a la mateixa editorial amb el títol Futurs
imperfectes), Temps al temps (La Magrana, Barcelona, 1990)
i La biblioteca de les galàxies (amb Montse Cerdà
i Marta Puig; La Magrana, Barcelona, 1999), i una cinquantena darticles,
ressenyes i pròlegs. És un dels fundadors de la Societat
Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia i en va ser el primer
secretari. Actualment dirigeix la col·lecció «Ciència-ficció»
de Pagès editors. Anteriorment es va fer càrrec de lúltima
etapa de «2001-Pleniluni, Ciència-fició». També
va dirigir la col·lecció «Pòrtic Aventures»
i la de llibres de viatges de La Magrana. Se li atribueix la traducció
dun volum de poesia eròtica de Pietro Aretino.
Obra
Demà
serà un altre dia
Des
que surt el sol a les 8 del matí a la platja de la Barceloneta,
fins que es pon a les 5.20 pel parc de Cervantes, seguim un dia, el
26 de novembre, de la vida de Barcelona en un recorregut en diagonal
de llevant a ponent. Els personatges de la novel·la són
els que van entrant i sortint per aquesta línia, tots amb un
tret comú que els relaciona i els mena a una confluència
final.
Entre
Sant Peters i Sant Pau
La
novel·la mostra cinquanta anys de vida al carrer de Sant Pau,
al barri del Raval de Barcelona, des dels anys quaranta fins a lincendi
del Liceu, centrats en un personatge innominat nascut a la postguerra
i que durant el franquisme viu una doble clandestinitat: davant el pare
i els veïns ha damagar la seva activitat política,
i davant els companys ha damagar la figura del pare, un dels que
a la División Azul van combatre a les ordres de Hitler. Mort
Franco i perdut per tant el combat contra la seva dictadura, el ressentiment
accentua la incomprensió entre pare i fill, en una relació
feta de silencis i malentesos que no desfaran els successius estovaments
personals i socials.
Ofici
de torsimany
Entre
mitjan març i mitjan setembre, Acra, una gata de carrer, es refugia
de la pluja a la finestra duna torre afectada, al barri del Guinardó,
a Barcelona, i observa les accions del darrer llogater. Dividida en
dues parts de vint-i-tres capítols cadascuna, a la primera són
transcrites les observacions de la gata: escenes observades subjectivament
ja iniciades i abandonades quan para de ploure; a la segona part, hi
ha la possible interpretació daquestes escenes, relacionades
amb el llogater i lentorn.
Documentació
Article
publicat a El Temps, 147, 13-18 abril 1987 per Montserrat
Bayà
DEMÀ
SERÀ UN ALTRE DIA: UNA SOLA HISTÒRIA
La platja és el teatre; el teló que, en ser alçat,
ens deixarà veure lescenari, els decorats, és el sol.
Així, doncs, als espectadors ens cal llevar-nos molt dhora
per no perdrens el començament i avisar a casa que anirem
a sopar tard si és a lestiu, la funció dura
més. Tampoc no haurem destar nos quiets damut la sorra esperant
que ens ho donin tot mastegat; el sol, com el fil dAriadna, ens
traçarà el camí i, talment com en una cançó
de Sisa, hi trobarem tothom, en aquesta representació. Tothom,
és clar, que tingui a veure amb el nostre país, amb la seva
personalitat: hi trobarem Cristòfol Colom, lalmirall Marquet,
el notari Fiveller (potser sestarà barallant amb en Ferran
dAntequera, o potser estarà amagat als wàters de la
Casa Gran ensumant una ratlla de cocaïna perquè, justament
avui, la sessió del consistori promet ser ben avorrida), el fals
Woody Allen, en Ramon Llull, el desconegut que viu al barri del Guinardó,
lAusiàs Marc, en Ramon Muntaner fotocopiant el seu darrer
manuscrit, mentre pensa com sho farà per trobar editor...
i laltre, i laltra, i laltre! La història de
centenars danys i la dara es fondran, a estones, en una de
sola i lautor ens lanirà narrant amb tendresa, amb
una subtilíssima ironia, amb humor i amb amor, tal com ell vol
que sigui.
Aquest recorregut que ens proposa A. Munné-Jordà per Barcelona,
des que surt el sol fins que samaga per ponent, ens fa adonar que
una ciutat gran, lluny dels tòpics que ens la fan creure inhòspita,
inhumana i estranya pot ser i això només depèn
de qui ho vulgui suau, tendra, plena de vivències i sensacions,
de coneixences, records i enyors, com passa als personatges de llibre
Un personatge desdoblat en molts? Molts personatges concentrats
en un? quan recorden i enyoren la seua amiga Natana... Però
demà serà un altre dia, és clar; el sol-teló
es tornarà a alçar per la banda de mar i ens disposarem
a viure, amb una bona dosi desperança, una altra representació.
Article
aparegut a Serra dOr, 339, gener 1988 per Isidor Cònsul
El darrer exercici narratiu dA.Munné-Jordà tanca una
trilogia sobre lespai, el temps i el moviment que lautor havia
començat a Damunt un blanc així com el del paper,
1978 (amb la investigació de les possibilitats narratives dun
espai clos), i continuat a Ofici de torsimany, 1985 (que esdevenia
un primer esforç de sortida i de comunicació cap a lespai
obert). Demà serà un altre dia és lexperiència
de carrer i sembla cloure aquest assaig danàlisi sobre aquests
tres elemnts tècnics i estructurals (espai, temps i moviment),
presents sempre en qualsevol narració com a components de la matèria
literària. Lobra que configura aquest tercer exercici, Demà
serà un altre dia, té marcats nítidament tots tres
elements: lespai és la ciutat de Barcelona, el temps, el
decurs dun dia (un 26 de novembre) des de la sortida del sol fins
a la seva posta, i el moviment és el del sol des que treu el nas
a la platja de la Barceloneta fins que samaga prop de la Diagonal
i de can Barça. Tots tres elements sobjectiven en un annex
que nassenyala litinerari damunt un plànol barceloní
i en concreta el temps (nou hores i vint minuts) i un moviment de vuit
quilòmetres, aproximadament. Al marge de lexperimentació
tècnica, loriginalitat de la narració senriqueix
amb un to desimbolt i divertit que aplega, sota el cel barceloní
dara mateix, tot un gruix dels seus personatges històrics.
Una mena danacronisme a linrevés: Galceran Marquet,
fra Garí, el comte Arnau, Joan Primer, Fiveller, Ramon Llull, Ramon
Muntaner, etc., se succeeixen en el protagonisme narratiu, com si es tractés
datletes amb la torxa olímpica o duna cursa de relleus
assenyalada pel camí del sol.
Article aparegut La
Vanguardia per Àlex Broch 3 Septiembre 1991«Homenaje,
itinerario solar»
[...] Y si estas dos últimas novelas tienen su raíz en unos
barios de la ciudad, Demà serà un altre dia (1987)
de Antoni Munné-Jordà tiene el atractivo de ser una novela
solar. Me explico. Munné-Jordà describe el recorrido de
un personaje por la calles y barrios de la ciudad siguiendo el itinerario
del sol sobre Barcelona. Desde que despunta en la playa de la Barceloneta
a las ocho de la mañana de un 26 de noviembre hasta que el sol
se pone por el parque de Cervantes a las 5.20 de la tarde. Nueve horas
y veinte minutos de sol que equivalen a un recorrido aproximado de ocho
kilómetros. En el anexo I del final de la novela se nos describe
el itinerario. Dentro de la trilogia de Munné-Jordà, Damunt
un blanc així com el del paper (1978) espacio Ofici
de torsimany (1985) tiempo, Demà serà
un altre dia és la novela del movimiento. [...]
A.
Munné-Jordà El Temps, 27 abril 3 maig
1999 per Xulio R. Trigo
LA
CONFIRMACIÓ DUN NOVEL·LISTA
La ciutat
de Barcelona i, sobretot, el barri del Raval, és un dels protagonistes
daquesta història. Laltre és un personatge de
vida senzilla que va perdent els trens sense proposar-sho. En definitiva,
la crònica duna generació que sembla haver arribat
tard al temps que millor podria acollir-los.
En una època marcada pel consum, amb lefecte que aquest té
fins i tot en la literatura, que durant generacions shavia mantingut
força al marge del seu influx, hi ha novel·listes que encara
ens sorprenen per la seva independència creativa. Com vaixells
fantasmes, armats fins a la messana, penetrant la boira que generen les
presses dels seus contemporanis, deixen una petja de qualitat i coneixement,
de compromís amb la seva tradició i amb lestètica
del llenguatge narratiu, capaç de desfer tot equívoc.
A la llum dels seus llibres i, sobretot, a la de lúltim,
Entre Sant Peters i Sant Pau, que va ser finalista del Sant Jordi
el 1995, el dA. Munné Jordà és un daquests
casos. En la línia de la millor tradició novel·lística
catalana, lautor ens presenta una història senzilla: el recorregut
vital del protagonista, que passa per tots els esdeveniments i tendències
socials sense assabentar-sen gaire, ancorat a la memòria
de la seva infantesa, ens mostra levolució social de les
últimes dècades amb un to proper als millors llibres de
Mercè Rodoreda.
Recursos com el flash-back o les el·lipsis narratives són
usats per Munné-Jordà amb mestratge i el lector acaba enganxat
a aquesta història de petits universos que ens serveixen per entendre
la globalitat. Si fa no fa com a la millor literatura de tots els temps.
Entre Sant Peters i Sant Pau mereix una lectura reposada, amb la
seguretat que no ens deixarà indiferents. A més a més,
situa lautor entre aquells novel·listes a tenir en compte,
aquells que tenen el temps com a company de viatge i saben aprofitar el
seu talent a cada nou llibre. A descobrir!
Article
aparegut a Serra dOr, 477, setembre 1999, a cura de
Sebastià Alzamora
TRIA
PERSONAL
Novel·la finalista de ledició del premi
Sant Jordi que va guanyar Néstor Luján, Entre Sant Peters
i Sant Pau es presenta amb tota probabilitat (si més no, fins
allà on arriba el meu coneixement) com lobra més ambiciosa
i més ben acabada de les publicades pel ja veterà Antoni
Munné-Jordà, reconegut expert en ciència-ficcions
i fantasies diverses, i clarament un autor massa despenjat tant des del
punt de vista crític com (a pesar dhaver nascut el 1948)
des del més purament generacional.
Entre Sant Peters i Sant Pau, tanmateix, se situa lluny de lunivers
fantàstic que darrerament és habitual en lautor per
endinsar-se en les fondes aigües del realisme (si és històric
o social, són qüestions en què no entrarem) per relatar
la història dun working class hero, un barceloní anònim,
veí del Raval, resident al carrer de Sant Pau, que assisteix a
la mort accidental de la seva mare en un atemptat i que, estigmatitzat
de manera inevitable per aquest fet, viu després en primera persona
i en carn pròpia el trànsit de la ciutat de la deixadesa
a la pulcritud de disseny mitjançant lesdeveniment dels Jocs
Olímpics. Abans, però, té temps també per
a travessar els anys del sexe hippy abans de la sida, temps per a odiar
el dictador i la misèria moral del panorama que ha imposat, temps
per a escoltar el Lou Reed de Berlin i els Beatles i els Stones de lèpoca
psicodèlica, temps per a experimentar amb LSD i altres obridors
introspectius de les portes de la percepció dabans del sant
adveniment de lèxtasi i altres compostos sintètics
tendents a lexpansió eufòrica sense motiu. Tot és
difús i a la vegada exacte, tot és immoderadament gran i
modest alhora, en aquesta tranche de vie que Munné-Jordà
elabora amb ingredients que li vénen donats, duna banda,
per Cesare Pavese, i de laltra, per Ken Loach i el nou cinema social
britànic, més que no per les espesses i indigestes receptes
marxistes dun altre temps, dun altre país que, mirat
des del text de Munné-Jordà, no convida a la nostàlgia
ni a la venjança, sinó a la plasmació impressionista
i a una vaga idea de pietat. Una novel·la, Entre Sant Peters
i Sant Pau, que posseeix el do de la veritat, lencant de la
certesa, latractiu del rigor sense pretensions, lamargor de
la vida. Una bona novel·la.
Article
aparegut a Gran Penedès, 66, març 2000, a cura
de Teresa Costa-Gramunt
ENTRE
SANT PETERS I SANT PAU
Entre Sant
Peters i Sant Pau,
la novel·la finalista del premi Sant Jordi de 1995, lautor
de la qual és Antoni Munné-Jordà, és un relat
diniciació en què el protagonista viu la tensió
provocada pels acostumats desencontres generacionals entre pares i fills,
agreujada pel passat del pare a la División Azul (daquí
ve el toponímic Sant Peters, referint-se a Sant Petersburg o Leningrad).
El protagonista és un personatge que va refermant la seva identitat
en oposició al pare i a tota aquella incomprensible faramalla històrica,
de la qual, però, no parlen mai. Orfe de mare, el carrer de Sant
Pau i la seva gent, els seus veïns, i la llengua, el català,
apareixen en la narració com els seus substituts més genuïns.
Val a dir, però, que la preocupació pels registres de la
llengua (en aquest cas, la llengua oral i col·loquial tal com es
parlava a lèpoca descrita per lautor) és una
preocupació estilística molt recurrent en tota lobra
de Munné-Jordà. I aquí també hi fa un esforç
molt remarcable, que dóna molta vivor, molta versemblança,
a les peripècies del jove protagonista.
És difícil lacceptació dun mateix, la
reconciliació amb làmbit i el temps que ens toca viure.
Però la novel·la (per on desfilen els primers trets de sortida
de la recent modernitat: lalliberament sexual, el festeig amb les
drogues, les llibertats personals i col·lectives, la democràcia...)
es resol gràcies a la presència constant (i ben contrapuntada
positivament) de les dones que passen pel cor del protagonista. Més
valentes que no pas ell, li ensenyen que la vida és, sobretot,
amor, que és preciosa i vàlida en el seu moment present
viscut amb plenitud. Més generoses, més pietoses i més
comprensives amb la realitat, fan (més que cap altre dels personatges
que apareixen) de «mares», fan de llevadores i parteres alhora,
tot infantant la personalitat tentinejant de protagonista. Així,
tot i que potser la primera intenció dAntoni Munné-Jordà
era fer una crònica dun temps destretors morals i espirituals
(sota lombra amarga de la guerra, de la postguerra i de Franco)
i de les relacions difícils entre pare i fill, apunto també,
com a definitòria daquesta reeixida novel·la, una
tercera via que leixampla i la completa: lautèntic
homenatge que lautor fa a la Dona en majúscules, larquetip
universal de lÀnima. És per aquesta raó que
al començament parlava duna novel·la diniciació:
el protagonista, al final del relat, mercès a la Dona (calidoscopi
viu dels diferents tipus de dona que desfilen per les pàgines del
llibre), arriba a mostrar-se amb la seva Ànima, la part femenina-espiritual
que el completa, que li acaba atorgant els atributs definitius com a ésser
humà. Perquè, tot i que gairebé sempre és
així, no és gaire freqüent que els homes (o els escriptors)
ho reconeguin. És de justícia ressaltar-ho.
Links
http://www.geocities.com/Area51/Zone/7461/
Societat Catalana de Ciència-Ficció
http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/fitxaAutors.asp?nom1=munn%E9-jord%E0&cerca=Cercar&quinform=form1&NRegistre=&idregistre=2398
Qui és
qui
[index]
[obres
en català][obres en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|