Biografia
Obra
Breu
història dun xut a porteria en el Camp Nou dins Contes
de Barcelona 21 per 21
Documentació
Article
publicat al diari Avui el 27/12/01 per Andreu Sotorra
Sobre
la velocitat de la llum
Just quan
havia acabat de llegir aquest recull, va saltar una d'aquelles notícies
que trenquen la rutina: uns científics australians havien descobert
que la velocitat de la llum potser era més lenta quan l'univers
es va iniciar. Resulta que, segons els científics, la velocitat
de la llum, considerada des de sempre una constant universal, es podria
haver accelerat en el que portem dels últims sis mil milions d'anys.
És a dir, que allò que la velocitat de la llum -299.792.458
metres per segon és inalterable-, podria canviar, amb el temps,
algunes afirmacions teòriques dels llibres de text actuals.
Vet aquí l'avantatge de la ficció. Al marge dels descobriments
científics, els escriptors que de tant en tant s'acosten al gènere
no corren cap perill d'errar-la, siguin quins siguin els seus raonaments
imaginatius. Resulta també que, si els científics tinguessin
raó, en els sis mil anys de coll, l'esmentada velocitat hauria
pogut passar de 0'00728 a 0'00729. El cas és que, vist així,
causa menys impressió que el canvi de l'euro, però es veu
que si la cosa hagués anat a més, l'estructura atòmica
del carboni hauria fet l'orni i l'ésser humà potser no hauria
existit mai!
Tinc la impressió que Albert Calls i Xart (Cabrera de Mar, 1966),
en el seu recull, s'avança al rerefons d'aquestes hipòtesis
científiques amb el risc i el divertiment que proporciona el conreu
de la literatura de gènere i amb un tret comú: l'Apocalipsi
que amenaça sempre qualsevol generació. L'autor podia haver
optat per un recull de tipus romàntic -tal com manen els bons costums
del moment-, un recull de reflexions per a erudits -que també queda
bé-, una narració curta de gènere policíac
-per anar tirant-, una de gènere negre -perquè no diguin
més que agonitza- o una de terror -per demostrar que el temps i
el cinema no passen en va-. En canvi, ofereix una mesurada diversitat
de gèneres dins el gènere que beuen de les fonts més
clàssiques del ram i que reben els batzacs d'una cultura bíblica
-autèntic estímul del misteri i de les claus de la literatura
de gènere-, definició que, n'estic segur, qualsevol lector
sense encartronament entendrà què vol dir.
A Sèrie B. Relats de gènere, les baixades als inferns
es barregen amb les imatges bucòliques d'un antic obrador de ferrer;
la tercera guerra mundial no és sinó una excusa realista
de les guerres que fa temps que es lliuren fragmentades sota la capa del
sol; l'hecatombe nuclear; la cursa astronàutica; la ciutat tintada
de mecanoscrit pedrolià; la història-ficció; la recerca
del calze del Sant Sopar; el debut de Llucifer a la CNN; Jonàs
i Valquíria -un Romeu i Julieta en versió de pàrquing
d'ultratomba-; els cavallers de la llum i el salpebre d'una mica més
enllà del 2000. Tot plegat transcorre entre el domini de cadascun
dels gèneres emprats i l'assentament en el medi més pròxim:
Barcelona, Santa Coloma de Gramenet, Premià de Mar, Mataró,
Cabrera de Mar, el castell de Burriac...
Aquest és un recull que defuig l'angoixa que proporciona a vegades
la ciència-ficció perquè Albert Calls l'amoroseix,
tot i la dosi de ràbia que traspua de fons en cadascuna de les
històries.
INTERÈS CIENTÍFIC
La velocitat de la llum potser s'ha accelerat en els últims sis
mil milions d'anys, i entenc que interessi els científics, però
la línia de l'autor d'aquesta Sèrie B. Relats de gènere
hauria d'interessar també els científics de les lletres
catalanes, abans que l'hecatombe cultural del segle XXI no ens permeti
ja descobrir tot allò que ha donat l'últim quart de segle
XX.
Links
http://www.bcnet.upc.es/ajelc/
Associació
de joves Escriptors en Llengua Catalana
[index]
[obres
en català][obres en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|