|
||||||||||||||
Andreu Martín (Barcelona,1949). Des de ben petit ja tenia afició a explicar aventures a l'escola i a escriure històries i dibuixar tebeos. Ell sempre diu que va aprendre aescriure jugant i que ara es dedica a jugar escrivint. Va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar el 1971 i va fer el servei militar a Eivissa. Entre 1971 i 1979, treballava com a guionista de còmic per a la desapareguda editorial Bruguera, una feina que va resultar més rendible del que pensava. Va treballar a nombroses revistes catalanes, castellanes i franceses com per exemple "Destino", "Cambio 16", "Tiempo", "El jueves", "Gimlet", "Comix Internacional", "Metropol", "Totem" i "Cimoc". Fins i tot va fundar, amb uns amics, una revista de còmics que es deia "Trocha". D'aquesta etapa destaca el popular personatge Sam Ballunga, amb el nom del qual es coneixia la sèrie que protagonitzava. Després de deu anys de fer guions, va decidir escriure la seva primera novel.la Muts i a la gàbia (1979). Amb aquesta primera obra iniciava el llarg camí de novel.les de gènere negre que han caracteritzat l'autor i amb les quals ha guanyat premis nacionals iinternacionals. Entre les novel.les policíaques destaca Pròtesi que va guanyar el premi Círculo del Crimen 1980, El hombre de la navaja, que va obtenir el Premi Hammet 1989 -concedit per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs-, Si és no és amb el Deutsche Krimi Preis Internacional 1992 i Jesús als inferns, entre d'altres. Paral.lelament, Martín ha escrit guions decinema. Va començar ambEstoy en crisis (1982) i El Caballero del Dragón (1982), ambdues de FernandoColomo, i més tard va escriure Barcelona Connection (1987) de Miquel Iglesias que després s'ha convertit en llibre que ha tingut molt d'èxit. El 1990, Andreu Martín va debutar com a director de cinema amb la pel.lícula Sauna, basada en una novel.la homònima de Maria Jaén. També ha treballat per a la televisió i, des de 1995, ha fet guions per a TV3 en dues sèries, Estació d'Enllaç i Laberint d'Ombres. A més, ha escrit obres de teatre, una de les quals estrenada al Grec 97: Hotel de mala mort. Andreu Martín també té una llarga trajectòria enel camp de la novel.la juvenil. Va començar escrivint per a joves amb el seu amic Jaume Ribera i el resultat va ser el primer llibre de la saga d'un detectiu adolescent anomenat Flanagan: No demanis llobarro fora de temporada va rebre el Premio Nacional de LiteraturaI nfantil y Juvenil 1989. La sèrie Flanagan ja porta set novel.les publicades i uns quants premis més: Premi Columna Jove 1994 per Flanagan de luxe i Premi de la Crítica Serra d'Or 1997 per Flanagan Blues Band. Martín també ha escrit per a joves en solitari: Pops en un garatge, L'amic Malaspina, El vell que jugava a matar indis, Drac de Paper i la sèrie de la Tres Catorze. Fins i tot, s'ha llençat a escriure contes infantils en una sèrie de dotze relats que porta el títol genèric de Contes de Sí. Martín també ha estat redactor d'un parell d'editorials i ha col.laborat amb narracions curtes, reportatges i/o guions d'historietes en nombroses revistes catalanes, espanyoles i franceses. Escriu regularment artícles d'opinió per El Periódico i La Vanguardia. Les seves obres han estat traduïdes a l'alemany, francès, italià, portuguès, lituà i holandès. El seu somni de publicar a la Sèrie Noire de Gallimard es va fer realitat amb Prothèse el 1996. També ha estat traduït a les diferents llengües de l'Estat espanyol: basc i bable. Zero a lesquerra
Prótesis Barcelona Connection Barcelona Connection té un tema és força atractiu: les màfies internacionals que giren al voltant del tràfic de drogues i la prostitució, i en les quals la policia o algun «peix gros» sempre estan embolicats. Una trama clàssica, doncs, que començarà amb l´assassinat d´un pres pel sistema Vaccarizzi, és a dir: des de fora la presó, amb un tirador professional. Un sistema propi de la Màfia i que posarà l´inspector Huertas en estat d´alerta. Segons la seva intuïció, la Companyia tal com ell anomena la Màfia internacional s´ha instal·lat a Barcelona, i a partir d´ara se les haurà d´haver ambprostitutes, camells, falsos culpables i policies corruptes. Veritats a mitges Veritats a mitges descriu l'aprenentatge vital del Pep, un noi que té aquella edat en què un es pensa que si realment s'hi posa amb ganes podrà canviar el món. La seva actitud rebel és comprensible no sols perquè té divuit anys i acaba de començar els seus estudis a la universitat sinó perquè viu a la Barcelona franquista (la narració té lloc a finals del 1967). El protagonista estudia filologia catalana, frisa per tenir nòvia, pensa a anar-se'n de casa i busca alguna excusa perquè no suporta el seu pare. La veritat és que el salt dels Escolapis a la facultat ha estat mortal per a ell: el Pep és un noi intel·ligent però molt indecís, que estima tant com tem la llibertat, just als antípodes del Lluís, el seu agosarat i temerari ger-mà petit. Tot i que ambdós han unit forces per guanyar terreny en l'àmbit domèstic. Els dies transcorren enmig d'aquestes batalles casolanes fins que l'aparició d'una jove força atractiva trenca la rutina. En Pep s'adona que el seu pare la rep en privat sense dir-li res a la mare i, a més, a la casa comencen a faltar diners, per tot això el noi suposa que es tracta d'una amant. Això el trasbalsa i el convertirà en una altra persona: amb una circumspecció i una cautela extremes, el protagonista, disposat a aclarir les coses, agafa les regnes d'una investigació que ningú no li ha demanat que porti a terme. Per primer cop sent que està jugant un paper essencial a la vida i està convençut de la seva comesa: desemmascarar el "mentider, mesquí, desconsiderat i traïdor" que durant anys ha fet veure que estimava la seva pobra mare. El marcatge del Pep és implacable i la missió és plena de perills: les passes del seu pare el duran fins als tèrbols carrers del Barri Xino, haurà de co-lar- se en locals de mala reputació, s'enfrontarà amb facinerosos de pa sucat amb oli... Però a mesura que el Pep va resolent aquest misteri comença a adonar-se que el que està realment fent és descobrir l'autèntic drama que du a dins el seu progenitor. Fill d'immigrants, el pare del Pep va arrbar a Barcelona sense ni un xavo; amb el seu esforç va convertir-se en taxista i amb la seva simpatia va conquerir el cor de la seva mare, una noia bonica de bona família... i per això va ser acusat d'haver fet un braguetasso i durant tota la seva vida ha hagut de sentir comentaris commiseratius a més de suportar que els cunyats el miressin per sobre de l'espatlla. Arribarà a conèixer no sols l'home que l'ha engendrat sinó que descobrirà moltes de les misèries que amaguen els éssers humans. A més, quan s'adoni de les debilitats pater-nes, el Pep aprendrà a acceptar les seves. Comprendrà, per exemple, per què hom fa servir les veritats mitges: les no-veritats es convertiran en eix fonamental de la seva vida quan comenci a mentir per aconse-guir l'amor de la Júlia, una noia de qui està perdudament enamorat. Escrita en forma de diari, aquesta obra transporta el lector a una Barcelona grisa on els joves duen fotos del Che enganxades a les carpetes, els capellans escriuen peces teatrals políticament compromeses, està de moda el cinema d'art i assaig i per la televisió emeten "Los vengadores" i "Historias para no dormir". Una Barcelona on hi ha molts grisos i molta por. Una Barcelona on hi ha una burgesia que menysté els immigrants però que conserva hipòcritament les aparences. La novel·la és el retrat d'aquesta ciutat, d'aquesta època i d'aquesta societat. Però sobretot és el retrat d'una etapa de la vida, del moment en què s'esvaeixen moltes il·lusions de la infantesa i es comença una nova existència amb només unes quantes certeses: el moment en què es descobreix que moltes veritats sols ho poden ser a mitges. Lhome que tenia raor
Bellíssimes persones
Sobre Andreu Martin, amb motiu
de la publicació del seu llibre Veritats a mitges, publicada
al diari Avui el 23/03/00 per Anna M. Vilà. Notícies d'una ciutat grisa Conegut tant per les seves novel·les
policíaques com pels seus guions televisius, Andreu Martín
(1949) ha publicat més d'una trentena d'obres i ha aconseguit amb
Veritats a mitges el 14è premi Ramon Muntaner de literatura juvenil
del darrer any. Article sobre Veritats a mitges dAndreu Martin, publicat a La Vanguardia 30/06/2000, a cura de Julià Guillamon En su afán de conseguir el máximo número de intercambios comerciales para cada uno de sus libros, los editores inventaron el concepto de jóvenes-adultos (una novela juvenil que pueden leer también los mayores). Una novela de jóvenes-adultos funciona como una película de Walt Disney. Los destinatarios de las películas de Disney son los niños. Pero los niños no van al cine sin sus padres. Para que la película les resulte atractiva también a ellos, la historia ha de tener una doble lectura. Los niños se sumergen en un delirio de imágenes, los padres van cazando guiños y bromas subliminales (una referencia a un clásico cinematográfico, un muñeco doblado por una explosiva actriz). En la reciente Toy story 2, los niños asistían a la victoria de sus juguetes preferidos sobre unos malos, y de paso interiorizaban algunos resortes de la sociedad de consumo. Para los adultos, el mensaje era más sutil: sus hijos se harán mayores, hay que estar preparado. A diferencia del cine, la lectura no es un fenómeno colectivo. Pero muchos jóvenes leen por influencia de sus padres. Que padres e hijos pudieran leer las mismas historias facilitaría mucho las cosas. Es necesario encontrar un equilibrio. Muchas novelas para jóvenes-adultos se echan a perder cuando el autor impone los puntos de vista de su generación (¡aquel chaval de doce años de la novela de Barril que leía a Simenon!). En Veritats a mitges, la pedagogía está repartida. La novela contiene sencillas explicaciones sobre el franquismo, la ley de prensa de Fraga, las asambleas de estudiantes y el teatro "amateur". Muestra a los hijos la ingenuidad, el entusiasmo y el idealismo de los del 68. Los padres apoltronados reciben también los dardos de Martín: el mundo ha cambiado, los valores no son los mismos, pero quién sabe si ese chaval con piercing y tatuaje no se identificará con usted, cuando todo esto haya pasado, dentro de treinta años. El narrador tenía 17 años en 1967. En el momento de escribir el relato ha cumplido los cincuenta. Reconstruye la historia a partir de su diario, revisando sus opiniones, y a menudo compartiendo las del padre (con quien en aquella época mantenía unas tempestuosas relaciones). Las verdades a medias de las que habla Andreu Martín no son mentiras o medias virtudes, sino las verdades que comparten -o aspiran a compartir- progres e hijos. Qué tranquilidad da una novela escrita por un profesional. Buen ritmo, pulcra escritura, la ironía que lo relativiza todo. Martín explica a los más jóvenes que en aquellos tiempos no existía la UVI, que el carnaval estaba prohibido y que un beso con torniquete en medio de la calle era algo inconcebible. Incurre en el anacronismo -"cubata", "bocata", "ligar"-, pero lo avisa y lo justifica. Y construye una trama que, pese a dos pequeñas violencias (una para dar comienzo a la acción, otra para que todo acabe bien), es entretenida y más que aceptable. Apta. http://partal.com/aelc/autors/martinandreu/index.html Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana).Conté la biografia, informacions, publicacions, cometaris de l'obra, guia de lectura, premis, teatre, traduccions, guions i e-mail. http://www.partal.com/aelc/ilc/itineraris.html Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. És el programa Itineraris de Lectura, quepromou la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), és una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit de l'ensenyament primari i secundari. L'objectiu dels Itineraris de Lectura és que el professorat pugui comptar amb la presència al seu centre d'aquells autors treballats a classe i que els escriptors estableixin un diàleg amb l'alumnat. Conté Presentació, guies d'autors, sol·lcitud material de suport, sol·licitud fòrum autors http://vespito.net/mvm/conte.html Article sobre la novel·la negra http://www.geocities.com/clubdelsdetectius/page9.html Els detectius catalans
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|