Biografia
Glòria
Llobet (Barcelona,1956) Exerceix de mestra en una escola de Manlleu. Va
començar com a autora de novel·les per a joves i, després
de publicar-ne nou títols en set anys, Amb qui parles, Ignasi?
(premi Joan Amades, 1991), Groc de Ginesta, Malgrat la boira
(premi Enric Valor, 1993), Crònica d'una infidelitat (premi
Goleta i Bergantí, 1992) i Què t'angoixa, Núria?
, en són només una mostra. Ha escrit, també Els
ulls del mirall (Premi Ciutat de Mollerussa 1998); El cor de les
pedres (Premi Joanot Martorell, 1999), és la seva segona incursió
en narrativa dedicada a adults.
Obra
El
cor de les pedres
El cor de
les pedres transcorre a la ciutat de Barcelona, entre la Segona República,
la Guerra Civil i la primera postguerra. La protagonista, que a l'inici
de la novel·la té vuitanta anys, recorda, a través
d'un flash-back, el pas de la infàn-cia a la joventut i de la joventut
a la maduresa. El context històric queda sempre com a escenari
de fons. Potser massa, en ocasions. Les privacions, la mort, la guerra,
la hipocresia... Hi són presents, però sempre en contraposició
a una vida jove que vol créixer i il·lusionar-se malgrat
les circumstàncies. és una novel.la que es llegeix d'una
tirada. Els episodis se succeeixen amb la dosi pre-cisa d'elements necessaris
per mantenir l'interès. El lector no hi troba cap descripció
supèrflua ni tampoc reflexions feixugues.
Documentació
Entrevista a Glòria Llobet,
publicada al diari "Avui", el 27/04/00, per Cristina Calderer,
en motiu de la publicaciós del seu últimi llibre, El cor
de les pedres, Premi Joanot Martorell 1999
"No m'agrada escriure sobre personatges
heroics"
El cor de les pedres
(Premi Joanot Martorell 1999 i editada per Bromera) és la segona
novel·la que aquesta autora, acostumada a escriure per a joves,
adreça als lectors adults. Narrada en primera persona i ambientada
en bona part a la Barcelona de la Guerra Civil i la postguerra, la història
recorre la vida de la Carme, una dona a qui la vida se li va escapant
a cada instant "Crec que quan un lector llegeix una novel.la en primera
persona se sent molt més
pròxim al protagonista, i això dóna agilitat"
M.C. La novel.la s'ha anunciat com un salt cap a la narrativa d'adults
en la seva trajectòria...
G.Ll. Ben bé no és un salt, perquè el meu estil no
ha canviat gaire. El que canvia és la temàtica i la llibertat
a l'hora d'escriure per utilitzar qualsevol
paraula. En narrativa juvenil t'has de controlar una mica perquè
no pots pretendre que els nanos hagin de recórrer constantment
al diccionari per entendre el que llegeixen. Tret de la temàtica,
no ha suposat un canvi important. D'altra banda, tampoc no ha estat un
salt en el sentit de pujar un esglaó. Moltes vegades es qualifica
la literatura juvenil com a literatura de segona categoria. Però
per mi resulta més difícil escriure per a joves que per
a adults.
M.C. Per què?
G.Ll. Per l'esforç de mesurar-te, tant en la qüestió
temàtica com en el lèxic, l'estructura de les frases, els
pensaments... En el cas de la literatura juvenil, segons quines situacions
val més no plantejar-les perquè poden portar polèmica
i, fins i tot, escàndol.
M.C. Tot i aquest alliberament, l'estil continua recordant l'agilitat
de les novel.les juvenils.
G.Ll. Segurament, perquè la vivacitat i l'agilitat són característiques
de la meva prosa. Això no ha canviat i crec que seguirà
formant part del meu estil. No m'agrada entretenir-me amb descripcions.
Prefereixo anar a l'essència de les coses, tant quan plan-tejo
un personatge com en les accions que passen a la novel·la. Fins
i tot els pensaments també són força contundents.
Crec que per això les meves novel.les són fàcils
de llegir...
M.C. I fàcils d'escriure?
G.Ll. Porten les seves hores, però no gaire esforç. A mi
no em costa gaire escriure. Poques vegades m'he sentit encallada en algun
punt o se m'ha fet feixuga la història. Tampoc no reviso gaire
els textos, simplement van sortint. Això sí, volen el seu
temps.
M.C. Aquesta contundència es reforça amb una narració
en primera persona.
G.Ll. Crec que quan un lector llegeix una novel·la en primera persona
se sent molt més pròxim al protagonista, i això dóna
agilitat. També em sento molt còmoda utilizant la segona
persona i hi he fet alguna narració curta. Però reconec
que és més feixuc de llegir i que requereix un cert esforç.
M.C. La novella abasta els vuitanta anys de vida de la protagonista,
però es concentra en l'època de la Guerra Civil i de la
primera postguerra. ¿Li ha ha interessat més reflectir el
món interior de la protagonista que no pas el context exterior?
G.Ll. Del món exterior i de l'es-cenari històric i físic
només en dono unes pinzellades imprescindibles per situar la història.
Però sobretot m'interessen els personatges, tant la dona protagonista
com els que es mouen al seu voltant. A la novel·la, els personatges
tenen molta més força que no pas l'entorn o l'època
històrica.
M.C. La protagonista d'El cor de les pedres no és una persona
gaire compromesa amb el moment que viu, però, en canvi, s'implica
molt en tots els problemes dels que l'envolten.
G.Ll. Durant la Guerra Civil, que és l'època en què
s'hi hauria pogut comprometre, té només disset o divuit
anys i un control per part dels seus pares que li impedeix sortir al carrer
per viure la situació política i social d'aquell moment.
En canvi, com que la seva vida és tan petita i amb tantes limitacions,
viu molt de prop totes les circumstàncies en què es mouen
les vi-des de les persones que l'envolten.
M.C. ¿Se sent més còmoda escrivint sobre vides
petites?
G.Ll. El cert és que, tant en narrativa juvenil com en el poc que
he fet per a adults, mai no he escrit sobre personatges heroics. Parlo
de coses molt quotidianes. En el cas de la narrativa juvenil, ho he buscat
conscientment, per-què penso que és important que els joves
s'identifiquin amb els personatges quan llegeixen una novel.la realista.
Qualsevol persona del carrer es pot identificar amb un personatge a qui
li passen coses senzilles, perquè el noranta per cent de les nostres
vides és així.
M.C. Com a autora, ¿també ha buscat la identificació,
mentreexplorava el món interior d'un personatge femení?
G.Ll. Segurament m'ho ha fet més fàcil. Però també
he intentat i, de fet, ja ho he fet en narrativa juvenil, crear per-sonatges
protagonistes masculins. De tota manera, em costa una mica més
fer-los actuar. Per perfilar-los he hagut de fer un esforç més
gran d'imaginació.
M.C. ¿Ha estat la primera vegada que ha pogut escriure obertament
de sexe?
G.Ll. Sí, i a lanovel·la hi ha escenes amb força
contingut eròtic. En la vida de les per-sones adultes el sexe té
un pes important i és lògic que hi aparegui. En aquesta
novel·la apareix en dos o tres
moments puntuals i crec que ha estat tractat d'una manera molt respectuosa.
Al principi de la novel·la hi ha una situació concreta amb
un alt contingut sexual, que potser porta una càrrega de tensió
més forta pel fet que també hi apareixen nens. Però
no ho vaig buscar de manera deliberada. Normalment les novel·les
se m'escriuen. Mai no sé què passarà. Em trobo amb
situacions i me'n surto com puc.
M.C. En aquest cas, sembla que sabia on volia arribar. De fet, el primer
capítol desvela algunes claus del destí de la protagonista.
G.Ll. El que el lector no sap és que la primera part de la novel.la
va ser feta després d'acabar-la. Inicialment, la novel·la
començava amb la biografia de la protagonista i no pas amb el primer
capítol, que ens la presenta quan ja té vuitanta anys. Quan
escric planifico poc. Potser per aquest motiu he hagut de deixar algunes
novel.les a mig fer, perquè no sabia com continuar-les.
M.C. En el moment de la vellesa, la protagonista té la impressió
d'haver passat mitja vida vivint i mitja morint. ¿La vida l'ha
estafat?
G.Ll. Per a ella, l'únic important que ha viscut és la seva
infantesa i la joventut. Arri-ba un moment determinat en què la
seva vida comença a passar en tons grisos i sense res que pugui
ser remar-cable. Per això la novel.la s'atura amb detall a la part
de la joventut i de la infantesa i passa molt ràpidament pel que
seria la maduresa, que és l'etapa en què ella no troba res.
M.C. No troba el cor de les pedres.
G.Ll. Exacte. Quan era petita es passejava per uns jardins on hi havia
un estany artifical amb peixos i pedres. Es mirava les pedres i pensava
que potser al cor s'hi amagaven tresors. Això podria representar
les expectatives que tenia de la vida. Però, cap al final d'El
cor de les pedres, ella mateixa reconeix que al cor de les pedres no hi
havia res.
M.C. ¿Tornarà a la narrativa juvenil o l'aposta per la
literatura per a adults és ferma?
G.Ll. Vaig fer nou novel·les per a joves en set anys i vaig quedar-ne
una mica esgotada i saturada. Ja no sabia quins personatges diferents
podia inventar-me. Necessitava fer aquest canvi i, de moment, no tinc
cap intenció de tornar-hi. Abans crec que escriuria per a nens
petits. En aquests moments tinc entre mans una altra novel·la per
a adults i moltes idees per a possibles novel·les.
M.C. Quan s'escriu per a joves, ¿un està obligat a parlar
de segons quins temes?
G.Ll. Jo sempre he escrit sobre el que m'ha vingut de gust. I, sincerament,
quan vaig c-mençar a escriure per a joves feia molt de temps que
no llegia literatura juvenil i no sabia ni el que es feia ni el que hi
havia al mercat. En coneixia alguns autors, però no n'havia llegit
gaire. Mai no he estat condicionada per les tendències.
M.C. I per les tendències socials? Hi ha certs temes més
oportuns per a cada moment: les drogues, l'anorèxia...
G.Ll. El que està clar és que, si vols fer literatura realista,
t'has de centrar en el moment que estàs vivint i has de donar als
lectors elements amb els quals es puguin identificar. Ara no es pot parlar
de temes kumbaiàs. Hem de parlar de temes que interessen, que són
al carrer i que són els que els joves comenten perquè els
preocupen. Quan vaig escriure El diari de la Neus, l'única novel·la
que he planificat fins al final, vaig voler ser molt crua. Aquesta nove·.la
explica la història d'un noi que queda paraplègic a causa
d'un accident de moto. Suposo que, en el fons, ho vaig fer perquè
els meus fills també començaven a circular en moto i era
una manera d'alertar els joves del perill amb què es podien trobar.
Ho vaig fer molt cruament i amb una intenció volgudament moralista.
M.C. ¿Aquesta intenció és habitual?
G.Ll. D'una banda, sóc mestra, i de l'altra, mare. Segura-ment
sempre hi ha una mica d'intencionalitat. En el meu cas, he volgut transmetre
aquells valors que considero que són posititus. I estic convençuda
que els joves també els veuen com a positius, encara que, de vegades,
potser s'entestin a dissimular-ho. Es tracta de posar en relleu els sentiments,
en-front del passotisme sota el qual s'amaguen alguns jo-ves.
M.C. Aquesta responsabilitat des-apareix amb els adults...
G.Ll. Sí, llavors tot brolla molt més lliurement. I que
cadas-cú ho interpreti com vulgui.El cor de les pedres no és
una persona gaire compromesa amb el moment que viu, però, en canvi,
s'implica molt en tots els problemes dels que l'envolten.
M.C. ¿Se sent més còmoda escrivint sobre vides
petites?
G.Ll. El cert és que, tant en narrativa juvenil com en el poc que
he fet per a adults, mai no he escrit sobre personatges heroics. Parlo
de coses molt quotidianes. En el cas de la narrativa juvenil, ho he buscat
conscientment, per-què penso que és important que els joves
s'identifiquin amb els personatges quan llegeixen una novel.la realista.
Qualsevol persona del carrer es pot identificar amb un personatge a qui
li passen coses senzilles, perquè el noranta per cent de les nostres
vides és així.
M.C. Com a autora, ¿també ha buscat la identificació,
mentreexplorava el món interior d'un personatge femení?
G.Ll. Segurament m'ho ha fet més fàcil. Però també
he intentat i, de fet, ja ho he fet en narrativa juvenil, crear per-sonatges
protagonistes masculins. De tota manera, em costa una mica més
fer-los actuar. Per perfilar-los he hagut de fer un esforç més
gran d'imaginació.
M.C. ¿Ha estat la primera vegada que ha pogut escriure oberta-ment
de sexe?
G.Ll. Sí, i a lanovel·la hi ha escenes amb força
contingut eròtic. En la vida de les per-sones adultes el sexe té
un pes important i és lògic que hi aparegui. En aquesta
novel·la apareix en dos o tres
moments puntuals i crec que ha estat tractat d'una manera molt respectuosa.
Al principi de la novel·la hi ha una situació concreta amb
un alt contingut sexual, que potser porta una càrrega de tensió
més forta pel fet que també hi apareixen nens. Però
no ho vaig buscar de manera deliberada. Normalment les novel·les
se m'escriuen. Mai no sé què passarà. Em trobo amb
situacions i me'n surto com puc.
M.C. En aquest cas, sembla que sabia on volia arribar. De fet, el primer
capítol desvela algunes claus del destí de la protagonista.
G.Ll. El que el lector no sap és que la primera part de la novel.la
va ser feta després d'acabar-la. Inicialment, la novel·la
començava amb la biografia de la protagonista i no pas amb el primer
capítol, que ens la presenta quan ja té vuitanta anys. Quan
escric planifico poc. Potser per aquest motiu he hagut de deixar algunes
novel.les a mig fer, perquè no sabia com continuar-les.
M.C. En el moment de la vellesa, la protagonista té la impressió
d'haver passat mitja vida vivint i mitja morint. ¿La vida l'ha
estafat?
G.Ll. Per a ella, l'únic impor-tant que ha viscut és la
seva infantesa i la joventut. Arri-ba un moment determinat en què
la seva vida comença a passar en tons grisos i sense res que pugui
ser remar-cable. Per això la novel.la s'atura amb detall a la part
de la joventut i de la infantesa i passa molt ràpidament pel que
seria la maduresa, que és l'etapa en què ella no troba res.
M.C. No troba el cor de les pedres.
G.Ll. Exacte. Quan era petita es passejava per uns jardins on hi havia
un estany artifical amb peixos i pedres. Es mirava les pedres i pensava
que potser al cor s'hi amagaven tresors. Això podria representar
les expectatives que tenia de la vida. Però, cap al final d'El
cor de les pedres, ella mateixa reconeix que al cor de les pedres no hi
havia res.
M.C. ¿Tornarà a la narrativa juvenil o l'aposta per la
literatura per a adults és ferma?
G.Ll. Vaig fer nou novel·les per a joves en set anys i vaig quedar-ne
una mica esgotada i saturada. Ja no sabia quins personatges diferents
podia inventar-me. Necessitava fer aquest canvi i, de moment, no tinc
cap intenció de tornar-hi. Abans crec que escriuria per a nens
petits. En aquests moments tinc entre mans una altra novel·la per
a adults i moltes idees per a possibles novel·les.
M.C. Quan s'escriu per a joves, ¿un està obligat a parlar
de segons quins temes?
G.Ll. Jo sempre he escrit sobre el que m'ha vingut de gust. I, sincerament,
quan vaig c-mençar a escriure per a joves feia molt de temps que
no llegia literatura juvenil i no sabia ni el que es feia ni el que hi
havia al mercat. En coneixia alguns autors, però no n'havia llegit
gaire. Mai no he estat condicionada per les tendències.
M.C. I per les tendències socials? Hi ha certs temes més
oportuns per a cada moment: les drogues, l'anorèxia...
G.Ll. El que està clar és que, si vols fer literatura realista,
t'has de centrar en el moment que estàs vivint i has de donar als
lectors elements amb els quals es puguin identificar. Ara no es pot parlar
de temes kumbaiàs. Hem de parlar de temes que interessen, que són
al carrer i que són els que els joves comenten perquè els
preocupen. Quan vaig escriure El diari de la Neus, l'única novel·la
que he planificat fins al final, vaig voler ser molt crua. Aquesta nove·.la
explica la història d'un noi que queda paraplègic a causa
d'un accident de moto. Suposo que, en el fons, ho vaig fer perquè
els meus fills també començaven a circular en moto i era
una manera d'alertar els joves del perill amb què es podien trobar.
Ho vaig fer molt cruament i amb una intenció volgudament moralista.
M.C. ¿Aquesta intenció és habitual?
G.Ll. D'una banda, sóc mestra, i de l'altra, mare. Segura-ment
sempre hi ha una mica d'intencionalitat. En el meu cas, he volgut transmetre
aquells valors que considero que són posititus. I estic convençuda
que els joves també els veuen com a positius, encara que, de vegades,
potser s'entestin a dissimular-ho. Es tracta de posar en relleu els sentiments,
en-front del passotisme sota el qual s'amaguen alguns jo-ves.
M.C. Aquesta responsabilitat des-apareix amb els adults...
G.Ll. Sí, llavors tot brolla molt més lliurement. I que
cadas-cú ho interpreti com vulgui.
Links
[index]
[obres
en català][obres en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|