|
||||||||||||||
Guerau de Liost (Olot, 1878-Barcelona, 1933). Pseudònim de Jaume Bofill i Mates. Pertanyent a una família de propietaris rurals procedent de Viladrau, féu estudi eclesiàstics que abandonà, cursant, després, Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. El seu amic, Josep Carner el batejà amb el pseudònim medieval de Guerau de Liost. Participà, com Josep Carner, en les tasques de l'Acadèmia Literària de la Congregació Mariana i entrà a formar part de la Joventut Nacionalista de la Lliga. Col·laborà a les revistes "Empori","De tots colors", "Revista Catalana", "Revista de Poesia", "Catalunya", i "La Veu de Catalunya". El 1908 publica el seu primer llibre de poesia, La Muntanya d'Ametistes, amb un pròleg d'Eugeni d'Ors. A aquest llibre seguiren, dintre la segona dècada del segle, Somnis (1913) i La Ciutat d'Ivori (1918). Dotat d'una gran capacitat dialèctica i oratòria, el 1913 es llançà a la palestra política, essent escollit regidor de l'Ajuntament de Barcelona. La seva gestió municipal fou molt positiva sobretot pel que fa a la defensa que féu de la llengua. Fou elegit després, diputat de la Mancomunitat de Catalunya i nomenat conseller entre 1919 i 1923. La seva activitat poètica continuà amb Selvatana Amor (1920), Ofrena rural (1926) i Sàtires (1927). Interessat cada vegada més en la reconstrucció interna de Catalunya promou, el 1922, la Conferència Nacional Catalana, de la qual sorgirà el nou partit Acció Catalana. Deixà de col·laborar a "La Veu de Catalunya" i ho fa a "La Publicitat", òrgan del nou partit. El 1931 participà a l'assemblea de Núria, on fouredactat el text bàsic de l'Estatut de Catalunya. Acció Catalana fracassà a les eleccions del 1931; es fusionà amb Acció Republicana, d'on sorgí el nou Partit Catalanista Republicà, al qual s'adscriví. Desenganyat de la política de la República retornà a la Lliga Regionalista. Al poc temps de la seva mort sortí la segona versió de La Muntanya d'Ametistes amb un emotiu pròleg de Josep Carner. Sàtires Les Sàtires
(1927), el seu llibre més important, és un retrat exquisit
de la Barcelona burgesa i menestral dels anys 20, on es caricaturitzen
els vicis humans i les petites i miserables passions de tots els dies.
Guerau escriu amb tendresa i urbanitat, però també amb una
crítica fiblant, de vegades irritada. La ironia amb la que estan
escrites estableix una certa distància davant del model moral que
ell mateix ha exposat. L'autor mai no afirma res sense contemplar, abans,
la seva refutació i per això mai no queda mai en fals. Guerau
de Liost no és mai equívoc ni escèptic, només
és profundament perspicaç. La ciutat d'ivori Article publicat a El Periódico, amb motiu de la publicació de les Sàtires, el 10/03/00, a cura de Jordi Gàlvez.
Les Sàtires (1927), el seu
llibre més important, també estan construïdes a partir
de la tensió entre contraris. Retrat exquisit de la Barcelona burgesa
i menestral dels anys 20, s'hi caricaturitzen els vicis humans i les petites
i miserables passions de tots els dies. Guerau escriu amb tendresa i urbanitat,
però també amb una crítica fiblant, de vegades irritada.
Guerau coneix tots els seus possibles interiors i sap, com diria després
Walter Benjamin, que la civilització i la barbàrie són
les dues cares d'una mateixa moneda. "¿Voleu que us parli
del cor d'un criminal? Només conec a fons el d'un home honest,
i us asseguro que és una cosa nauseabunda", diu una coneguda
sentència. Per això broda com ningú la ironia, el
somriure contingut per sota el nas, una certa distància davant
del model moral que ell mateix ha exposat. Guerau de Liost no és
mai equívoc ni escèptic, només és profundament
perspicaç. A la manera dels seus mestres, La Bruyère i La
Fontaine. La paròdia és un joc, però la sàtira sempre és una lliçó. Atrevir- se a pontificar és un risc que exigeix atenuants. Per això Guerau mai no afirma res sense contemplar la seva refutació i per això mai no queda tirat a mig camí, amb les mans al cap, immobilitzat i escorcollat per la paradoxa. Dir una cosa després d'haver sospesat el contrari i saber tirar endavant és la tècnica que té l'excursionista per pujar. La ruta que mena al cim sempre és en zig-zag. http://www.intercom.es/folch/poesia/liost.htm Conté una petita una nota biogràfica i una selecció de tres poemes de l'autor. http://www.uoc.es/lletra/cat/noms/gueraudeliost.html Conté una bibliografia bàsica, infomació sobre les obres de l'autor, bots, articles relacionats amb l'autor
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|