Biografia
Obra
L'absent
Documentació
Article aparegut al Avui,
el 20/11/00, a cura dAda Castells
Santaeulàlia teixeix una xarxa de coincidències. La tercera
novel·la de l'escriptor té com a protagonista una mena de
Quixot de l'Eixample obsessionat amb les novel·les policíaques.
En la seva nova etapa dins de RBA, La Magrana
està posant ordre a les col·leccions i, com explica l'editor
Carles-Jordi Guardiola, ara els títols giraran majoritàriament
entorn de quatre eixos: Orígens, per a la no-ficció, Llibre
de Butxaca, Esparver, per als escolars, i Les Ales Esteses, per a la ficció.
En aquesta col·lecció és on ha aparegut la tercera
novel·la de J.N. Santaeulàlia (Banyoles, 1955). L'absent
és fruit d'un "embrió" que l'autor va viure en
un bar del carrer Pau Claris, ara fa uns deu anys. Ell estava assegut
a la barra, fullejant una novel·la, i les noies que tenia al costat
van dir les mateixes paraules que estava llegint en aquell precís
moment. A partir d'aquí va sorgir la història d'un home
-"grotesc, patètic, frustrat"- que veu com la protagonista
del llibre que s'està llegint li passa just pel davant dels nassos.
Què és realitat? Què és ficció? Tot
i que Santaeulàlia vol deixar clar que la seva novel·la
no és "teòrica sinó d'acció, i sobretot
de bon llegir", en la seva història hi ha literatura dins
la literatura i s'hi poden fer múltiples lectures.
Joc de ficció i realitat "El personatge s'adona que pot controlar
les persones que són dins de la novel·la que ell està
llegint, però amb una diferència: ell no és dins
de la novel·la i això el preocupa força. Es planteja
una mena de dubte hamletià: ser-hi o no ser-hi? M'agrada que al
final el lector quedi perplex, com passa en el món real. Li faig
aquesta mala jugada al lector encara que espero que no es revengi",
avisa Santaeulàlia, que va guanyar el premi de la Crítica
Serra d'Or de l'any passat amb Bulbs, una novel·la que té
punts de relació amb L'absent. Santaeulàlia, a banda
d'escriure ficció literària, és traductor de poesia
japonesa i creu que aquesta feina l'ha influït d'alguna manera en
els seus textos de creació: "Hi he descobert la importància
de no dir les coses, sinó de deixar que el lector les endevini,
i això, de fet, passa en totes les grans obres. Llegint haikús
aprens que tota obra literària és un exercici d'eliminació
i no d'afegiment".
Article aparegut a La Vanguardia el
20/11/2000, a cura de Rosa Maria Piñol
Josep N. Santaeulàlia edita "L'absent",
juego literario en clave de novela negra
Josep N. Santaeulàlia (Banyoles,
1955), narrador, poeta y ensayista, sorprendió a principios del
año pasado con Bulbs, novela de atmósfera inquietante
sobre un mundo de espejismos y falsas apariencias que en cierto modo de
repite en L'absent, su nueva novela, publicada como al anterior
por La Magrana. Se trata, como aquélla, de una novel·la
negra, pero un tanto peculiar, ya que el autor desarrolla su historia
a través de un ejercicio metaliterario, introduciendo literatura
dentro de la literatura, como Don Quijote, el personaje que enloquece
leyendo libros de caballerías y acaba como protagonista de uno
de ellos, también el personaje central de L'absent lee una
narración policiaca y llega a implicarse en su trama con la intención
de resolverla."Me ha interesado desarrollar lo que le ocurre a un
personaje que lee una historia de ficción y de pronto se da cuenta
de que la peripecia que lee está sucediendo realmente junto a él",
explica Santaeulàlia. El protagonista es un intruso, ya que ocupa
el lugar del policía que debía haber investigado el caso,
pero es al mismo tiempo el ausente al que alude el título, porque
no aparece en la novela de ficción que está leyendo. "Se
ve inmerso en un dilema hamletiano, y su ausencia de la historia le preocupa
-señala el autor-. En este sentido, la problemática que
he intentado reflejar es más existencial. Planteo la idea de que
la novela es el origen de la realidad, su código genético".
El autor deja el final abierto, y el lector tiene la opción de
creer que todo ha sido una locura del protagonista.
Article aparegut al diari Avui,
el 04/01/01 a cura dAnna Maria Gil
El capítol final daquesta particular novel·la negra,
on lAntoni, tancat a la presó sota lacusació
dun crim terrible, es refereix als lligams entre realitat i ficció,i
a la necessitat de crear per ésser, recorda les reflexions de linefable
Roland Barthes al voltant del gènere autobiogràfic. Barthes
afirmava que lacte descriure la pròpia biografia, el
fet de ser conscient de parlar dun mateix, dóna significat
al propi jo. És a dir, Barthes és el text escrit per la
seva mà, el seu cor i la seva ment. Encara que, després,
matisa i diu que el llenguatge moltes vegades és alienant, perquè
ens ha estat imposat, i que el subjecte té una existència
més enllà del llenguatge que el llenguatge no pot expressar.
Lautobiografia, conclou Barthes, és també un acte
dautoabolició. I lAntoni, el venedor de llibres a domicili
i lector empedreït, lhome gras, sense lligams afectius i alcohòlic,
el boig que mai no ha trobat un lloc al món, escriu Labsent,
aquesta novel·la autobiogràfica sorgida lassumpte
és complicat dun llibre de ficció titulat El
triangle. Escriu per fer-se tangible, per sentir-se protagonista i jugar
un paper en la història. I ho fa des de la sòrdida i humiliada
solitud de la presó, amb lúnica esperança que
un dia el penjaran duna corda. Escriu de pressa, per acabar aviat
amb el llibre i amb la vida. Escriu a la manera de Barthes, com qui fila
un capoll de seda: No pas com un sarcòfag on morir, sinó
com un espai on renéixer més pur. J.N. Santaeulàlia
(Banyoles, 1955) ja havia abordat aquest tema fa déu anys, en un
conte aparegut a Tapís un recull de textos descriptors
gironins, amb el mateix títol de la novel·la que ara
llegeix lAntoni, El triangle, ambientada a Itàlia
i basada en un crim passional que implica un far-macèutic enverinador,
una exmodel, i lamant arquitecte de lesposa infidel. Una novel·la
negra amb un investigador inoperant que defrauda les expectatives de lAntoni.
I és per això que lAntoni sentesta a reescriure-la
a Barcelona. I a protagonitzar-la amb funestes conseqüències.
Si més no, des duna lectura diguem-ne convencional. Labsent
és una paròdia del gènere negre, en la línia
antirealista de Beckett, Borges o Calvino, amb la qual J.N. Santaeulàlia
intenta construir una al·legoria sobre la relació entre
vida i literatura. Com havia fet a la magnífica Bulbs (premi
de la crítica Serra dOr, 1999). Però, Labsent,
malgrat que vol representar la realitat amb personatges de característiques
humanes que viuen circumstàncies insòlites i contravenen
les lleis de la lògica, no acaba de crear un món. La teoria
sempassa la fabulació. I, sobretot, serveix per il·lustrar
les pròpies dèries existencials i filosòfiques. Que,
ben mirat, no és poc.
Links
[index]
[obres
en català][obres en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|