Biografia
Jordi
Teixidor i Martínez (Barcelona 1939) Dramaturg. Inicià les
seves activitats en grups independents que treballaven a la perifèria
obrera de Barcelona com a actor,director i autor: Un fèretre per
Artur (1965). El 1968 guanyà el premi Josep M. de Sagarra amb El
retaule del flautista, comèdia que manlleva procediments brechtians
i d'altres que provenen de la sarsuela; estrenada per l'escena comercial
el 1971, obtingué més de mil representacions consecutives.
Ha estrenat, també ambèxit, Mecano-Xou (1972), La
jungla sentimental (1975), Dispara, Flanaghan (1976), Rebombori-2
(1978), El drama de les camèlies o El mal que fa el teatre
(1984), David, rei (1986), etc. La seva obra més recent
és Cromos un llibre de narracions ambientats a la Barcelona
de la primera meitat del segle XX.
Obra
Cromos
Cromos és tot un seguit d'històries de la qual la ciutat
de Barcelona n'és la protagonista. Algunes són reals, algunes
que ha sentit explicar a la seva família, d'altres són de
ficció, però sempre amb la ciutat com a teló de fons.
En el llibre la ciutat hi palpita, va canviant, des de 1905 fins al final
de la Segunda Guerra Mundial, passant per Dictadura, la República,
la Guerra Civil i la Mundial. Els personatges protagonistes de les històries
són creïbles, sempre disposats a viure amb tota la intensitat
els episodis que la ciutats els posa al davant. L'estil és àgil
i precís i el registre de les narracions és força
ampli: hi podem trobar des d'històries tendres, cruels, divertides
i sorprenents. L'autor utilitza el gènere més adient per
a contar cada història, des de l'epistolar, passant pel diari íntim
o el guió cinematogràfic.
Documentació
Article aparegut
al diari Avui, el 1/06/00, a cura dIsaac Férnández
Sanvisens
Instantànies
barcelonines
Jordi Teixidor bateja un estil molt particular, que enceta amb aquest
volum dHistòries de Barcelona. Des del títol de lobra,
lautor anuncia que hi oferirà cromos, relats on queda dibuixada
una instantània molt concreta però alhora exemplificadora,
a partir de la qual el lector es fa a la idea de tot allò que envolta
la narració. Cromos. Històries de Barcelona està
conformat per vint-i-vuit contes sobre la societat barcelonina dentre
finals de la segona dècada del segle i finals de la Segona Guerra
Mundial. Va ser una època dura. Els barcelonins van veure com al
seu voltant se succeïen els conflictes de totes les magnituds possibles.
Conflictes sindicals, conflictes polítics i conflictes bèl.lics
com la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial...
Aquesta hostilitat queda ben palesa als cromos, que estan plens de referències
a fets reals i personatges històrics. És més, Salvador
Seguí, el Noi del Sucre, Francesc Layret i el general Enrique Líster
protagonitzen o tenen papers molt rellevants en alguns dels relats. Teixidor
(Barcelona, 1939) és un escriptor veterà que ha dirigit
gran part de la seva activitat creativa cap a lescena. Ha exercit
tant de drama-turg com de director, i fins i tot dactor en el grup
de teatre El Camaleó, que va cofundar el 1963, i ha participat,
duna manera o altra, en una trentena dobres al llarg de quatre
dècades. A més, ha escrit guions per a la televisió,
assajos i novel.la. Cromos. Històries de Barcelona és
el primer recull de narracions de lautor de la popular El retaule
del flautista. La vida de les persones és el que més
preocupa Teixidor. El seu llibre conté les vivències de
gent normal, que pertany a tots els estrats duna societat fortament
desequilibrada. Hi apareixen els rics, hi apareixen els pobres, hi apareixen
obrers del país i immigrants, també hi apareixen els vencedors
i no soblida dels vençuts. Tots tenen una història
per explicar i tots queden retratats en algun cromo. Lautor ataca
directament les convencions i els tabús daquells anys, i
el resultat per al lector és un record fidel de lèpoca
els qui lhagin viscuda o una transportació mental
en el temps, de tan ben recreada com està aquella Barcelona. Tot
personatge que shi troba podria haver existit a la realitat i algú
podrà fins i tot reconèixer-hi un veí, un amic o
un familiar. Les situacions són del tot versemblants i no és
difícil que algú alci la veu per dir crec que jo vaig
viure quelcom de molt similar o algú em va explicar
que això succeïa tal com queda reflectit aquí.
La clau de Teixidor per transmetre aquesta sensació de realitat
és barre-jar els elements més quotidians i els personatges
més comuns amb els fets històrics i les personalitats que
van passar a la posteritat. La vaga general explica lepisodi del
míting del Noi del Sucre a la plaça de toros de Les Arenes
(1919), que va aturar la vaga de La Canadenca, des del punt de vista del
Vicentet, un nen a qui el seu pare hi va portar. El negociant versa sobre
les activitats de Rafel Guillemó i el senyor Mussons, dos especuladors
que intenten fer negoci venent mantes de lexèrcit espanyol
als francesos durant la Guerra Mundial. A El bateig de foc,
lAndreuet intervé per primera vegada en una acció
com a pistoler, assassinant Francesc Layret davant mateix de casa seva
al carrer Balmes (1920). A Consell de guerra, el capità
Joaquim Valls és condemnat pel ge-neral Líster a ser afusellat
per no haver acomplert una ordre suïcida al front de lEbre
durant la Guerra Civil. Són només quatre exemples de les
diferents temàtiques que tracten aquests relats i que se centren
grosso modo en arguments socials, senti-mentals, polítics i bèl.lics,
tot i que també hi ha una escletxa per als religiosos (Els
versicles divins) i de ficció (Lhome foradat).
Llegir Cromos. Històries de Barcelona i sentir-se part integrant
daquell entramat social és tot un. És senzill passejar-se
per aquella Gran Via, assistir a una funció daquell Molino
i contemplar la misèria daquell Can Tunis. A més,
Teixidor pica lullet al lector amb una estratègia que dóna
molta vida als contes. Els personatges no moren en cada relat, sinó
que van reapareixent com per art de màgia al llarg del volum. LAndreuet
que és apallissat a La bèstia negra per un piquet
en dia de vaga, és lAndreu Matamala que fa de pistoler a
El dubte i lAndrés Matamala de la Brigada Social
a El celobert. El seu germà Rafel, que sens presenta
venent puntes de coixí a La bèstia negra, adopta
el cognom Guillemó a El negociant i viatja a París
obligat per la moda a Una francesilla. El gran empresari Llorenç
Torras Ibàñez no sap si és català o espanyol
a El dubte, envia el seu fill a Alemanya quan esclata la Guerra
Civil a El còndor i el veu morir, tolit i partidari
dels nazis, a Faustina. I així, prop duna vintena
de personatges van saltant de narració en narració. Els
cromos no es poden definir per un estil concret. Teixidor hi aplica una
extraordinària varietat de formats, amb una gran importància
dels diàlegs i preponderància de la narració en tercera
persona. A Whisky, El cavall blanc i El
legionari fa servir una mateixa fórmula, amb una presentació
en tercera persona, per cedir després a un dels personatges el
control del relat, que continua en primera persona a partir de llavors.
A Dietari, lacció sintueix a partir de
les anotacions de la protagonista al seu diari, mentre que a Cartes
a lamiga les confessions de la Gertrudis a la Josefina conformen
el fil de la història. Tant si és duna manera com
duna altra, lestil de Teixidor excel.leix per una narració
fina i evidentment treballada i un lèxic precís. Qui llegeixi
Cromos. Històries de Barcelona toparà primer amb
la voluntat di-fuminadora de lautor, que només confegeix
retrats, sense aprofundir ni opinar sobre les causes i les conseqüències,
per passar, a mesura que avanci la lectura, a descobrir una visió
lúcida i enraonada de lèpoca tractada. Teixidor ensenya
millor que qualsevol llibre dhistòria una època que
sha allunyat i oblidat ràpidament.
Links
http://rt000ksg.eresmas.net/
Pàgina personal de l'autor
http://pie.xtec.es/sedec/jtei.htm
Dossier didàctic. El retaule
del flautista
[index]
[obres
en català][obres en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|