Biografia
Josep Albanell
(Vic, Osona 1945) Escriptor. Amb el recull de narracions Les
parets de l'insomni (1973) guanyà el premi Víctor Català,
i l'any següent el Sant Jordi per Pinyol tot salivat, que
fou publicat amb el títol de Calidoscopi sentimental (1975).
Seguiren els volums de narracions Tractat de vampirologia (1975),
Si fa no fa, fals (1976), Qualsevol ficció (1976)
i Joc de miralls i llunes (1982). Cal afegir Ventada de morts
(Habitants de la nit) (1978), premi Crítica Serra d'Or,
de novel·la. Ha estat un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia
Dracs. En el camp de la literatura infantil i juvenil, i sovint amb
el pseudònim de Joles Sennell, ha publicat, entre d'altres:
La guia fantàstica (1977), El barcelonauta (1977),
premi Joaquim Ruyra; L'estel de colors (1979), premi Crítica
Serra d'Or; El núvol de la son (1980), premi Crítica
Serra d'Or; Ara us n'explicaré una (1980), inclòs
a la llista d'honor del Premi Internacional Andersen, i La rosa de
Sant Jordi (1988, Premio Nacional de Literatura Infantil 1990). Com
a narrador per a adults ha publicat la novel·la El tren no espera
mai ningú (1985) i les narracions Joc de miralls i llunes
(1983), La Xorca (1987) i Els ulls de la nit (1988). De
tota manera, la part més extensa de la seva producció ha
estat la literatura infantil i juvenil en la qual ha conreat, sota el
pseudònim de Joles Sennell, teatre, novel·la i narració.
A destriar l'obra de teatre El rei i el drac (1985) i els volums
de narrativa formats per El llapis fantàstic (1985), L'habitant
del no res (1987), Orxata d'ortigues (1986), La rosa de
Sant Jordi (1988) (Premio Nacional de Literatura Infantil 1990), Xeflis
i marrinxes (1988), Kwa (1989), El món inventat
(1990),Jo vull ser un gat (1990), La llàgrima del sol
(1990) i Les joguines imaginàries (1990). Posteriorment
ha publicat el volum de narrativa Fantasies auxiliars administratives
(1991). El 1998 guanya el premi Aurora Díaz Plaja de textos de
teatre infantil amb l'obra Història d'una bala.
Obra
El
barcelonauta
El Barcelonauta
és una novel.la urbana situada a la Barcelona dels anys setanta
que, per la diversitat de personatges que hi apareixen, pels canvis constants
del punt de vista narratiu i per les diferents tècniques narratives
emprades per l'autor.Un noi de poble que viu a Barcelona explica les peripècies
que li passen a la gran ciutat al llarg d'un dia. En Quim viu en una habitació
llogada i manlleva mil pessetes a la mestressa amb la intenció
de fer la maleta i tornar al poble. Sense saber el que el destí
li prepara, entra en una parada de llibres, interessat a comprar alguna
novel.la de ciència-ficció, i en el moment de pagar s'adona
que li han pres la cartera amb la documentació, els diners i el
bitllet de tornada. Alhora, un municipal vol confiscar la mercaderia d'una
paradeta de bijuteria il.legal que una xicota, la Quima, té al
mercat de Sant Antoni. D'una manera molt hàbil, la noia intenta
ajudar en Quim i, així, aconsegueix reconduir la situació
i evitar el funcionari. El jove decideix posar fil a l'agulla per retrobar
la cartera i intenta recordar el que havia fet la nit anterior. Possiblement
se l'havia deixat en el cotxe d'en Jaume, un company d'oficina que celebrava
el seu acomiadament. Per començar, s'adreça al senyor Nicolau,
el cap de l'oficina, amb la intenció d'aconseguir el telèfon
del company de feina.Després de fer algunes indagacions i rebentat
de passejar per Barcelona, sembla que el cafè de l'Òpera
serà el lloc on pugui solucionar els seus problemes. Però
les coses no són tan fàcils com semblen. En Quim es troba
immers en un seguit de situacions i personatges encadenats dins de la
mateixa trama. Dedica els seus esforços a la recerca del cotxe
amb la incertesa de trobar-hi la cartera. Al final, troba la cartera i
alguna cosa més. Tal com han anat les coses, pot ser que s'ho repensi
i decideixi quedar-se a Barcelona. La història s'explica des de
la visió de la realitat dels diferents personatges que viuen a
Barcelona i que intervenen en la trama, directament o indirecta. En Quim
representa el punt de vista d'aquell que es troba a la ciutat per accident
i que accepta una realitat que sembla inevitable. La novel.la presenta
una estructuralineal amb la característica que alguns capítols
queden oberts i inciten el lector a especular sobre els nous camins que
emprendrà l'argument.
Documentació
Entrevista a Josep Albanell apareguda el 30/09/99 al
diari Avui, realitzada per Lourdes Domínguez
Després dun parèntesi de deu anys sense escriure novel.les
per a adults, el narrador Josep Albanell ha tornat a lactualitat
amb la presentació de dos reculls de contes: Una mica de mort,
guanyador del premi Sant Carles Borromeu, i Xamfrà de tardor, que
acaba de publicar Edicions 62. El primer el componen vuit contes breus
marcats per la presència de la mort, mentre que Xamfrà de
tardor el formen catorze narracions estructurades en parelles de contes
en què les històries ressonen les unes en les altres. Albanell
combina les situacions insòlites, els elements fantàstics
i onírics i latzar en un llibre impregnat de melangia, que
versa sobre els tombants de lamor i els límits de la solitud.Lesperit
lúdic i juganer de Josep Albanell es va fer ben aviat present,
ja que per néixer va escollir ni més ni menys que el dia
de Nadal del mateix any en què havia acabat la Segona Guerra Mundial.
Nascut a Vic, va emigrar a la Seu dUrgell amb només quatre
anys, quan la seva família es va traslladar de la plana a la muntanya
buscant fortuna. Així, va créixer a lAlt Urgell una
mica a la bona de Déu, esdevenint un vigatà de la
Seu dUrgell, com ell mateix es defineix. De la idiosincràsia
dels muntanyesos duna època en què els pobles estaven
mal comunicats i de les seves arrels rurals, nhi ha quedat el seu
temperament fantasiós, la tendència a la solitud i la passió
per les novel.les de nàufrags. De fet, als dotze anys ja havia
llegit totes les novel.les de naufragis que hi havia a la Seu dUrgell,
motiu pel qual afirma que la seva vida havia perdut interès i al.licients.
No obstant, no va trigar gaire a empescar-se una solució: escriuria
la seva pròpia novel.la sobre aquests herois del mar. Lobra
no la va acabar mai, però així va ser com va començar
a escriure la història del seu propi naufragi particular. Després
dhaver abandonat la carrera daparellador i la de magisteri,
Josep Albanell es va acabar llicenciant en filologia castellana a la Universitat
de Barcelona. Abans havia cursat un any de periodisme a Madrid, però
aviat va veure que les seves no eren les millors aptituds per a la professió:
Quan la resta de companys havien redactat, titulat i repartit la
informació de tres o quatre notícies, jo encara meditava
si era més important dir La guerra del Vietnam continua
o Continua la guerra del Vietnam. Ja a Barcelona, Albanell
va començar a reunir-se amb daltres joves com ara Miquel
Desclot, Xavier Romeu, Jaume Cabré o Joaquim Soler (les inicials
dels seus cognoms formen lacrònim DRACS). Moguts per un esperit
de militància cultural i amb lobjectiu de fer una literatura
popular de qualitat, aquest grup damics i altres joves van decidir
crear el col.lectiu Ofèlia Dracs. Amb el col.lectiu, va obtenir
èxits tan sonats com Deu pometes té el pomer premi
La Sonrisa Vertical o Lovecraft, Lovecraft. De mica en mica, va
iniciar també la seva carrera en solitari, produint llibres tant
per a adults com literatura infantil i juvenil. Mai ha deixat descriure,
però tampoc mai sha guanyat la vida només amb lofici
descriptor: primer va treballar molts anys en editorials i actualment
ho fa en una entitat destalvis. Casat, amb dos fills i després
dhaver escrit més de cinquanta títols dels més
diversos gèneres (novel.la, contes, posia, teatre, guions i llibres
per a nens i adolescents), Josep Albanell declara que encara espera moltes
coses de la vida. I no podia ser duna altra manera, ja que, malgrat
els seus 53 anys, en el fons continua sent un nen que adora el joc. Amb
el seu primer recull de contes, Les parets de linsomni (1973), guanya
el premi Víctor Català. Un any més tard aconsegueix
el Sant Jordi amb Calidoscopi sentimental. Després dels volums
de narracions Tractat de vampirologia (1975), Si fa no fa, fals (1976)
i Qualsevol ficció (1976) publica el 1978 la novel.la Ventada de
morts, que obté el premi de Crítica Serra dOr i genera
grans expectatives. Dos reculls de relats són els seus següents
llibres: Jocs de miralls i llunes (1982) i Els ulls de la nit (1989).
Albanell ha publicat una bona col.lecció de llibres infantils i
juvenils alguns signats amb el pseudònim Joles Sennell,
entre els quals destaquen El barcelonauta (1977) i La rosa de Sant Jordi
(1988). A part dhaver escrit un munt de llibres, confessa haver
plantat algun arbre i ha pujat dues criatures, la Maria i en Francesc.
A més a més, no pot amagar un sentiment de satisfacció
quan comenta que el seu fill va regalar la seva novel.la juvenil No tots
els amants es diuen Romeu a la seva xicota. Fa un somriure de pam que
li omple la cara i riu una vegada més.
LENTREVISTA
L.D. No havia publicat cap llibre per a adults des del 1989 i en un any
nha tret dos: Una mica de mort i Xamfrà de tardor.
Per què aquest silenci?
J.A. No és que hagi deixat descriure durant aquests deu anys.
El que passa és que la feina al banc ha absorbit durant part daquest
temps tots els meus sentits. Més que tenir poc temps lliure per
dedicar-lo a escriure, el que tenia era poca disposició per afrontar
obres duna certa extensió. Per mi, escriure una novel.la
per a adults és com fer unes oposicions: em demana perdre, o més
que perdre, guanyar molt de temps, perquè jo em situo davant de
lordinador i de vegades, abans de començar a escriure, poden
haver passat hores i, tot plegat, potser per produir ben poca cosa. Durant
deu anys he anat fent cosetes: no només aquesta obra, sinó
dos llibres més, perquè el material que considerava vàlid
però que no encaixava en el projecte concret de Xamfrà
de tardor, lhe rescatat a Una mica de mort. A més
a més, un dels contes de Xamfrà de tardor, que es diu Plaça
del Callao, va començar a créixer, créixer, créixer
i se mha convertit en una novel.leta de 150 pàgines, que
ja tinc acabada. El repte ha estat que fos una novel.la eròtica,
però literària.
L.D. Quan sorgeix, doncs, la idea descriure Xamfrà
de tardor?
J.A. Sorgeix quan vaig acabar descriure Els ulls de la nit
(1989), un llibre protagonitzat només per dones. La meva agent
mhavia fet notar que els meus personatges femenins eren durs, esquerps,
difícils, perversos. No sóc misògin, però
literàriament sí que em sortien aquests tipus femenins.
Així que vaig escriure Els ulls de la nit per corregir aquesta
tendència. Un cop acabada lobra, em van quedar ganes descriure
històries no només de dones, sinó basades en les
relacions entre els dos sexes, unes històries sentimentals que
no descuidessin aspectes que minteressen tant com ara la fantasia,
el somni, latzar o els elements sobrenaturals. Així, vaig
anar escrivint contes fins que un dia Àlex Broch, que era director
literari dEdicions 62, em va demanar què tenia i li vaig
explicar que treballava en aquest tipus de contes. Li va interessar i
sense haver-los llegit vam firmar el contracte. Em va afalagar molt la
seva confiança en la qualitat dels meus escrits. I així
es va començar a gestar Xamfrà de tardor com a projecte
unitari.
L.D. Els personatges del llibre transiten duns contes als altres
i sens presenten sota perspectives diferents. ¿Pretenia mostrar
que la realitat és calidoscòpica?
J.A. Tots els contes de Xamfrà de tardor ressonen els uns
en els altres. Hi ha elements, situacions, personatges que es van repetint
en diferents històries i aquesta és una manera de donar
unitat al projecte. Després descriure aquesta obra, mhan
quedat ganes daprofundir en aquesta idea i ja estic preparant un
altre llibre que es titularà Llibre de ressonàncies,
en què aquest aspecte encara serà més acusat.
L.D. Lestructura de Xamfrà de tardor està
força controlada: més que 14 contes, el componen 7 parell
dhistòries...
J.A. Els parells de contes sestableixen basant-se en loposició,
el complement, la continuació, un element físic que es repeteix,
una mateixa història amb dos finals diferents... I són set,
perquè en cabalística el set és un número
màgic i a mi lamàgia minteressa molt. A més
a més, hi ha una gradació: el llibre comença amb
contes més fantàstics per passar després a històries
més oníriques. El realisme es va fent cada vegada més
acusat.
L.D. ¿Xamfrà de tardor és una obra que
es desmarca volgudament de Ventada de morts (1978)?
J.A. Ventada de morts és una obra que se mha posat
al damunt, que ara la sento una mica com una llosa. Hauria pogut continuar
per aquell camí, però no minteressava seguir aquella
línia. Va ser una obra fruit de les influències dautors
com Faulkner, Víctor Català o Joaquim Ruyra, interessats
per la creació de mons i del llenguatge i per lescriptura
compromesa. Amb Els ulls de la nit i posteriorment amb Xamfrà
de tardor, Una mica de mort i el Llibre de ressonàncies
me nhe distanciat. En ells mhan interessat més altres
aspectes com ara els elements lúdics o la recreació fantàstica.
De fet, podríem dir que actualment em plantejo una tercera via:
ja tinc la primera cinquantena de planes duna futura novel. la històrica
que es dirà Lo fiscorner del Segre, que està situada
en ple Romanticisme català.
L.D. Aquesta evolució també es nota en el llenguatge...
J.A. Sí, el llenguatge de Ventada
de morts té una certa tendència al barroquisme, mentre
que el de Xamfrà de tardor és més planer.
Ara busco més leficàcia poètica del llenguatge,
un cert to líric.
L.D. Xamfrà de tardor juga amb els contraris: encontres-desen-contres,
amor-solitud. No obstant això, la majoria dhistòries
sentimentals saboquen al fracàs...
J.A. Sí, és cert, però també ho és
que els dos darrers contes tenen un final més positiu, i ja que
el llibre està pensat com una evolució no podem dir que
la visió final que sen desprèn sigui negativa. No
obstant això, admeto que la meva visió de lamor no
és gaire optimista, perquè crec que les relacions entre
les persones és claríssim que tenen una caducitat: comencen
i acaben, o més ben dit, evolucionen cap a una relació diferent.
Als primers
contes del llibre hi ha més trencaments sentimentals. A la darrera
part, en canvi, hi ha més transformacions de sentiments, més
evolució que ruptura.
L.D. A la narració Mulier fugens podem llegir: ...les
obres daquest novel.lista no són escrites a partir dun
argument treballat i construït prèviament, sinó que
es vessen sobre un tema inicial que va creixent. ¿És
aquest el procés creatiu que utilitza?
J.A. No. Jo quan em poso a escriure tinc bastant clar què és
el que vull fer i a onvull arribar. Encara que sempre estic disposat a
acceptar canvis si a lhora de crear veig que el meu projecte inicial
no funciona. Crec que si no parteixes duna idea clara, lobra
resultant és més magmàtica, més discursiva,
amb una forma més dispersa, cosa que a mi de moment no minteressa.
L.D. Totes les històries del llibre estan impregnades de melancolia.
¿És una forma més de donar unitat a lobra?
J.A. Sí, les històries del llibre estan contades com si
te les miressis des duna certa distància i per això
tenen aquest tel melangiós. Crec que les relacions sentimentals
estan amarades principalment de dues coses: dintensitat, si les
expliques des del present, o de melangia, si les expliques mirant enrere.
Jo he optat pel segon cas.
L.D. ¿La tardor que apareix al títol contribueix a donar
aquesta idea de melancolia?
J.A. El títol juga amb dues coses: la tardor i el xamfrà.
He escollit la tardor perquè és lèpoca en què
ja han passat els mesos dintensa calor i vivim un temps de reflexió,
de melancolia, que són dues idees presents a tots els contes. A
més a més, la primavera és lestació
dels amors adolescents, mentre que la tardor és la dels amors més
madurs, que són els del meu llibre. Daltra banda, mhe
decidit per xamfrà perquè és una de les paraules
més urbanes que hi ha i jo volia donar aquesta idea de ciutat al
títol.
L.D. La Maria, en Manuel, la Manoli... ¿tots els personatges
tenen un nom que comença amb m per alguna raó
concreta?
J.A. És un aspecte lúdic més, una manera més
de continuar el joc. Es tracta dun recurs monzonià que em
serveix per donar un toc més, una ressonància més
al llibre. En el fons el que vull expressar és que les persones,
enfrontades amb els seus sentiments, sempre són les mateixes. I
a tots ens val sempre el mateix.
Links
http://partal.com/aelc/autors/albanellp/index.html
Pertany
a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana),
en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts:
Biografia. Publicacions. Teatre. Guions. Comentaris Obra. Guies de Lectura.
http://www.partal.com/aelc/ilc/itineraris.html
Pertany
a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana),
en el seu apartat d'AUTORS. És el programa Itineraris de Lectura,
que promou la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), és
una activitat de promoció de la literatura catalana, en l'àmbit
de l'ensenyament primari i secundari. L'objectiu dels Itineraris de Lectura
és que el professorat pugui comptar amb la presència al
seu centre d'aquells autors treballats a classe i que els escriptors estableixin
un diàleg amb l'alumnat. Conté Presentació, guies
d'autors, sol·lcitud material de suport, sol·licitud fòrum
autors.
[index]
[obres
en català][obres
en castellà][obres
autors estrangers][links][articles][correu]
|