|
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona, 1918-1991). Filla del folklorista Aureli Capmany. Estudià a l'Institut Escola, que representava aleshores l'avantguarda educativa de l'època, on començà a escriure empesa per Ramon Esquerra. La pèrdua de la guerra representà per a ella, una jove estudiant que es movia en ambients catalanistes il·lustrats, una ruptura cultural. Treballà de gravadora de vidres per pagar-se els estudis universitaris. Després de graduar-se es a dedicà l'ensenyament mitjà a l'Institut Albéniz de Badalona i, posteriorment, a l'escola Isabel de Villena. Durant els anys quaranta entre en contacte amb el grup de la revista "Ariel". El 1952 marxa a París, gràcies a una beca, on entrarà en contacte amb l'existencialisme corrent que influirà a Necessitem morir (1952). El teatre fou una de les seves grans passions, fins i tot actuà en algunes representacions. Així el 1960 fundarà amb Ricart Salvat l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. D'entre las seva obra dramàtica destaquem, El desert dels dies (1960), Dones, flors i pitança (1968), L'ombra de l'escorpí (1971) i la versió teatral d'Un lloc entre els morts (1980). Excel·lí, també, en el camp del periodisme i de l'assaig. Així, col·laborà en nombroses publicacions entre les quals destaquem l'"Avui" i "Serra d'Or". En el camp de l'assaig, citem, entre d'altres, La dona a Catalunya (1966), Dia si, dia no (1968), recull dels articles periodístics, Cita de narradors (1958), etc... De la seva obra narrativa destaquem L'altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967), El gust de la pols (1962) Feliçment, jo sóc una dona (1960) Coses i noses (1980). Ha traduït nombroses obres del francès i de l'italià. El gust de la pols El gust de la pols descriu la vida de quatre generacions, l'útima de les quals és representada pel jove advocat Martí Gelabert, personatge central de la novel·la. Mentrestant transcorre el temps que ha de defensar un home, Jaume Cartanyà fins a la vista de la causa va recordant tota la seva vida, la de la seva família, i la de la seva ciutat, Barcelona. A través de l'anàlisi psicològica, l'autora ens anirà desvetllant, ja des del primer capítol, el fracàs i la misèria delprotagonista, que es veu limitat en tots els camps malgrat el seu desig de fugida; en definitiva Martí Gelabert és presoner d'una classe social de la qual n'és el producte. Destaca el tractament i la visió crítica que és, alhora, la seva pròpia classe social. Així mateix cal observa el tractament que fa del paisatge, concretament el de la ciutat de Barcelona. L'obra s'estructura en divuit capítols on el record del protagonista es converteix en clau narrativa important. La veu narrativa és en tercera persona. L'altra ciutat Un lloc entre els morts Un lloc entre els morts és una de le sobres més valorades de lautora, amb la qual sapropa a la novel·la històrica que tracta de manera desenfadada i personal. Així, duna banda es centra en escenaris i personatges reals: Barcelona, Cervera, més tangencialment Venècia, en el pas del segle XVIII al XIX, amb la invasió del general Duhesne i la influència francesa; però, de laltra, el fil conductor de lobra és la vida dun personatge de ficció, Jeroni Campdepadrós i Jansana, permanent insatisfet i inadaptat, que morirà molt jove. I el que resulta més singular és el to proper i alhora mancat de precisió de lobra, a causa de la veu narradora, que reconstrueix la vida daquesta figura inventada a través dels escassos escrits que nhan quedat i dun mínim esquema històric però, sobretot, dels comentaris i deduccions personals, que sembren la novel·la dinterrogants. Podem seguir, doncs, cronològicament, lexistència daquest personatge poc convencional: la mort de la mare, lenfrontament amb el pare, un casament convencional amb Carolina, lamistat amb lempordanès Eresme Bonsoms... Hereu atípic duna família rica, Jeroni, apostarà per la pervivència a través de lescriptura: unes memòries, que la seva muller, amb escassa sensiblilitat, destruirà a la seva mort. Dell només en quedaran alguns poemes, fragments daquests memòries, algunes cartes i, també, traduccions de poemes. Article
publicat a La Vanguardia el 18/08/2002 per Jordi Joan Baños La UCE homenajea el catalanismo popular de Maria Aurèlia Capmany Maria Aurèlia
Capmany fue ayer objeto del primer homenaje de la presente edición
de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE). La intelectual, fallecida en
1991, fue evocada por el eurodiputado del PSC-PSOE, Raimon Obiols, como
"una socialista de carnet, convicta y confesa", además
de "traductora de la letra de La Internacional".
Article publicat al diari Avui el 18/08/02 per Thaïs Gutiérrez Prada reivindica el compromís polític de Maria Aurèlia Capmany La Universitat
Catalana d'Estiu va fer ahir un homenatge a l'escriptora Maria Aurèlia
Capmany (1918-1991). Amb un auditori poc ple i amb la calor de les 12
del migdia, l'acte va comptar amb la presència de diverses personalitats:
Raimon Obiols, que va treballar amb l'escriptora i militant del PSC; el
periodista i escriptor Agustí Pons, autor de la biografia Maria
Aurèlia Capmany. L'època d'una dona; Manuel Royes, president
de la Diputació de Barcelona, que també va treballar amb
ella durant els anys en què l'escriptora es va dedicar a la política
municipal; Miquel Porter Moix, que la coneixia personalment des de la
infància, i Cristina Badosa, professora de la Universitat de Perpinyà. Tres apostes Per altra
banda, Agustí Pons va recordar "les tres apostes de l'autora:
la política, la societat i la cultura". L'autor de la seva
biografia va destacar l'àmplia obra que va deixar, que va des de
la novel·la fins als articles periodístics, passant per
obres de teatre i assajos "que avui en dia són molt interessants
per a les noves generacions". Pons va reivindicar la seva importància
en la defensa del català "en una època en què
tots els escriptors venien d'una educació feta íntegrament
en castellà". Tot i això, "ella va lluitar sempre
a favor d'un ús social i cultural del català en tots els
àmbits". Pons va recordar com "reivindicava el catalanisme
d'esquerres, que avui ja tenim en molts partits polítics, però
que llavors no era tan normal". Un lloc
entre els morts De les seves
novel·les en va destacar Un lloc entre els morts, que va
guanyar el premi Sant Jordi l'any 1968 i que segons ell, "tot i que
parla del pas de la Barcelona de l'Antic Règim a l'època
romàntica, es podria extrapolar perfectament a l'època en
què va ser escrita i fins i tot a l'actualitat". http://partal.com/aelc/autors/capmanyma/index.html Pertany a la web de l'AELC (Associació Escriptors en Llengua catalana), en el seu apartat d'AUTORS. Hi podreu trobar els següents continguts: Biografia. Publicacions. Informacions. Comentaris Obra. Premis. Teatre. Traduccions. Guions. E mail. Fundació Maria Aurèlia Capmany
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|