|
||||||||||||||
Marta Pessarrodona i Artigues Terrassa, (Vallès Occidental 1941). Poetessa i crítica literària. Ha publicat Primers dies de 1968 (1968), Setembre 30 (prologat per Gabriel Ferrater, 1969), Vida privada (1972), Memòria (1979) i A favor meu, nostre (1981), que ha aplegat, amb la incorporació de poemes inèdits, a Poemes 1969-1981 (1984). Posteriorment ha publicat Berlin suite (1985). Té diversos treballs sobre Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury, i ha traduït, entre d'altres, Marguerite Duras. La seva poesia, de vegades càustica i una mica lapidària, és realista, sense artifici retòric aparent, sovint sentenciosa i irònica, i sol néixer de la meditació o del record. Ha continuat la seva producció poètica en el volum Homenatge a Walter Benjamin (1988) i s'ha iniciat en el conreu de la narració amb Les senyores-senyores ens els triem calbs (1988) i Nessa: narracions (1988). Ha continuat la seva obra poètica amb Tria de poemes (1994) i L'amor a Barcelona (1998), la d'assaig amb La dimensió europea de la cultura catalana (amb altres autors, 1992) i la de prosa de no-ficció amb Fauna (1994), Barcelona, una nova ciutat europea (1995) i les biografies Montserrat Roig: un retrat, Maria Aurèlia Capmany: un retrat i Frederica Montseny: un retrat. També ha escrit els guions Imatges (per al cinema, 1988) i Patir, passió, pastitxo: abans de la funció (per a la ràdio, 1989). L'amor a Barcelona Article
publicat al diari Avui el 21/05/01 per Marta Pessarrodona Dramatisme Estic dubtant,
sense cap frivolitat, entre si és més dramàtica la
situació a l'Orient Pròxim ara mateix o la cultura a Catalunya
des de la mort del defuntiño, valgui la redundància. Entre
escalada bèl·lica per un costat i escalada de closques culturals
per un altre nostrat, no sé pas amb què quedar-me. Hi ha,
per acabar-ho d'adobar, el perill de l'endogàmia. Em refereixo
concretament a l'excel·lent article de Sam Abrams, "Poesia",
sí o no, aparegut diumenge passat en aquest mateix diari, l'AVUI,
i en aquesta mateixa secció, on l'autor -per cert, un poeta- fonamentalment
meditava sobre el contrasentit d'un gremi d'editors i llibreters catalans
entestats a foragitar la poesia el proppassat Dia del Llibre i la Setmana
de la Poesia barcelonina, per tant catalana, perquè que jo sàpiga
Barcelona és la capital del meu país, Catalunya. També,
de formació judeocristiana, com la de la majoria de gent d'aquest
país, amb la particularitat que no gasto el radical chic de progre
dels anys seixanta que em fa culpar Nord amèrica de tots els mals,
no poso la nota a peu de pàgina de la culpabilitat israeliana i
la bondat palestina sense màcula. En conseqüència,
admiro i penso que admiraré sempre l'actual societat israeliana,
que entre moltes d'altres coses ha ressuscitat una llengua, exaltada pel
nou (progrés) i enamorada del vell (poesia, per exemple) per dir-ho
foixanament, mentre penso que una bona jubilació per a Ariel Sharon,
cap d'Estat israelià, i per a Iàsser Arafat, cap de l'Autoritat
Palestina, supervivents d'antics enfrontaments, seria un bé comú.
També ho és que l'administració Bush, finalment,
hagi decidit nomenar un enviat a la zona, perquè, tal com van les
coses, la recentment famosa màxima de Colin Powell "Assistir
no insistir", com a resposta a la insistència en la pau de
l'administració Clinton, ha demostrat ser totalment inoperant,
letal i perillosa no sols a la zona, ans també per al món
occidental. Recordem les conseqüències que vam patir arran
de la inestabilitat al Pròxim Orient aquí mateix als anys
setanta. http://www.escritoras.com/escritoras/escritora.asp?i=181 Montserrat Pessarrodona a Escritoras.com http://www.idfconvergencia.org/arxiu/llibre/132.shtml Marta Pessarrodona http://www.llibreweb.com/lipmic/Pluricat/eng/pessarrodona.htm La Il·ustració Poètica Metropolitana & Continental http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/pessarrodona/pessarrodona.html Marta Pessarrodona a Mallorcaweb
[index] [obres en català][obres en castellà][obres autors estrangers][links][articles][correu]
|